“Hem quadruplicat la inversió en ajuts socials”

Ho resumim amb tres línies. Una és la lluita per a la reducció de les desigualtats. Per exemple doblant les hores de les persones que treballen a serveis socials, ocupar la plaça de l'educadora social, que mai n'hi havia hagut, cobrir les vacances de les treballadores familiars o duplicar la partida pressupostària per emergència social. La segona línia és l'empoderament de les persones. Inclou per exemple l'igualtat de gènere i donant molta importància a actes contra la violència masclista o impulsar una associació de dones. Les dones estaven silenciades històricament, i posem molt èmfasi perquè hi hagi un retorn històric pels anys de discriminació. També hem canviat el discurs de la festa major. El pregó sempre l'havia fet l'alcalde com a màxim exponent del poble. Però l'alcalde no deixa de ser una persona més del poble i no creiem que hagi de ser el protagonista. En l'última ho va fer un col·lectiu de dones de diferents generacions i jo m'ho vaig mirar des de baix. I la tercera línia és fer un poble més sostenible i amable a nivell mediambiental. Hem començat amb una primera fase fent auditories i inspeccions dels espais municipals o els llums del carrer per veure com ho podem fer més sostenible. Apostem per l'eficiència energètica. Alhora volem fer obres que no siguin faraòniques, a no ser que el poble ho vulgui a partir de processos participatius. Però defensem fer obres sostenibles, que vagin cap a l'estalvi energètic. I que protegeixin els vianants.

Sí, apostem per empoderar l'associacionisme, donar-li rellevància. L'associacionsime per exemple és qui ha mogut la festa major. Nosaltres ens dediquem a obrir ponts. L'objectiu d'un ajuntament a nivell cultural i social es basa crear ponts perquè s'ajuntin com ara les trobades intergeneracionals, que s'han fet, o els tallers de geganters i grallers. O per exemple que els bars es posin d'acord per fer una ruta de tapes. S'ha fet per primer any i crec que va tenir molt èxit. El que volem és que no es transformi en una ciutat dormitori com en els últims anys veiem que estava passant.

Un govern en minoria sempre és molt difícil. Ens hem trobat que hem d'obrir molts diàlegs.De vegades és gairebé impossible. Però entenem que cada
partit té la seva posició i és enriquidor i saludable per a la democràcia. De vegades arribem a acords i moltes altres no.

Sí que podríem haver intentat arribar a un acord en la tarifació social dels serveis d'assistència domiciliària, que els més rics paguessin part del servei i continués sent gratuït per als pobres. No vam aconseguir un acord. Tampoc en un altre aspecte. Ens vam trobar un ajuntament sanejat pel que fa a deute però no tenim ingressos i no podem fer gaires coses. Ens costa incloure serveis i ens frena de cara al futur. Per això vam considerar apujar els impostos a dues multinacionals del poble, que no seria gran esforç, iSeria important per potenciar polítiques socials, comercials, de cultura... apujar una mica l'IBI de les cases. Una família ho notaria en 15 euros l'any, però per als bancs que tenen deu o quinze pisos serien 150 o 200 euros que revertirien en el poble. Ens ho van refusar i ho vam lamentar perquè estem molt bloquejats. Cal donar més serveis. Potser perquè som més d'esquerres i defensem que l'ajuntament ha de prestar com més serveis millor.

Sí, quan vam arribar ens vam trobar una mica de deixadesa amb els contractes. Hem demanat una revisió de tot això. Hem prorrogat un any el contracte, però vam demanar un informe sobre el que teníem. ERC demanava un nou plec de condicions però és millor tenir un informe per saber el que necessita realment el poble. Irregularitats? És molt difícil dir-ho. Primer volem que ho diguin els experts.

Crec que la diferència que s'ha vist amb Gent de Balsareny és en el tema social. Ens hi impliquem molt. Els primers sis mesos del 2015, amb CiU, es van invertir en ajuts socials 2.800 euros. I els últims sis mesos, amb GdB, la inversió va ser de 10.000 euros. Vam quadruplicar la inversió.Sense canviar la normativa. Però crec que la percepció ha canviat i la gent no té por. Perquè com a molts pobles s'estigmatitzen molt les ajudes.

És una història que ve de molt temps enrere. Potser parlem de quinze anys o vint. Hi ha hagut CiU, el tripartit, CiU i ara nosaltres. Governs de tots els colors. No hi ha manera.... Considerem que és una eina essencial de quin creixement volem. Volem mirar-ho punt per punt, fins que ens pronunciem.Volem deixar de banda l'antiga forma de fer, un creixement insostenible d'ampliar el poble i reduir natura. Hi ha moltes cases i pisos que estan en bones condicions i motes que es poden rehabilitar. Som de la teoria del decreixement sostenible, de no créixer a ritmes occidentals. Necessitem créixer i nens i nenes, però poc a poc. Ens ho anem mirant punt per punt per dir quina serà la nostra opinió. No crec que hi hagi gaire diferències amb els anteriors governs. A primera vista no sembla un POUM que vulgui créixer molt. Sembla bastant sostenible. Hem de mirar de perfilar això.

Està molt parat. La primera noticia que vam tenir en arribar govern va ser que dins del pla de fer el col·lector de salmorra, s'eliminava la part de Balsareny. Gas Natural sembla que ja no té gaire interès. Volien que els hi paguessin la festa. Volien que ho fes l'ACA, que no està per tirar coets. I ha quedat molt parat. El tema del gas va esclatar en el seu moment i es va anar pagant i ha desaparegut del mapa. Però qualsevol novetat i decisió el que farem és informar dels pros i contres al poble. Després nosaltres tindrem el nostre posicionament però perquè hi hagi un referèndum tothom ha d'estar ben informat. La informació és poder i que les persones tinguin totes les capacitats per votar. Nosaltres som escèptics per la manca d'informació que hi ha hagut de Gas Natural. No podem permetre que només expliquin una part de la veritat. Perquè hi ha moltes veritats, no només una.

Pensem que tot aquest marro està sent usat politicament per totes les bandes. I això acaba influint els ajuntaments. Hem fet moltes mocions, contra la pobresa energètica per exemple, però considerem que hem d'anar més enllà. Hem de fer mocions que especifiquin la forma de treball. No podem convertir el ple en teatre dels somnis. Si treballem pels refugiats, especifiquem, fem una comissió, treballem-hi. Amb el tema de la desconnexió igual. Hem d'anar més enllà. Més que fer mocions. Nosaltres com del dret a decidir i no nomes la sobirania es basa en quin estat tens o quin sentiment tens. Dins el nostre grup hi ha gent que se sent catalana i independentista, altra catalana i espanyola, o només espanyol. El dret a decidir no només ha de ser sobre si formem un estat nació o un altre, sinó també quin model d'estat volem. Sobirania és el que hem parlat del magatzem. No només en sentit estat nació, sinó amb tot perquè si no veiem que els rics acaben controlant els pobres i els pobres barallant entre nosaltres.