“Ara només nosaltres podem derrotar-nos”

Pilar Rahola és segurament una de les diputades catalanes més conegudes i punyents de les que han passat per Madrid malgrat representar una força llavors minoritària com ERC. Que una periodista independent acceptés el repte que li va proposar Àngel Colom per aconseguir l'escó a Madrid es deu a uns principis bàsics: “La idea de ser una diputada antitaurina en un país taurí, dona en un país masclista, republicana en una monarquia i independentista en un país colonitzador em va encantar.”

Rahola va ser diputada dues legislatures històriques, la darrera de Felipe González com a president i la primera d'Aznar. Va presenciar la caiguda del que anomena “el gran règim socialista que
va ser el felipisme” i creu que va ser provocada des de dins les mateixes files socialistes. Del pas de Rahola pel Congrés, cal destacar la presidència de la comissió Roldán. “Per a mi va ser tot un màster en política”, assegura. “Vaig poder veure les entranyes de l'Estat”, afirma, tot i que es lamenta que, malgrat la gran feina feta a la comissió, la detenció a Laos de l'exdirector de la Guàrdia Civil “va ser un pacte entre l'Estat i Roldán per passar per la presó a canvi de no tocar-li la fortuna”. Quant a Aznar, recorda que “a l'oposició semblava molt poca cosa; sense oratòria, era un personatge gris”. Un antilíder que reconeix que “després va créixer i, tot i continuar sent malcarat, va demostrar autoritat i capacitat per prendre decisions. Tenia idees i les intentava imposar amb força. Rajoy és un mediocre”.

Però un dels terratrèmols més impactants que va generar Rahola durant el seu pas per Madrid va ser quan es va adreçar al rei com a “ciutadà Juan Carlos”. Una relació amb el monarca educada en l'esfera pública, però molt punyent en la privada. En la primera trobada, el 1993, el monarca li va inquirir: “Què esteu fent amb els nens castellans a Catalunya?”, tot un preludi dels atacs que arribarien després contra la immersió lingüística. Una duresa demostrada en una altra recepció, quan el monarca li va dir literalment: “He promès en el llit de mort del meu pare que Espanya mai es trencaria i et recordo que sóc el cap de les forces armades.” Una amenaça en tota regla que la periodista creu que li va formular perquè ho expliqués, com a estratègia “per a la inoculació de la por”.

Rahola opina que “ara vivim l'esclat del sistema” i situem l'epicentre del terratrèmol en la corrupció pel finançament dels partits que van forjar el PSOE i el PP i que ha fet de la impunitat “un segell de marca”. El problema, diu, és que “la democràcia perpetua el sistema de tràfic d'influències, opacitat i corrupció del franquisme”. Ara, Rahola assegura: “Si Podem guanya el PSOE, canviarà el mapa polític espanyol. En canvi, Ciutadans és més l'ala dreta del PP i no em sembla un canvi de paradigma.”

Rahola va viure com a diputada l'Espanya del bipartidisme blindat, que “era tot un frontó”. I considera que “Rajoy ha superat el pitjor Aznar amb una època brutal i fosca”. Però creu que això s'ha acabat definitivament. Així, en l'àmbit nacional, té clar que “en aquesta nova etapa l'enemic del procés català no és a fora, sinó a dins”. “Només nosaltres podem derrotar-nos, com ja hem fet en altres moments de la història. Si ens mantenim amb una capacitat estratègica brillant, amb unitat política i ciutadana, i fem la feina ben feta, Espanya no tindrà més remei que pactar”, assegura. Però rebla: “No sé si som conscients de l'oportunitat històrica que tenim. El problema del viatge a Ítaca són les fuites que fan al vaixell els mateixos comandants de la nau. Molt especialment la CUP, però també les guerres internes entre Convergència i ERC.”