“Més alt i més clar”

Totes les enquestes coincideixen en una dada que pot ser important amb vista al 26-J: un terç dels votants encara no han decidit qui votaran. Això vol dir que els líders han d'anar a totes: cridant, ballant el Waka-waka, tocant la guitarra o el que sigui en uns moments de garbuix arreu. Només cal veure la baixada de les borses en els darrers dies. Diuen que estan pendents del Brexit britànic del 23 de juny i dels pactes postelectorals del 26-J. És possible, com també ho és una possible nova recessió que ningú vol ni s'atreveix a oficialitzar.

Per al 26-J hi ha mandra generalitzada i són molts els líders polítics que opten per cridar en els actes electorals. Alcen la veu per fer-se escoltar. Hi ha una frase castellana que diu: “Ho puc dir més alt, però no ho puc dir més clar.” Mai s'havia sentit com ara Artur Mas cridar de viva veu tant com ho està fen en aquesta campanya, allunyat del seu paper institucional del passat. Participació intensa de Mas en uns comicis en què, segons el que passi a CDC envers ERC, cauran caps i el partit convergent haurà de prendre decisions en el seu congrés del juliol. Més moderat està Puigdemont, que opta per tocar la guitarra sense aixecar la veu.

Els populars volen recuperar el vot que va anar a l'abstenció. Hauran d'alçar la veu per fer-se escoltar enmig del seu públic decebut. Podem està fent la feina des de fa dies des dels platós de televisió. Allà són agraïdes les frases curtes i en un to suau de Pablo Iglesias. Albert Rivera està canviant i sembla menys segur de si mateix que el 20-D. Pedro Sánchez indica que no ho pot dir ni més alt ni més clar. Acabarà sent l'ase dels cops del PSOE.

Res serà igual després del 26-J. El Parlament de Catalunya està en una mena de vacances obligades. Després del 26-J, amb els resultats coneguts i a les mans, no és podrà cridar, caldrà començar a dir les coses més clarament.