Continuar projecte que vam iniciar el 2011. Les prioritats són les mateixes. El més important és el desenvolupament econòmic que es treballa molt directament amb la formació. Volem promoure que les persones que han d'accedir al mercat de treball tinguin millors oportunitats. També volem un municipi amable, accessible i integrat a l'entorn. Volem potenciar el nostre patrimoni cultural ja que el propi municipi ja és patrimoni, som fruit de les colònies industrials que al final del segle XIX es van desenvolupar a les lleres del riu Llobregat. En teníem quatre: Can Serra, El Burés, Borràs i La Bauma. Ens han deixat un patrimoni important, la majoria a mans municipals, que cal preservar, fer més visible i donar-li utilitat. A la vegada, urbanísticament un dels objectius és cohesionar un municipi molt dispers enllaçant els nuclis urbans. Pel que fa a les polítiques socials, van en doble via, l'assistencial i l'educativa. No volem que es caigui en una dependència crònica.

Cada nucli te una situació diferent. A El Burés, s'hi va fer el centre cultural Joan Masats i una sèrie de millora de l'equipament, del que havia estat l'antic ajuntament. S'hi concentren les activitats culturals. Al costat a l'antiga escola hi ha l'edifici jove i temporalment la biblioteca. Al Borràs, l'equipament més important fruit de la colònia és el Casino Borràs, que s'hi han anat fent diverses fases i ara entrarem a la fase final. Juntament amb la biblioteca farem el Centre Cultural Casino Borràs.

A final d'any es van acabar les obres de l'última fase de connexió dels barris que s'ha fet en els últims deu anys per connectar els tres nuclis de població amb travesseres urbanes. Ara pots anar per voreres i abans cada nucli estava aïllat. Era important perquè la majoria de serveis estan al Borràs tot i que hem intentat no concentrar-ho tot i tenir serveis a El Burés i La Bauma.

La polèmica l'ha volgut fer ERC per dir que fa alguna cosa. A l'agost es va ensorrar la coberta de l'ajuntament i es va fer un procediment d'emergència totalment legal i amb tots els informes. El procediment és impecable. El regidor d'ERC confon un procediment d'urgència amb un d'emergència. Tenia ganes de tenir el seu moment de premsa. El concepte jurídic no és el mateix. Quan passa un accident com ara que se t'enfonsa una coberta, inicies l'obra d'emergència, primer actues i després fas el procediment. La llei ho permet així. També calia traslladar els treballadors que estaven a la part superior on hi havia la sala de plens. Hem fet aquesta obra d'adaptació per poder començar la segona fase, amb procediment d'urgència, que té uns terminis més curts però has de tenir projecte i pressupost. Pel que fa al finançament, quan va passar tot la Diputació no tenia els diners per deixar-nos i ens va dir que féssim un canvi de destí de la subvenció que hi havia per a la biblioteca. Sembla que haguem agafat els diners de la biblioteca per l'ajuntament i no és així. Ha costat 135.000 euros.

Les obres per adaptar la part de baix es van acabar fa un mes i mig, i el trasllat fa quinze dies que s'ha fet. Ara esperem que ja podrem iniciar la següent fase, arreglar la coberta, fer la sala de plens a dalt i posar un ascensor aprofitant que fem obres. Això no hi cabia al procediment d'emergència, que consistia a assegurar la seguretat dels treballadors, retirar la runa i reubicar el servei en un altre espai.

Hi estem treballant. Fa quinze dies vaig estar a les oficines de Renfe / Adif a Barcelona. Sembla que faran una sèrie d'actuacions de millorar l'accés i l'entorn de l'estació. Ens diuen que començaran d'aquí a un mes. Si demanem que s'utilitzi el transport públic, hem de fer que sigui accessible. La part més romàntica del tema és que l'antic cremallera sortia d'allà i encara existeix l'antic pas fins a Monistrol. Volem adaptar-ho com una via verda i estem negociant per una cessió de part de l'estació on volem fer un espai per explicar la història del cremallera.

Ara hi ha un moviment de subcomarca del Bages, del Baix Llobregat, l'Anoia i el Vallès, el Montserratí però sempre havíem tingut Montserrat com un món a part. Hi ha unes característiques comunes d'una sèrie de pobles que hem viscut a l'ombra de la muntanya. Ara volem viure al costat de la muntanya i amb la muntanya. Estem descobrint que tenim la sort de viure al costat d'aquest massís que, independentment del sentit religiós, forma un entorn natural impressionant, i nosaltres ens hi volem visualitzar. Volem que el punt d'atracció que és Montserrat arribi als nostres municipis.Hem de creure en el nostre territori, vendre el producte i posar-lo en valor. Per això promovem el parc rural de Montserrat.

Si és la part de sentiment de pertinença potser sí però en tema administratiu ho veig complicat. Quan parles de fer més divisions administratives, és crear noves estructures que creen una despesa. Per la població que tenim potser no toca. Ho veig complicat.

Ara tenim una mobilitat potser segura a efectes de xocs frontals però totalment obsoleta. Ens ha relegat a les comunicacions que teníem als anys seixanta. Ha sigut un pas enrere impressionant. El que són mals endreços. Potser si en comptes de gastar aquests diners haguessin fet un desdoblament com Déu mana, ens hauria costat una mica més però hauria sigut més bo per al territori. Des del punt de vista més teòric, tocaria l'alliberament de l'autopista. Però hem de ser realistes. Ens pot sortir com a mínim per 700 milions. Hem d'estar quinze anys discutint l'alliberament i tenint la carretera com la tenim? Una altra cosa és que estem en total desacord amb la concessió, però necessitem una solució més immediata. Després de les obres, a Castellbell tenim menys seguretat a l'hora d'incorporar-nos a la via. Hem tornat vint anys enrere, quan hi havia molts accidents per accedir a la C-55.

Primer de tot jo sóc municipalista. Crec que des dels municipis és des d'on es poden donar millors serveis. Sobre el tema sobiranista, jo em sento molt catalana i des de sempre he defensat els drets lingüístics, nacionals i d'identitat. Però crec sincerament que s'han barrejat molts temes de sentiments i s'han aprofitat el sentiment de la gent de pertinença amb interessos polítics i econòmics. Fa certa por perquè s'ha engrescat molta gent però no tinc la seguretat que el que es promet es pugui complir. Quan més viatges i més voltes veus que les fronteres són un problema. No crec que la societat actualment en cas d'arribar a una independència estigui preparada per suportar les conseqüències negatives. No serà la panacea, però es ven que sí. Altra cosa és que l'estat on estem no és el que volem.

No. Considero que hem de crear un nou model federal amb descentralització administrativa total i competències pròpies. Però no és moment de fer més fronteres. Vull que Catalunya sigui un estat en un estat federal i que els valors democràtics es portin a la seva màxima expressió i que les polítiques socials en siguin la bandera. No vull un estat liberal. A mi em sap greu que de vegades et fan sentir culpables de no sentir-te independentista. No em sento una mala catalana per no voler més fronteres. Tot i que no estic d'acord amb el model centralista que tenim. He anat a tres 11 de setembre. Sóc catalana i em dol molt quan es fiquen amb catalunya des de tots els partits. He anat a reivindicar-me com a catalana i a defensar el meu país. Altra cosa és ser independentista, que no és el meu model.

Sí. L'únic que no deixa d'haver friccions amb el PSOE. Crec més viable l'estat federal que la independència.