Sànchez venç Castro per cinc vots i torna a presidir l'ANC
El reelegit president de l'assemblea sobiranista s'imposa a l'editora en la segona volta
Els dos candidats es conjuren per fer pinya i treballar com un únic equip per superar la imatge de divisió
Jordi Sànchez va ser reelegit ahir president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per als pròxims dos anys per només cinc vots de diferència respecte de l'editora Liz Castro, en una votació que es va haver de repetir dues vegades perquè en la primera volta cap dels dos aspirants no va obtenir la majoria de dos terços mínima del secretariat nacional de l'associació independentista. En una reunió maratoniana de gairebé set hores celebrada a Ripoll, els membres de l'òrgan de direcció van triar continuïtat en el lideratge. En la primera votació també es va imposar Sànchez, per 42 a 33. Dues persones van canviar de criteri en la segona volta, que ja només requeria un major nombre de vots per proclamar un president.
En el seu discurs final a porta tancada per guanyar-se la confiança dels companys de secretariat, Sànchez va advertir que un resultat de 37 a 38 o de 36 a 39 seria “una molt mala notícia”. “Hem d'anar a buscar el 60 a 15, que seria molt més raonable”, va arengar. Finalment, Sànchez va obtenir 40 suports i Castro, 35. Les dues parts van voler donar, però, un missatge d'unitat en sortir de la trobada. “Ens hem conjurat per treballar com un únic equip, tenim el deure moral de no defraudar les esperances de molta gent”, va afirmar el vencedor, que va insistir en la transversalitat i la diversitat de l'ANC. En aquest sentit, va prometre que l'assemblea tindrà “una voluntat de veus molt més plurals que representin de manera més clara i inequívoca la riquesa de l'associació”.
També hi va haver lloc per a l'autocrítica. Segons Sànchez, “moltes vegades es confon pluralitat amb enfrontaments i amb baralles; cal dir que tots, o la majoria, hem fet coses que no han estat encertades, però per sobre d'aquests errors que podem reconèixer que s'hagin pogut produir, ara o fa temps, el que hi ha és la voluntat inequívoca d'afrontar el repte de futur”. El reelegit president va voler desdramatitzar la disputa pel lideratge: “Hem de mirar l'assemblea no només en funció de la presidència, sinó en conjunt.”
Castro va acceptar “plenament” el resultat, va donar tot el suport a la direcció i va recordar que “moltes vegades hi ha més d'una opció molt bona”. “Hi ha moltes idees i respostes correctes”, va manifestar. Per segon any consecutiu havia obtingut més vots que ningú en la tria dels membres del secretariat, la setmana passada; un suport de les bases que no li ha servit tampoc aquest any per esdevenir presidenta. Tot i això, va subratllar que li agrada el sistema de votar primer els membres del secretariat i posteriorment el president. Aquesta vegada l'editora, considerada del sector crític, era l'única candidata que havia manifestat prèviament la voluntat d'aspirar a liderar l'ANC. Sànchez va dir que no competiria amb Castro si ella feia el pas endavant, però finalment tots dos van sotmetre's a l'escrutini del secretariat. El president va donar a entendre que ningú va demanar que es requerissin dos terços també en la segona volta.
Els altres tres càrrecs orgànics que s'escollien van requerir una segona votació. Natàlia Esteve (la representant territorial més votada per les bases a Barcelona) ocuparà la vicepresidència, Eulàlia Subirà serà la nova secretària i Marcel Padrós repetirà com a tresorer. Tots tres van coincidir en el missatge d'unitat. Subirà va qualificar l'assemblea d'ahir de “molt tranquil·la”, Padrós va prometre fer pinya i Esteve treballarà per “la màxima unitat amb la resta de companys per retornar la veu a les bases”. A la sortida, als assistents se'ls va entregar una pinya com a metàfora de la imatge que volen projectar. Sànchez va alertar que “aquest secretariat serà el darrer de l'ANC, que afronta la responsabilitat per dos anys, els que portaran el país a veure néixer la república”.
LES FRASES
La primera declaració unilateral de sobirania
Sortint de la reunió, que va acabar amb crits d'“independència”, poc després de les quatre de la tarda, el secretariat de l'ANC es va dirigir al claustre del monestir de Ripoll i es va fer una fotografia de família davant la portalada. L'elecció de la capital del Ripollès no era casual, tal com va recordar el mateix Sànchez. “Hem volgut fer-ho aquí perquè va ser on probablement es va fer la primera declaració unilateral de sobirania, quan es va decidir donar vida pròpia a una realitat política que volia néixer i tenir el seu lloc entre les nacions lliures del món”, va explicar el president per rememorar el paper de Guifré el Pilós, l'últim comte de Barcelona que va ser nomenat pels reis francs, la tomba del qual es troba al monestir. “Mil anys després nosaltres agafem aquest compromís dels orígens per estendre el projecte de la nova república al conjunt dels catalans”, va reblar l'exdirigent de la Crida a la Solidaritat. L'emplaçament de l'assemblea que va servir perquè Sánchez rellevés Carme Forcadell, el maig de l'any passat, també estava carregat de simbolisme: el castell de Cardona.