“Manlleu no és un malalt crònic com fan veure”

En global crec que és positiva. A nivell personal hi ha satisfacció, el mateix compromís que el primer dia i el convenciment que ens en sortirem, d'aquest gran repte. Tenim un bon equip, i el pacte amb la regidora de MES, Dolors Collell, està sent positiu. En un any ja hem assolit els objectius que ens havíem marcat d'inici: hem millorat la mobilitat interna, es van acabar les obres del canal i la nova biblioteca serà una realitat aquest estiu. També s'han desencallat les obres del Teatre Centre, que podran començar a la tardor. Hem anat complint els compromisos que teníem amb la ciutadania i no hem deixat de fer la feina del dia a dia. Entenc que fins i tot hem superat les expectatives amb què arrencàvem.

Sí, perquè sempre he entès que l'oposició ha de ser més constructiva que destructiva. En un any de mandat, però, només hem perdut dues votacions, i una d'elles –poder fer una superfície comercial a Can Brocato– la vam tirar endavant al cap d'un mes. L'altra que vam perdre va ser la de les noves taxes de la zona blava. Ens va sorprendre perquè crèiem que suposaven una millora per a la ciutat i per al comerç. Una oposició destructiva no porta enlloc, ja que, si algú es vol constituir com a alternativa de govern en un futur, el que més valora la gent és que construeixis i proposis. Els plens tenen molta visibilitat, però en juntes de govern o comissions informatives topem amb la mateixa actitud.

No podem dialogar amb qui no vol. Vam posar aquesta modificació sobre la taula perquè tothom hi fes propostes, i en cap moment hem rebut alternatives. Si no estàs d'acord amb alguna cosa has de presentar noves propostes reals. Com queda això? Doncs com a l'inici. S'aprovarà l'adjudicació de la gestió a una empresa a través de la junta de govern. Estàvem en un impasse i era un moment per repensar la zona blava, incorporar zones taronges, potenciar els tiquets comercials i els preus especials, i no es podrà fer. Acabarem fent el que ja hauríem pogut fer si no haguéssim volgut dialogar.

Serà un servei externalitzat, i és de les primeres coses que es van discutir. La despesa que hauria d'assumir l'Ajuntament per oferir aquest servei seria massa gran, i no ens podem permetre incorporar més gent a la plantilla municipal. No era viable, i un pàrquing requereix una bona gestió que millor que facin professionals.

Sí, i ho hem detectat en les juntes de govern, en les comissions informatives... Se'ns retreu que no expliquem ni dialoguem, quan aquest Ajuntament ha obtingut el 100% en el segell de transparència. Ara afrontem un tema molt important com el POUM i volem que quedi constància de tot el que es diu o no.

L'anterior va quedar suspès perquè faltava l'informe d'inundabilitat, i tenint en compte que l'havíem d'adjuntar s'ha aprofitat per readaptar el document –és del 2008– a la realitat actual de Manlleu. Els tècnics han fet un nou projecte que primer es posarà a debat entre els grups municipals i després passarà per un procés participatiu molt innovador.

Sí. A Manlleu mai havíem tingut tants processos participatius com ara, i me'n sento orgullós. Hem fet el projecte educatiu, el fòrum econòmic i social i amb el POUM no ens tancarem en un despatx, sinó que es faran caminades amb els tècnics i la població per palpar la realitat: veure el municipi i conèixer les propostes que fem i les que fan els manlleuencs.

És un dels objectius de Manlleu i ho podem fer sense la necessitat del POUM. De fet la primera fase d'aquest augment de sòl industrial està prevista al polígon del Verdaguer. La propietat es mostrava reticent a posar a disposició del municipi més terreny, però ara ja hi estan d'acord i ja tenim una empresa de Manlleu que necessita ampliar la seva activitat. És una acció immediata i, quan ho fem, una sola empresa ocuparà la meitat de l'ampliació. També hem de desenvolupar millor el polígon del Mas.

