Política

Obituari

Progressista i patriota

Mor amb 78 anys l'exconseller de Cultura, exdiputat i exsenador de Convergència, Joaquim Ferrer, considerat un “referent” pels sectors “més de centre esquerra” del partit

Com a historiador, va fer nombrosos treballs sobre l'obrerisme i el catalanisme

L'expresident Mas diu d'ell que “va servir el país, culturalment i nacionalment”

Al costat deJosep Pallach, Ferrer va militar al Reagrupament Socialista, i després passaria a CDC

“Va ser un referent des del punt de vista intel·lectual i ètic, i per això es va guanyar el respecte dels que pensaven com ell i dels que no.” Amb aquestes paraules, atenent a aquest diari, el conseller de Cultura, Santi Vila, es va referir al polític i historiador Joaquim Ferrer, mort ahir, a Alella, als 78 anys. Ferrer va ser conseller de Cultura entre els anys 1985 i 1988, i des del 1988 fins al 2003, diputat del Parlament. Dins d'aquest període i fins al 1999, va ser senador en representació del Parlament i portaveu de CiU a les Corts.

La seva faceta de polític i historiador va unir, en un mateix tarannà, el progressisme amb el catalanisme. Precisament va ser coautor d'un llibre, Des del centre esquerra (2000), junt amb Pere Baltà, Rafel Hinojosa i Miquel Reniu, a través del qual el conseller Vila el va conèixer i tractar: “Sempre va estar vinculat a la política i al sector més progressista de CDC”, comenta. Situat, doncs, en el centre esquerra nacional, “va ser un referent per als més joves”. “Ens reclamava que lliguéssim” nacionalisme i polítiques d'esquerres, precisa Vila.

Al costat de Josep Pallach, Ferrer va ser un dels fundadors de Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, després PSC-Reagrupament, dins del qual es va integrar breument en el PSC (1978). Després va passar a CDC, i al tombant dels anys 80 va tenir els primers càrrecs institucionals. Entre 1982 i 1984 va ser sotsdirector general d'Acció Cívica de la Generalitat, i els anys 1983 i 1984, membre del primer Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Entre 1983 i 1985, s'estrenaria com a diputat al Congrés, en substitució d'Eduard Punset. El 1985 va rellevar Joan Rigol com a conseller de Cultura, càrrec que deixaria tres anys després, a mans de Joan Guitart.

Home religiós, va ser també, segons remarca Vila, “un home de conviccions profundes, disposat a mantenir-les, tot i que no fossin majoritàries”. Dins de CDC, la seva mort, a causa d'una malaltia, va provocar nombroses reaccions. El president del partit i expresident de la Generalitat, Artur Mas, va destacar que “va servir el país, el va construir culturalment i nacionalment”. En un comunicat, va remarcar que la seva vocació de servei públic va quedar palesada en la clandestinitat durant la dictadura, en la Transició i la construcció de l'autogovern català, amb la seva “potència cultural, humanament afable i políticament entregada” i el seu “accent social”. Per això, va dir, ha de ser un exemple per a les generacions actuals i futures.

A través de Twitter, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va expressar-se així sobre “la trista notícia” de la seva mort: “Li agraeixo tot el que ha fet per Catalunya, i la seva amistat.” La portaveu del govern, Neus Munté, va manifestar el condol de l'executiu català. En va recordar la faceta d'“historiador i lluitador pels drets de Catalunya durant la dura etapa del franquisme” i la seva tasca a favor d'una “aproximació dels béns culturals als ciutadans”. Entre altres coses, el 1968 Ferrer va ser un dels promotors de la campanya El català a l'escola, per la qual va ser detingut i jutjat.

El doctor en història contemporània i amic seu, Josep Lluís Martín Berbois, remarca el seu “sentit pedagògic” com a historiador. “La història sempre va ser la seva gran passió, no la va abandonar mai, era deliciós parlar amb ell”, va explicar a aquest diari. “Era un home assenyat i respectat” –afegeix–, “molt culte i llegit, que gaudia amb la política i que sempre intentava bastir ponts”. Va ser autor de nombrosos llibres, com ara Layret 1880-1920, El primer de maig a Catalunya, La vaga de l'Harry Walker de Barcelona, La lluita dels ajuntaments democràtics (1966-1976), Un nou impuls per a Catalunya, El fil roig i la biografia Josep Tremoleda. Plantar cara a la por. El seu darrer llibre va ser Joan Carrera. Un bisbe del poble, que va fer amb Francesc Teruel. Va ser president de la Fundació CatDem (lligada a CDC) i fins ara era membre del consell editorial de la Fundació Valvi. Serà enterrat avui, a Alella.

CDC, commoguda
Ahir es van succeir les reaccions de quadres destacats de CDC. El diputat i president del grup de Junts pel Sí, Jordi Turull, va escriure a Twitter: “La trajectòria de Ferrer és un exemple i un referent de compromís amb el país tant en la vessant política com en la cultural.”.“El 'fil roig' que tan bé descriví, ara és més vigent que mai”, va piular el diputat al Congrés, Francesc Homs. L'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, en una piulada, va definir així Ferrer: “Un patriota, amb una honestedat intel·lectual encomiable i una gran persona.”


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia