Eleccions 26-J
Puigdemont i ERC s'obren al referèndum unilateral
El president veu el RUI com “una possibilitat”, mentre que Francesc Homs el rebutja per la dificultat de mobilitzar els partidaris del no
Els comuns s'hi oposen i creuen que seria tornar altre cop al 9-N
El debat sobre un hipotètic referèndum unilateral d'independència (RUI) i la seva inclusió al nou full de ruta a què Carles Puigdemont lligarà la qüestió de confiança al qual se sotmetrà la segona quinzena de setembre sembla que podria centrar el debat sobiranista en els mesos vinents. Fins ara, CDC i ERC s'han tancat a qualsevol desviació del full de ruta pactat per Junts pel Sí. L'acord fixa que les properes eleccions serien constituents per tal que els partits elegits encetessin a partir d'allí el procés constituent. Al llarg de la següent legislatura, hi hauria un referèndum de ratificació de la constitució debatuda i aprovada al Parlament, que en cas que tingués el suport de la ciutadania, donaria llum verd a la proclamació d'independència. En aquest plantejament, ja quedava difuminat, i a lliure interpretació, el moment efectiu de la independència, que en teoria s'hauria “declarat”, alhora que les eleccions constituents –la famosa desconnexió–, si bé se separava de la “proclamació”, sense deixar clar què passava en l'interval d'una a l'altra, i de quan temps seria.
El fet que no s'arribés al 50% en les eleccions del 27-S i les dificultats de la majoria independentista per tirar endavant el govern, unit a la irrupció de Podem com a força guanyadora del 20-D a Catalunya –hi concorria com En Comú Podem– i tercera a l'Estat, han fet irrompre noves propostes per mirar de recuperar la unitat sobiranista –que no necessàriament independentista–, probablement ja després del 26-J. Més ara, quan les enquestes pronostiquen que la formació de Pablo Iglesias podria quedar en segon lloc darrere del PP.
Malgrat que alguns sectors de l'independentisme sempre l'han tingut present, el president de l'ANC, Jordi Sánchez, va ser fa uns mesos el primer que va proposar en públic un possible RUI com a nou desllorigador. I des de llavors, l'onada ha anat venint.
En les últimes setmanes, el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, també s'hi referia com la fórmula més idònia –hi insistia ahir en una piulada–, i la CUP l'aprovava com a nou objectiu en l'assemblea del 22 de maig, la mateixa en què es “deslliurava” del pacte d'estabilitat amb JxSí. Dijous, l'endemà de la trencadissa al Parlament, i que Puigdemont anunciés el replantejament del full de ruta, els cupaires proposaven la possibilitat del RUI al president en la sessió de control. La resposta –el cap de l'executiu català la va repetir ahir a Rac1– és que no hi tanca la porta perquè “tècnicament és una possibilitat”. Puigdemont manté que la millor opció seria plantejar un referèndum “a l'escocesa”, pactat amb l'Estat, i encara veu una tercera possibilitat de referèndum, el de ratificació de la constitució que hauria redactat el Parlament constituent, ja inclòs en el full de ruta.
La posició de Puigdemont coincideix amb la manifestada fa uns dies per Miquel Calçada a aquest diari i discrepa de la del candidat de CDC al 26-J, Francesc Homs, que ahir descartava el RUI. Homs considera que no tindria legitimitat internacional, ja que els unionistes no anirien a votar, com ja va passar el 9-N del 2014. “La democràcia no es pot imposar”, concloïa, en una afirmació que ja era de seguida contestada per Castellà a Twitter: “Als que no volen el #RUI per la no participació dels NO: si guanya el SÍ #DUI directe i ja veureu com es mobilitza tothom! Ara va de debò!”, rematava. Des del mateix sector de CDC que Homs, entretant, l'expresident Artur Mas ja ha fet també una proposta que es pot llegir com a “alternativa”: que les properes eleccions tornin a ser plebiscitàries, i que aquest cop es comptin de debò vots i no escons. De fet, fins i tot hi ha qui ha proposat una altra variable: fer coincidir el RUI amb les properes eleccions constituents.
“Per ERC, no serà”
Mentrestant, ERC també dóna símptomes de dubtar. El candidat Gabriel Rufián reiterava ahir la postura oficial que el RUI no consta per ara al full de ruta sobiranista i, de fet, el número 2 de la llista, Joan Tardà, recordava que “qualsevol modificació” que alterés la resolució del 9-N s'hauria d'avalar al mateix Parlament. Això sí, el mateix Rufián constatava que, arribat el cas, “per Esquerra no serà” que no s'arribi a un acord en aquests termes. I és que tots plegats són conscients que aquest pot ser un punt de trobada amb la confluència d'esquerres de Podem, quan, després que es conformi un govern a Espanya que molt probablement no acceptarà un referèndum pactat a Catalunya, seran interpel·lats pels independentistes perquè s'avinguin a avalar un RUI. De moment, no és així. Ahir el candidat d'En Comú Podem, Xavier Domènech, rebutjava el referèndum unilateral, que assimilava al procés participatiu de fa dos anys. “Tornar al 9-N seria preocupant”, alertava Xavier Domènech.
Denúncia contra “el braç armat legislatiu” del govern del PP
raül garciaEsquerra Republicana de Catalunya (ERC) va encetar la campanya amb un acte en què va carregar amb duresa contra el flagell de les lleis catalanes dels darrers temps, el Tribunal Constitucional (TC). En un acte al barri de la Barceloneta, els candidats republicans al Congrés dels Diputats i al Senat van denunciar l'ús que el Partit Popular (PP) fa de l'alt tribunal per als seus interessos i per frenar les aspiracions de Catalunya. “El TC és un òrgan polític al servei del govern de torn”, va assegurar el cap de llista per Barcelona al Senat, Santi Vidal, que va explicar que “dotze dels divuit jutges del tribunal són designats directament pel PP”.
“El Constitucional és el braç armat legislatiu d'un Estat indecent”, va denunciar el cap de llista per Barcelona al Congrés, Gabriel Rufián, que va criticar el biaix polític del tribunal. “Per a l'Estat, la diferència perquè una llei sigui constitucional o no és que sigui catalana”, va afegir-hi. La prova, segons Ester Capella, número 3 per Barcelona al Congrés, és la diligència amb què actua el TC amb les lleis que li arriben. “El Tribunal Constitucional va a molta velocitat quan es tracta de lleis del Parlament de Catalunya i no pas quan es tracta de resoldre altres assumptes”, va constatar Capella. La candidata republicana va denunciar la feble posició en què es troba l'autogovern català des dels darrers anys i la impunitat amb la qual actua el govern espanyol. “A l'Estat no li cal aplicar l'article 155 de la Constitució” per fer efectiva la suspensió de l'autonomia, sinó que se serveix del Tribunal Constitucional per suspendre-la de facto. Rufián es va encarregar de recordar els casos més recents, entre els quals l'impost sobre els dipòsits bancaris, el de les nuclears i la llei contra la pobresa energètica.
Aquest nivell de conflicte, segons el jutge Vidal, és excepcional dins dels estats del nostre entorn i va posar com a exemple el cas del Tribunal Constitucional alemany, que, segons va explicar, tracta entre dos i tres recursos l'any de disputes entre el govern federal i els lands. A l'Estat, en canvi, el TC ha abordat una cinquantena de recursos d'aquest tipus els últims tres anys, la majoria referits a Catalunya. Davant d'això, Vidal proposa la dissolució de l'alt tribunal, així com del Senat.
