El calaix de sastre fiscal
Més enllà de les grans xifres, la llei d'acompanyament dels pressupostos, que el govern també va aprovar dimarts, introdueix un centenar llarg de petites mesures tributàries i de gestió administrativa
El text preveu la creació d'una agència de ciberseguretat, la implantació o retoc de diversos gravàmens ambientals i la recuperació de festius dels funcionaris
La llei d'acompanyamentdesembussa també algunes qüestions legals per poder ampliar l'agència tributària
Parella eternament inseparable de la llei de pressupostos, el govern també va aprovar dimarts el projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic per al 2016, coneguda com a llei d'acompanyament, que entre articles i disposicions diverses inclou més d'un centenar de mesures menors de caire fiscal, a més d'altres de gestió administrativa, que complementen necessàriament l'execució del pressupost i posen al dia el sistema administratiu català, adaptant-lo si cal a altres normatives de rang superior. Una mena de calaix de sastre, vaja, que, a diferència d'altres anys en què s'ha aprofitat per introduir figures importants i a voltes polèmiques com la taxa turística, enguany presenta poques novetats de gruix, en espera que en el tràmit parlamentari s'hi puguin incorporar o no mesures que han causat més debat, com una modificació dels tipus del tram català de l'IRPF.
Fiscalitat ambiental
Del text presentat destaca d'entrada la creació de tres noves taxes mediambientals. Una per a l'accés a les infraestructures de sanejament en alta, és a dir, a les depuradores d'aigües residuals, destinada als promotors d'urbanitzacions noves o reformades; una altra, de 629 euros, per la tramitació de l'autorització d'emissions a l'atmosfera, i una tercera, de 136 euros, per la notificació d'aquestes emissions. El govern espera recaptar tot just 2,2 milions amb aquestes figures, que, això sí, pugen a gairebé 24 milions si s'hi afegeixen les modificacions, sobretot per introduir-hi nous fets imposables, en 31 taxes ja existents.
Impost a les nuclears
A més, s'adapta al dret europeu l'impost sobre emissions d'òxids de nitrogen, destinat a l'aviació comercial i ara també de mercaderies, tot fixant un tipus únic i suprimint el límit de 20.000 vols anuals. En el mateix àmbit, es recupera el gravamen de protecció civil, creat el 1997 per a les instal·lacions de generació elèctrica, que va ser eliminat amb la creació d'un tribut sobre la producció elèctrica de les nuclears, que el TC acaba d'anul·lar. Això sí, amb un gravamen de 44 euros per megawatt per a les centrals i 22 per a la resta d'instal·lacions, just es preveu recaptar uns 300.000 euros dels 43 milions que s'han deixat de rebre.
Altres tributs propis
Pel que fa a altres tributs propis, es modifica l'impost d'estades turístiques per poder recaptar més dels creuers, en concretar límits més rígids als punts d'inici i final de la seva estada. A més, s'amplien els supòsits per acollir-se a la tarifa social del cànon de l'aigua, que decreta un tipus més reduït per als col·lectius amb dificultats. En un altre punt, de fet, es preveu que l'import de les sancions de consum que paguin les empreses subministradores d'energia siguin finalistes, és a dir, millorin les condicions de les persones que no poden pagar els serveis.
Tributs cedits
Pel que fa als tributs cedits per l'Estat, on es té capacitat normativa, destaca l'ampliació de la deducció en l'IRPF als donatius a centres de recerca i instituts d'àmbit universitari, per un import del 25% de la xifra i el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.
A més, es creen tres beneficis fiscals a l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. D'un cantó, s'eximeix de pagament l'escriptura pública en cas de separació o divorci si es fa de mutu acord. A més, fins al final del 2017 es bonifica amb un 50% les escriptures de constitució de règim de propietat horitzontal de les parcel·les a fi d'incentivar-ne la regularització als polígons industrials. Finalment, es bonifica amb el 99% les escriptures de subrogació de préstecs concedits per seccions de crèdit de cooperatives agràries, que s'equiparen a la resta d'entitats financeres.
Ciberseguretat pròpia
Pel que fa a mesures de caràcter administratiu, la llei d'acompanyament preveu la creació d'una petita gran estructura d'Estat: l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que vetllarà per la seguretat de les xarxes de comunicacions i sistemes d'informació en l'àmbit del govern, tot i que preveu també acords amb el món local i la col·laboració amb òrgans judicials i policials. El nou ens, que aprovada la llei tindrà un any per constituir-se, naixerà amb un pressupost de 24,6 milions fins al 2019, rellevarà la Fundació Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) i s'adscriurà al Departament de Presidència.
Agència tributària
També hi ha diverses mesures per desenvolupar l'agència tributària. D'un cantó, es modifica la llei de 1984 que limitava el nombre màxim de membres del cos d'intervenció de la Generalitat. A més, es decreta que les dades amb transcendència tributària obtingudes per l'administració pública per delegació de competències o encàrrecs de gestió es podran comunicar directament a l'ATC si aquesta ho reclama. D'altra banda, es faculta la cessió de dades fiscals a la Direcció General de Tributs i Joc perquè s'encarregui del disseny de la política tributària.
Altres mesures
En l'àmbit lúdic, precisament, es preveu la conversió, en el termini de sis mesos, de l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes en una societat anònima adscrita a Economia, que destinarà els seus ingressos a la tresoreria de la Generalitat perquè siguin dedicats a beneficis socials.
En altres àrees, destaca la modificació de la llei de patrimoni perquè tots els immobles de la Generalitat compleixin tipologies i criteris d'ocupació més eficients perquè es redueixi la despesa immobiliària. A més, en l'àmbit de la funció pública, es reverteix una mesura del 2012 perquè els treballadors públics recuperin dies festius addicionals en funció de l'antiguitat. D'altra banda, s'obliga els càmpings situats en zones de risc d'inundació a presentar plans de gestió del risc i sufragar possibles obres que se'n derivin.
