Que no ens guanyi la por

Tot i que després dels atemptats de París del novembre del 2015 s'havien reforçat les estrictes mesures de control als aeroports francesos, tant sobre passatgers i l'equipatge, com sobre treballadors, tot fa pensar, si es confirma la hipòtesi de l'atemptat, que els terroristes que haurien provocat la caiguda de l'avió que dimecres volava cap al Caire, haurien pujat o col·locat la bomba a l'aeroport Charles de Gaulle. També hi ha la possibilitat que la bomba fos ja a l'avió quan va arribar a París procedent de Tunísia, i que algú l'hagués activat a l'aeroport o dins de l'avió. Sigui com sigui, la seguretat a París hauria fallat.

Des de l'11 de setembre del 2001 han anat augmentant els controls de seguretat als aeroports amb normatives cada cop més restrictives pel que fa a l'equipatge i més invasives per a la intimitat dels viatgers, fent més lent i costós l'accés als avions. Tot i que en certs moments les mesures es van relaxar, la desgràcia de Germanwings amb un copilot trastornat que va fer caure l'avió, els últims atemptats d'Estat Islàmic a París i Brussel·les i les amenaces d'aquest grup, la normativa s'ha anat fent més estricta i restrictiva, estant ara pendents d'aplicar l'anomenat registre de passatgers. En el nou escenari es justifica el control dels qui pugen a l'avió, no només per evitar possibles atemptats, sinó també per detectar els possibles gihadistes que viatgen o tornen de Síria. I aquest enduriment de les condicions s'ha produït a la vegada que s'han restablert els controls policials i fronterers dins d'Europa per terra, sigui en cotxe o tren, qüestionant el principi de llibertat de circulació de Schengen que consideràvem ja irreversible, i que és o era un dels trets distintius del procés d'unitat europea.

Tot i que ho haurà de determinar la investigació policial i el registre de les caixes negres, el fet que l'avió fes la ruta de París al Caire dóna més credibilitat al mòbil terrorista. Els dos països havien patit reiterades amenaces d'Estats Islàmic i altres grups gihadistes. No oblidem que Al-Qaida necessita marcar perfil propi per subsistir.

Egipte ha patit els últims anys diversos atacs a zones turístiques, com el del juny del 2015 al temple de Karnak i el de l'autobús de turistes prop de les piràmides el gener d'enguany. I un avió rus va ser abatut al Sinaí.

El mot terrorisme ve de la voluntat dels anomenats terroristes que el que pretenen, més enllà de les conseqüències letals de cada atemptat, és crear terror entre la població que sigui on sigui, faci el que faci, tingui por, se senti vulnerable i canviï la seva manera de viure. I aquesta és la gran victòria dels terroristes.

A causa del terrorisme islamista o gihadista, Europa està canviant, imposant fortes restriccions a la llibertat de viatjar que teníem. I aquí tots ens haurem de plantejar si ens deixem agafar per la por o, reconeixent la possibilitat de patir un atemptat, intentem viure com abans malgrat les molèsties de les noves mesures de seguretat. Tot i que l'índex de sinistralitat viatjant en cotxe és molt més alt que fer-ho en avió, tots continuem viatjant sobre rodes malgrat el que diuen les estadístiques. Les bombes als trens de l'11-M a Madrid van ser el pitjor atemptat a Europa i tothom ha continuat agafant cada dia el tren. Serem capaços de continuar volant com abans, malgrat que hi hagi nous factors de risc a l'hora de pujar a un avió?