Els alcaldes protesten contra el recurs a la llei de la pobresa
Representants de les principals ciutats de l'àrea metropolitana, amb Ada Colau al capdavant, manifesten a la delegació del govern a Catalunya la gravetat de la suspensió d'aquesta normativa
La imatge dels alcaldes de les principals ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, units, protestant davant de la delegació del govern a Catalunya per defensar la llei contra la pobresa va tenir alguna cosa de sorprenent. La suspensió de la llei d'emergència social i contra els desnonaments per part del Tribunal Constitucional, que va admetre el recurs que hi va posar el govern espanyol, va unir al carrer Mallorca amb Roger de Llúria –tallats al trànsit durant una hora– alcaldes i regidors de tots els colors polítics, menys el PP. A iniciativa de l'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, i amb el suport de les dues entitats municipalistes (FMC
i ACM), alcaldesses com Ada Colau (Barcelona, En Comú Podem), la socialista Núria Marín (l'Hospitalet), la convergent Mercè Conesa (Sant Cugat del Vallès) i el cupaire Josep Osuna (Ripollet) van aixecar la veu en protesta per un recurs que deixa en situació d'indefensió milers de ciutadans amb amenaça de desnonaments.
En nom del seu ajuntament, cadascun d'ells va presentar una instància que recorda que aquesta llei, la 24/2015, va ser aprovada per “unanimitat del Parlament” el juliol de l'any passat a partir d'una iniciativa legislativa popular. A més, xifra el nombre d'expedients en tràmit, en aplicació d'aquesta llei. A més, la instància entregada a la delegació del govern (la reunió amb la delegada María de los Llanos de Luna, absent, queda per un altre dia) llança un avís: seguiran atenent les persones afectades en virtut de l'acord de la cimera de dimarts, convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb els partits, les entitats municipalistes i les entitats socials.
L'escrit presentat pel món municipalista –representat per una cinquantena d'alcaldes i regidors, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona– també reclama que la delegació transmeti la seva demanda i les xifres d'expedients afectats per la suspensió del TC al govern espanyol. “Ens calia expressar al govern espanyol quines són les conseqüències dels recursos que presenta”, va afirmar l'alcalde de Sabadell. Aquestes conseqüències tenen xifres –i noms– concrets. Els alcaldes els anaven detallant i dibuixaven l'impacte de l'esvoranc social que viuen.
A Badalona, tenen 1.650 expedients oberts afectats per la suspensió de part d'aquesta llei. “86 casos [d'aquests 1.650] ens cremen”, va comentar l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú). “Es tracta de gent que es pot trobar amb una emergència immediata.” Per això, Sabater reclama que els bancs no s'aixequin de les taules de negociació on són, aprofitant el camí aplanat que deixa la suspensió de la llei. A Sabadell tenen 207 expedients afectats per la llei; a l'Hospitalet, 2.100; a Barcelona, 680, i a Santa Coloma de Gramenet, 852.
Altres ajuntaments amb representació ahir davant la delegació del govern eren Terrassa (el socialista Jordi Ballart, amb 133 expedients afectats), Sant Cugat del Vallès (la convergent Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, amb 132 expedients) i Ripollet (amb 50). També hi havia diverses diputades de la CUP, com Eulàlia Reguant i Anna Gabriel.
Molts dels alcaldes van criticar que un govern
en funcions com el de Madrid presentés un recurs al TC d'aquesta envergadura. “L'única línia vermella per als alcaldes són les persones, especialment les més vulnerables”, va assegurar Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Colau va subratllar: “Demanem al govern espanyol que tingui en compte que ha de respondre a la ciutadania afectada.”
LES FRASES
El govern espanyol xiula cap a una altra banda
La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, va convidar ahir la Generalitat
a tornar a desenvolupar la llei d'emergència social. La va convidar a fer això en lloc de polemitzar sobre el recurs presentat pel govern espanyol al TC contra una part de la llei (relacionada amb els desnonaments i la propietat). La setmana passada, el Consell de Ministres va decidir recórrer contra alguns articles de la llei, i el TC ho va admetre a tràmit (és per això que s'ha suspès automàticament fins que hi hagi dictamen). Dies després, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va convocar una cimera amb alcaldes, partits i entitats socials, i va anunciar l'impuls d'una nova legislació per esquivar la suspensió.
“Si l'objectiu és ajudar les persones que estan en situació de vulnerabilitat, que desenvolupin la part no impugnada d'aquesta norma”, va etzibar la vicepresidenta espanyola, sense entrar en el fons de les conseqüències directes sobre els ciutadans. En cas que l'executiu català impulsi la nova llei, Sáenz de Santamaría va avisar que ha de complir amb la Constitució i aleshores “el govern no hi presentarà recurs i el TC no tindrà res per resoldre.” D'altra banda, va insistir que cal normalitzar aquests recursos al TC entre institucions.