En la frontera del revers tenebrós

A Bartomeu Muñoz Calvet (Santa Coloma de Gramenet, 15 de juny de 1957), casat i amb dos fills, l'obsessiona el control. Des del 1981fins que Pepe Zaragoza va arribar a la secretaria d'organització del PSC, Muñoz va controlar amb rigor la federació del Barcelonès Nord del PSC, i va exercir el poder com corresponia a un dels capitans del Partit dels Socialistes: despatxant els enemics i deixant una llarga estesa de cadàvers polítics, inclòs el d'un dia incontestable alcalde de Badalona, Joan Blanch, al qual també li va arribar el torn. En Bartu –així el coneixen– confeccionava llistes electorals i col·locava alcaldes. La seva influència s'estenia més enllà del Besòs: estava ben col·locat a la Diputació de Barcelona, on encara exerceix de vicepresident primer, cosa que li permet costejar un dels seus esports predilectes –a banda del golf–: una bona conversa per sopar tot degustant alguna exquisidesa i tastant un bon vi. La seva consagració havia d'arribar quan Celestino Corbacho, president de la Diputació, va ser cridat a Madrid, però un cop més la seva enemistat amb Pepe Zaragoza (amb el qual havia mantingut una relació excel·lent quan tots dos tenien el mateix rang) li va impedir coronar-se president. Amb un gest de cintura propi de la seva reconeguda habilitat política va col·locar-hi «un dels seus»: Antoni Fogué, marit de l'exalcaldessa Manuela de Madre, que, paradoxes de la vida, pot ser el seu substitut –ara forçat– a l'alcaldia de Santa Coloma.

Més enllà de la Diputació de Barcelona, ha estat membre del consell nacional del PSC i durant 27 llargs anys membre de la comissió de control financer del PSOE. Bartomeu Muñoz és un dels hereus de la Federació catalana del PSOE que va acabar convergint en el PSC. L'any 1973 va entrar a formar part de les joventuts de la federació i va ser detingut el 1975 perquè repartia propaganda política. Aquest fet li va portar força maldecaps familiars, atès que el seu pare, com sempre li recorden, va ser «el darrer alcalde franquista de Santa Coloma». Blas Muñoz va presidir la corporació municipal entre 1975 i 1979 i es va presentar a les primeres eleccions municipals de la democràcia per Unión de Centro Democrático, però no va aconseguir continuar al consistori. El Muñoz pare, fill de la migració, es va convertir amb els anys, això sí, en un dels principals propietaris immobiliaris de la ciutat.

Bartomeu Muñoz sempre ha volgut fer callar les veus que criticaven el seu pare, fins al punt que en el seu discurs d'investidura com a alcalde va reivindicar-ne la figura i en va dir que sempre havia estat «un home honrat». Home culte i cultivat, quan va arribar a l'alcaldia no va amagar mai la seva intenció de refer la ciutat, trinxada precisament per l'urbanisme desarrollista del franquisme. Ha intervingut reordenant la ciutat, tirant línies (s'ha inventat el front marítim de Santa Coloma amb un projecte per executar davant del riu), relacionant-se amb els promotors, tota una activitat que ara avalarà, per alguns, la sospita que les acusacions de les quals és objecte poden ser certes.

Persona de fort caràcter i molta disciplina –fins i tot alimentària, per dinar només menja un iogurt– ha estat capaç d'aguantar fins ara tots els xàfecs, des de les veus que l'acusen de prepotent fins als que qüestionen si és ètic que un alcalde d'una ciutat de les característiques socioeconòmiques de Santa Coloma pugui viure al Turó Parc, una de les zones més exclusives de Barcelona. Ara l'inefable jutge Garzón –que acumula èxits judicials però també alguna espifiada monumental– el posa sota el focus de l'atenció mediàtica espanyola, fins al punt que Muñoz haurà de demostrar si, com els herois de la seva saga cinematogràfica predilecta, és un cavaller jedi incorruptible o ha traspassat, com el protagonista de Star Wars, el límit, fins a caure en el revers tenebrós.