Centredreta orfe
Les noves eleccions agafen Unió sense possibilitats d'articular una llista i CDC immersa de ple en el procés de redefinició estratègica
El vot democratacristià quedarà atomitzat entre l'abstenció, el vot en blanc i formacions com CDC, ERC i C's
El 27 de setembre en van ser poc més de 100.000 i el 20 de desembre no van arribar als 65.000. Són els votants d'Unió Democràtica en les dues últimes cites electorals, que ara han quedat sense una opció de centredreta catalanista atesa la intenció del partit democratacristià de no concórrer a les eleccions del 26 de juny. La decisió de CDC de no repetir aliança amb Demòcrates i Reagrupament fa encara més pregon aquest buit electoral.
El problema, però, no sembla una qüestió conjuntural, d'oferir una opció de vot immediata, sinó una qüestió de més profunditat: un segment polític que ha quedat “orfe” i que treballa ara per reconstruir-se, tal com ho defineix el periodista i exdiputat del PP Manuel Milián Mestre.
“El Big Bang esdevingut en el món convergent”, com exposa gràficament la politòloga de la UB Paola Lo Cascio, ha generat un cràter en aquest segment del centredreta catalanista que encara ningú ha cobert amb una oferta atractiva que convenci un personal polític amb una ideologia molt marcada.
Si del que es tracta és de saber quin comportament tindrà aquest grapat de votants en la cita del juny, Milián Mestre aposta per una triple opció que atomitzarà el vot: “Una tercera part dels votants es quedaran a casa, una altra tercera part optaran pel vot en blanc i el terç que queda es distribuiran entre CDC, ERC i també Ciutadans. No crec que el PP incorpori vots d'aquest sector.”
Per Gemma Ubasart, doctora en ciència política i exsecretària general de Podem a Catalunya, la recomanació de Ramon Espadaler de votar en blanc “serà seguida per la militància del partit, i per una part dels votants que van tenir al desembre i que ja van demostrar que són molt fidels a Unió, ja que aleshores tenien opcions alternatives i no es van sentir seduïts”.
Ubasart també mira més enllà de la cita del 26 de juny i sosté que la veritable batalla per aquest segment del centredreta es produirà de cara al proper cicle electoral. “És una evidència que hi ha una bossa de votants que ara no es disputa ningú: ni Unió
ni CDC. En canvi, a l'esquerra sí que s'està produint aquesta disputa.”
Àstrid Barrio, politòloga de la Universitat de València, ho diu ras i curt: “No
hi ha oferta política per a aquest segment.” Barrio destaca que en aquests comicis es produirà la novetat que “CDC hi acudirà sola, per primer cop”.
Els politòlegs coincideixen a assenyalar que, per
a les formacions que poden competir pel vot catalanista i de centre, la repetició de les eleccions es concep com una nosa. “El pitjor que podia passar ara a Convergència és que hi hagi eleccions”, sentencia Paola Lo Cascio. Aquesta observadora considera que el moviment que faci CDC serà clau per condicionar aquest vot. “Si fa marxa enrere en alguns aspectes del sobiranisme i centra més
el discurs, en podria sortir afavorida”, argumenta.
Amb unes altres paraules però amb el mateix fons s'explica Manuel Milián: “Si CDC modifiqués
el seu missatge, és evident que aquest vot bascularia.” Milián també parla d'una batalla futura en la qual ha de tenir un paper determinant “una nova oferta que s'està forjant ara i que no trigarà gaire a veure la llum”.
Pel que fa a aquesta possible nova oferta, Àstrid Barrio adverteix: “No hi veig la marca democratacristiana. Jo dubto que mai hi hagi hagut un espai per a una opció d'aquest segment polític, i ara encara menys.”