Pel canvi de llei electoral

De fet, ho sabíem, però no hi pensàvem. Hem passat trenta anys, i encara hi som, sense llei electoral pròpia, quan totes les autonomies que configuren l'Estat en tenen. Sí, ja ho deia el primer Estatut, l'hem de fer. Però als partits, a tots, els fa molta mandra. Cada vegada que hi pensen, que algú gosa posar el tema sobre la taula, s'engeguen els ordinadors i es comencen a fer càlculs sobre resultats hipotètics per saber quins guanys o quines pèrdues en resultarien. Mai deuen ser prou bons els resultats virtuals. I l'assumpte torna al calaix.

Dimecres vam ser a la Casa de Cultura per conèixer els termes d'una iniciativa legislativa popular, propiciada pels Ciutadans pel Canvi, que es proposa desencallar el tema i posar fil a l'agulla per propiciar que Catalunya exerceixi la seva competència i pugui deixar de manllevar les normes a Madrid. Per redactar la llei electoral que proposen s'han basat en un estudi previ que dormia al Parlament, tot i haver aconseguit el consens general. Un grup d'experts hi han treballat i més de seixanta-cinc mil ciutadans ja hem firmat demanant que els nostres legisladors assumeixin, amb els retocs que calgui, la seva feina. Potser que ara comencem d'anar bé.

I com és aquesta llei que es proposa? Un dels tècnics que hi ha treballat, Jordi Capo, ens deia que haver trigat trenta anys permetia corregir i millorar els models existents. En aquest sentit, val la pena de destacar la proposta de fer variar el nombre de diputats en funció de la participació efectiva a cada circumscripció. Això hauria de convertir-se en un al·licient definitiu per als partits, per obligar-los a treballar decisivament contra l'abstenció. A més, proposen que el votant pugui privilegiar –posar-los al davant– els candidats que prefereixi de la llista que vota, cosa que ben segur també ajudaria a incentivar la participació.

No em demaneu que us detalli més una llei que és llarga i prolixa, com ha de ser. Només afegiré que proposa el nomenament d'una sindicatura electoral que prevegi i resolgui els problemes sobre la marxa, sense esperar com ara a resoldre'ls quan ja només tenen solució judicial. I, és clar, les circumscripcions electorals se cenyeixen al que han de ser les vegueries que s'estan acabant de perfilar.

Érem pocs, dimecres: tot s'ha de dir. Però hi havia alguna cara prou coneguda, des de Francesc Francisco a López de Lerma. En termes d'avui, una audiència transversal. I aquesta transversalitat potser és una certa garantia de cara al futur, perquè una nova llei electoral necessita moltes voluntats conjurades. Han de posar-se d'acord els ordinadors que fan eleccions imaginàries i les persones que decideixen amb els seus vots al Parlament. Tinguem fe.