Alcaldes metropolitans fan front comú contra la impugnació de la llei d'emergència socia

L'Hospitalet de Llobregat reclama un nou instrument legal

Una de les instigadores de la trobada, Núria Marin, confia que la reunió serveixi per dotar els ajuntaments i les entitats socials d'un “nou instrument legal, útil i efectiu” que els permeti seguir impulsant mesures per garantir el dret a l'habitatge de les famílies més desfavorides fins que el TC emeti una sentència.

Tot i que Marín ha deixat clar que està “radicalment en contra” de la decisió del govern espanyol, ha descartat desobeir la suspensió de la llei perquè els ajuntaments estan “per respectar i fer complir les lleis”. En aquest sentit, confia en la Generalitat per trobar una nova eina legal que permeti tirar endavant totes les polítiques d'habitatge.

L'alcaldessa de l'Hospitalet lamenta que el recurs del govern del PP “és inoportú, inoperant i contra tota lògica” i que “posa en perill” la feina feta per molts consistoris. Marin critica que la mesura “va contra els interessos de les famílies més desfavorides” i recorda que “la política ha d'estar orientada a ajudar a les persones i no als interessos dels poderosos”.

En aquest sentit, Marin recorda que l'Hospitalet té uns 1.700 pisos buits en mans de bancs i està a punt de tancar un conveni amb el BBVA per la cessió d'uns 40 habitatges i que ja ha començat a gestionar 32 expedients d'expropiació d'habitatges contra les entitats financeres que s'han negat a cedir els seus pisos buits, concretament amb el Banc Popular i el Santander.

A més, i com a mesura complementària, en l'últim ple municipal es va habilitar una partida extraordinària de 300.000 euros per rehabilitar els habitatges que els bancs posessin a disposició del consistori. Unes mesures que podrien quedar aturades “sense una llei que faci més sensibles les entitats financeres”, ha lamentat

Badalona es planteja desobeir

En aquesta mateixa línia, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, defensa la vigència de la Llei 24/2105 contra l'emergència social com una “eina útil i eficaç” per als municipis en la seva lluita contra la precarietat habitacional i per “donar suport a les famílies que estan passant per aquesta emergència”.

Segons Sabater, precisament l'apartat recorregut al TC és el que fins ara ha servit perquè les entitats financeres hagin fet “un pas endavant” i es mostrin predisposades a negociar el lloguer social i evitar desnonaments: “Ara l'Estat espanyol es posa al costat dels bancs, en lloc de donar suport a les persones més vulnerables i el municipalisme no ho pot permetre”.

De la reunió amb Puigdemont, Sabater n'espera poder sortir amb una “estratègia comuna per aturar l'atac a la governança municipal i als drets de les persones”, mentre el govern municipal analitza internament les possibles conseqüències de l'eventual suspensió de la Llei, també en relació a les mesures de pobresa energètica i posa sobre la taula “la possibilitat de desobeir”.

Sabadell critica la “igualtat de la misèria”

Per la seva banda, l'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, acusa el govern espanyol de recórrer la llei utilitzant com a “excusa” la igualtat dels ciutadans i adverteix que el que s'aplica és “la igualtat de la misèria”. “Si una família de Sabadell podia tenir garantit que no li tallessin la calefacció, com que a Valladolid no passava han decidit que en comptes de donar-li la mateixa oportunitat a la de Valladolid treure-li a la de Sabadell”, ha etzibat.

Des del consistori, diu, continuaran “aplicant igual” els mecanismes existents, elaborant els expedients de vulnerabilitat i enviant-los als jutjats. En aquest sentit, espera que de la reunió amb Puigdemont sorgeixin “vies d'empara legal o no per poder aplicar la llei” i mantenir les eines per evitar que ciutadans en risc d'exclusió pateixen situacions de vulnerabilitat.

L'alcalde de Sabadell ha valorat que el municipalisme és “qui més pateix” les situacions de vulnerabilitat dels ciutadans i ha assegurat que els alcaldes catalans estan “junts davant aquesta suspensió injusta”.

Santa Coloma clama contra la desempara dels ajuntaments

També ha rebut la notícia del recurs al TC l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que opina que la decisió del govern espanyol “traeix la voluntat ciutadana”, a més de deixar els ajuntaments catalans en un “espai d'inseguretat jurídica molt important”. Per Parlon la supressió del marc jurídic deixa els consistoris desemparats i amb “tota la pressió” ciutadana.

L'alcaldessa colomenca, a més, recorda que la impugnació del govern del PP aprofundeix en un aspecte que ja amb la llei era complex per als municipis petits, com és l'accés al parc d'habitatge de grans tenidors, que gestiona la Generalitat i “arriba als ajuntaments amb comptagotes”. Aquestes dificultats, afegeix, genera altres problemàtiques associades com la ocupació il·legal dels habitatges i “els problemes veïnals que es creen”.

A Santa Coloma de Gramenet, i en aplicació de la Llei 24/2015, l'Ajuntament va atendre 1.298 persones l'any 2015, que van rebre ajudes públiques contra la pobresa energètica. En un 30% dels casos aquestes ajudes provinents del Fons de Contingència es van destinar a evitar talls d'aigua, llum i gas a la llar. En total el consistori va destinar 360.000 euros a aquesta qüestió.

L'ofensiva del Govern contra la pobresa social

L'any 2015 van entrar en vigor fins cinc normatives relacionades amb l'habitatge a Catalunya, inclosa la 24/2015 que ara s'ha situat en el focus del debat. Les primeres van ser la llei 20/2014 sobre el codi de consum –es va aprovar el desembre de l'any anterior– i el decret llei 1/2015 que estableix el dret de tempteig i retracte de la Generalitat, ajuntaments i entitats socials sobre els pisos buits dels bancs i grans propietaris.

També es van posar en marxa la llei 14/2015 per establir l'impost sobre pisos buits i la llei 19/2015, que modificava el Codi Civil català i establia altres fórmules de propietat privada immobiliària com la temporal o la compartida. Totes dues lleis han estat recorregudes recentment pel govern espanyol davant el Tribunal Constitucional (TC). L'executiu de Rajoy ha demanat la suspensió automàtica en els dos casos, però l'alt tribunal encara no s'ha reunit per decidir si admet a tràmit aquests recursos.