Lluir el Casino i fugir dels abocadors

Aquest primer any de mandat s'ha aconseguit desencallar un dels processos més enquistats al municipi: l'adquisició de l'històric edifici del Casino. Un immoble noucentista protegit com a bé cultural d'interès local tancat des del 2012 i que està ubicat a la plaça Catalunya. Fins a setze anys ha costat fer-ho, deixant enrere polèmiques sorgides en diverses negociacions amb la propietat i intents fallits de tirar endavant diversos convenis, l'últim dels quals, l'any 2009. En el darrer ple de maig, amb les reticències de l'AUP i Veïns per Rubí, es va donar llum verd a la proposta de donació de la propietat a canvi de pagar gairebé 500.000 euros de càrregues que l'antiga societat va anar contraient els últims anys amb treballadors o per la contractació d'espectacles. Ara s'ha d'obrir un procés participatiu per definir quin ús es dóna per a la ciutat.

Tot i alguna victòria, com ara la darrera resolució de l'Agència de Residus de Catalunya de finals de març que anunciava que l'empresa Vertispania SL havia de deixar d'entrar residus a l'abocador de Can Carreras per no haver declarat l'entrada de 78.000 tones, els veïns i polítics del municipi, amb l'impuls de la Plataforma Rubí Sense Abocadors, mantenen la lluita per tancar els altres que tenen en actiu i evitar-ne de nous com ara el de Can Balasc. La problemàtica dels abocadors, amb denúncies per irregularitats els darrers anys que han arribat a la Comissió Europea o fins i tot una querella criminal contra l'exalcaldessa Carme García, va fer sortir milers de rubinencs al carrer el març del 2015. Conscients que la lluita serà llarga, el ple també va aprovar un pla especial que regula l'obertura de nous dipòsits de residus i activitats extractives.