Aquests dies hem enviat a la Generalitat un recordatori sobre una proposta que es va acceptar però no es va executar, que era limitar l'accés de vehicles pesants al centre de la ciutat, i senyalitzar a la rotonda de Vic i a la carretera que no poden accedir al centre. Serà una mesura important, igual que la millora del pont de Can Molas, que es farà el 2017. De cara al 2018 tenim el compromís de la Diputació d'arreglar el vial de la Miranda, que és un dels accessos primordials als polígons.

No ho tenim clar però no descartem treballar-hi tot l'any. Estem esperant la resposta de les meses de concertació de la Diputació per veure quin marge tenim. Acabar l'any amb els pressupostos prorrogats és una decisió valenta. En qualsevol Ajuntament una de les prioritats és aprovar nou pressupost cada any, però si no ho fem serà per sentit del rigor. El marge que tenim, preveient despeses i ingressos, no ens deixa capacitat de negociació política. No hi ha prevista cap gran inversió i crec que podem estar còmodes amb l'actual pressupost.

Sobre aquest estudi, m'agradaria puntualitzar que hi ha errades. En l'atenció alimentària als infants sortien unes dades de Manlleu que no eren certes i que distorsionen l'informe. S'agregaven dades de dos anys i no es tenia en compte una despesa en aquest aspecte, que és que durant l'estiu a Manlleu es continuen pagant els menjadors escolars a qui ho necessita. Manlleu té un 17% d'atenció alimentària als infants i no un 50%, com apareixia. Nosaltres hem fet altres estudis comparant-nos amb poblacions similars a Manlleu i estem en la mitjana. És cert que tenim una realitat social complexa i diferent d'altres ciutats, però Manlleu no és un malalt crònic, com alguns intenten fer veure interessadament. És clar que s'ha de millorar en molts aspectes, i per això treballem.

Manlleu ha de ser ciutat universitària i aquesta és una de les meves obsessions polítiques. Penso que pot trencar dinàmiques i potenciar el dinamisme de Manlleu. Tenir una facultat a Manlleu no és imminent, però és un tema que com a alcalde tinc molt clar que hem de treballar. El que és clar és que la relació amb la UVic-UCC s'eixamplarà en els propers mesos. El Museu del Ter, on tenim el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), és el lloc en què podem trobar la línia de col·laboració més important.

Doncs, en un principi, que es pugui impartir una càtedra relacionada amb les ciències ambientals i que el museu es pugui acabar convertint en un campus més del centre relacionat amb aquestes matèries. Estem en converses i es poden desencallar en poques setmanes.

Nosaltres entenem que és molt important la relació entre la capital d'Osona, Vic, i la capital del Ter, que és Manlleu. L'essència de la UVic també ha de ser comarcal, i això no es pot perdre. Manlleu, a través de la figura del seu alcalde, lidera l'associació Fem UVic Territori, que és l'agrupació de municipis presents al patronat de la Fundació Universitària Balmes i que vetlla perquè hi hagi vinculació entre l'entitat educativa i el territori.

L'origen de la petició d'aquesta reforma surt de la reclamació ciutadana, i especialment dels veïns del barri de Vista Alegre. És evident que el vial per als vianants del pont és perillós i s'ha d'arreglar. A més, el projecte que assumeix la Diputació reforça l'estructura i permet eixamplar el pas de vehicles. La millora serà indiscutible. Que en tota gran obra hi ha gent que no hi està d'acord? Segur, però hem de ser valents i vetllar per l'interès comú. Ara ens estem trobant un cop al mes amb veïns de la zona per detectar i anticipar problemes que poden sorgir quan comencin les obres.

Nosaltres sempre hem reivindicat poder construir un pont nou en algun punt de Manlleu, i en el POUM que estem elaborant hi surt aquesta idea. Ens trobem amb dos grans problemes si hi volguéssim fer front: d'una banda, el finançament, ja que una construcció nova no baixaria dels 9 milions d'euros i les institucions que ho haurien de pagar no tenen capacitat ara mateix d'assumir-ho. Cal ser realista i rigorós en les propostes que es fan i no fer política populista. El que també hauríem de discutir molt a fons és on es fa el pont nou. L'opció de la Devesa seria astronòmicament cara, ja que caldria superar el barri de Vista Alegre d'alguna manera, i situar-lo a Vilamirosa també aixecaria reticències.