Política

Han passat per Madrid

JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA HAN PASSAT PER MADRID

CAP DE LLISTA D'ERC A LES ELECCIONS DEL 2004

“Espanya és incompatible amb la diversitat”

“José Luis Rodríguez Zapatero té una visió plural de l'Estat espanyol, però aquesta visió és inviable en el seu propi partit polític”

“Si alguna cosa irrita Espanya de la reivindicació catalana és el seu caràcter inclusiu i cívic”

“Què es pot esperar d'un Estat que, 500 anys després, encara no sap en quina llengua parles?”

Josep-Lluís Carod Rovira (Cambrils, 1952), que ha estat diputat al Parlament de Catalunya, conseller en cap i vicepresident del govern, va ser, a més, un molt efímer diputat al Congrés espanyol.

Anem a pams. Al gener del 2004 va transcendir la notícia que Carod-Rovira s'havia reunit amb ETA, fet que va causar una terrible irritació a Madrid. “El que més els va costar de pair –rememora– és que aquestes reunions només les fan els governs d'estats”. Va ser, doncs, la forma i no tan el fons el que més va irritar el govern d'Espanya.

El PSOE, llavors a l'oposició, va fer la bota malaia –també coneguda com a bota espanyola– al president Pasqual Maragall. Carod-Rovira va dimitir. Molts encara recorden el que va dir llavors: serien els catalans, no Madrid ni la seva premsa fidel, els que decidirien el seu futur polític. I ho van fer: 652.196 vots, el millor resultat mai obtingut per ERC en unes eleccions espanyoles.

Però “a mi mai m'ha atret la política espanyola ni madrilenya”, explica Carod-Rovira. No va prendre possessió de l'acta de diputat espanyol i, de retruc, “permetia que hi entrés per primera vegada un diputat independentista per València, Agustí Cerdà”.

Madrid no li interessava, però hi va viatjar moltes vegades durant el tràmit del tercer Estatut de Catalunya. “Zapatero és un polític espanyol, però no un nacionalista espanyol. Té una visió plural de l'Estat, però aquesta visió és inviable en el seu propi partit polític”, explica.

Per què costa posar-se d'acord amb Espanya? Carod-Rovira té a punt la resposta: “Perquè Espanya és incompatible amb la diversitat. És un Estat que ha nascut no d'un acord sinó de la imposició d'una part del territori sobre els altres.”

I recorda una anècdota. En una compareixença durant la negociació de l'Estatut, “vaig fer part de la meva intervenció, adreçada a Mariano Rajoy, en gallec”, un idioma que el president en funcions desconeix. “Al cap d'uns dies –afegeix Carod– vaig veure que al diari de sessions del Congrés hi posava: “«Ahora, el ilustre señor diputado Josep-Lluís Carod-Rovira se dirige al ilustre señor diputado Mariano Rajoy hablando en catalán»”. “Què es pot esperar –reflexiona Carod-Rovira– d'un estat que 500 anys després no sap en quina llengua parles?”

Espanya no ens entén? “Crec que és fals”, afirma Carod-Rovira. Prou que ens entenen, “però ens estan en contra, que és radicalment diferent.” “Mentre que aquí som una societat cívica, de barreja, a Espanya, no. Espanya és un projecte nacional, nacionalista i ètnic.” I hi afegeix: “Si alguna cosa irrita Espanya de la reivindicació catalana és el seu caràcter inclusiu i cívic.”

Encara ens hem d'explicar més? “Jo crec que Catalunya ha perdut molts anys i energies fent pedagogia a Espanya, quan la pedagogia s'havia d'haver fet aquí”, contesta Carod-Rovira. És a dir, si tot el que hem invertit a Madrid per donar explicacions ho haguéssim dedicat a Catalunya “hi hauríem arribat molt abans, al nivell de consciència actual”.

Pactaran el PP i el PSOE? “Jo ho veig perfectament possible”, valora. Però també apunta a la novetat política de Podem, “un partit espanyol que no vol que Catalunya marxi, però que defensa que això ho hem de decidir els catalans”. “Això mai un partit polític espanyol ho havia defensat”, afirma.

I tot seguit hi afegeix, amb un punt d'ironia: “Bé, també ho va defensar el príncep d'Espanya quan va venir al Parlament a dir que Catalunya seria allò que els catalans volguéssim que fos.”

EL MILLOR

L'Estatut i la pròxima votació dels catalans

Un dels millors moments per a Carod-Rovira està vinculat a la negociació del tercer Estatut. “Vaig avisar que si el Congrés no acceptava aquell Estatut no n'hi hauria un altre, que el pròxim cop que els catalans anéssim a votar un text legal ja no seria un Estatut”. “Per tant –hi va afegir un Carod-Rovira premonitori–, de vostès depèn”.

EL PITJOR

Bel·ligerància i mirades d'odi

“Artur Mas, Manuela de Madre i jo vam defensar l'Estatut en una tauleta. Ens vam sentir com en un consell de guerra.” Després va comprovar “la bel·ligerància, el menyspreu i les mirades d'odi d'alguns representants del PP”, una actitud “que em va fer veure que no hi havia un lloc digne per Catalunya dins d'Espanya”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.