Obituari
Progressista i patriota
Mor amb 78 anys l'exconseller de Cultura, exdiputat i exsenador de Convergència, Joaquim Ferrer, considerat un “referent” pels sectors “més de centre esquerra” del partit
Com a historiador, va fer nombrosos treballs sobre l'obrerisme i el catalanisme
L'expresident Mas diu d'ell que “va servir el país, culturalment i nacionalment”
“Va ser un referent des del punt de vista intel·lectual i ètic, i per això es va guanyar el respecte dels que pensaven com ell i dels que no.” Amb aquestes paraules, atenent a aquest diari, el conseller de Cultura, Santi Vila, es va referir al polític i historiador Joaquim Ferrer, mort ahir, a Alella, als 78 anys. Ferrer va ser conseller de Cultura entre els anys 1985 i 1988, i des del 1988 fins al 2003, diputat del Parlament. Dins d'aquest període i fins al 1999, va ser senador en representació del Parlament i portaveu de CiU a les Corts.
La seva faceta de polític i historiador va unir, en un mateix tarannà, el progressisme amb el catalanisme. Precisament va ser coautor d'un llibre, Des del centre esquerra (2000), junt amb Pere Baltà, Rafel Hinojosa i Miquel Reniu, a través del qual el conseller Vila el va conèixer i tractar: “Sempre va estar vinculat a la política i al sector més progressista de CDC”, comenta. Situat, doncs, en el centre esquerra nacional, “va ser un referent per als més joves”. “Ens reclamava que lliguéssim” nacionalisme i polítiques d'esquerres, precisa Vila.
Al costat de Josep Pallach, Ferrer va ser un dels fundadors de Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, després PSC-Reagrupament, dins del qual es va integrar breument en el PSC (1978). Després va passar a CDC, i al tombant dels anys 80 va tenir els primers càrrecs institucionals. Entre 1982 i 1984 va ser sotsdirector general d'Acció Cívica de la Generalitat, i els anys 1983 i 1984, membre del primer Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Entre 1983 i 1985, s'estrenaria com a diputat al Congrés, en substitució d'Eduard Punset. El 1985 va rellevar Joan Rigol com a conseller de Cultura, càrrec que deixaria tres anys després, a mans de Joan Guitart.
Home religiós, va ser també, segons remarca Vila, “un home de conviccions profundes, disposat a mantenir-les, tot i que no fossin majoritàries”. Dins de CDC, la seva mort, a causa d'una malaltia, va provocar nombroses reaccions. El president del partit i expresident de la Generalitat, Artur Mas, va destacar que “va servir el país, el va construir culturalment i nacionalment”. En un comunicat, va remarcar que la seva vocació de servei públic va quedar palesada en la clandestinitat durant la dictadura, en la Transició i la construcció de l'autogovern català, amb la seva “potència cultural, humanament afable i políticament entregada” i el seu “accent social”. Per això, va dir, ha de ser un exemple per a les generacions actuals i futures.
A través de Twitter, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va expressar-se així sobre “la trista notícia” de la seva mort: “Li agraeixo tot el que ha fet per Catalunya, i la seva amistat.” La portaveu del govern, Neus Munté, va manifestar el condol de l'executiu català. En va recordar la faceta d'“historiador i lluitador pels drets de Catalunya durant la dura etapa del franquisme” i la seva tasca a favor d'una “aproximació dels béns culturals als ciutadans”. Entre altres coses, el 1968 Ferrer va ser un dels promotors de la campanya El català a l'escola, per la qual va ser detingut i jutjat.
El doctor en història contemporània i amic seu, Josep Lluís Martín Berbois, remarca el seu “sentit pedagògic” com a historiador. “La història sempre va ser la seva gran passió, no la va abandonar mai, era deliciós parlar amb ell”, va explicar a aquest diari. “Era un home assenyat i respectat” –afegeix–, “molt culte i llegit, que gaudia amb la política i que sempre intentava bastir ponts”. Va ser autor de nombrosos llibres, com ara Layret 1880-1920, El primer de maig a Catalunya, La vaga de l'Harry Walker de Barcelona, La lluita dels ajuntaments democràtics (1966-1976), Un nou impuls per a Catalunya, El fil roig i la biografia Josep Tremoleda. Plantar cara a la por. El seu darrer llibre va ser Joan Carrera. Un bisbe del poble, que va fer amb Francesc Teruel. Va ser president de la Fundació CatDem (lligada a CDC) i fins ara era membre del consell editorial de la Fundació Valvi. Serà enterrat avui, a Alella.