Pablo xiuxiueja

Mariano Rajoy va viure l'últim debat a quatre amb tanta modèstia que va refusar el protagonisme i va preferir encendre el televisor des del sofà del Palau de las Marismillas de Doñana (Huelva) per engrossir el share i examinar l'actuació de Soraya Sáenz de Santamaría, però Espanya viu temps tan excepcionals amb una repetició electoral que ahir sí que va acudir a viure in situ la confrontació amb Pedro Sánchez (PSOE), Pablo Iglesias (Podem) i Albert Rivera (Ciutadans). Acostumats a penjar-li la caricatura de ser un president amagat darrere el plasma, quan a les deu del vespre el van veure en directe els seus tres rivals li ho van agrair tant que ja no van saber encetar o cloure una frase sense dir “senyor Rajoy” durant les més de dues hores de debat. El líder de Ciutadans fins i tot es va sentir tan dolgut que va exigir a Iglesias que li dediqués la seva part alíquota de menyspreu. “Li agraeixo a Rivera poder parlar de fiscalitat, però entre la còpia i l'original jo em quedo amb l'original i el meu rival és el PP”, li va etzibar Iglesias donant-lo per amortitzat amb condescendència.

Gràcies a la velocitat a la qual viu Espanya en funcions, el primer i únic debat dels quatre presidenciables a La Moncloa va invertir els termes i no va ser un xoc de la vella política contra la nova, sinó la col·lisió entre el tàndem dels obligats a arriscar (Sánchez i Rivera) i la confraria del mínim risc que navega sobre l'onada de les enquestes (Rajoy i Iglesias). En un gest cruel, el realitzador del debat Fernando Navarrete fins i tot es va apuntar al sorpasso ignorant la imatge de Sánchez en la salutació de l'inici i va saltar de Rajoy al Rivera que ahir no duia corbata i a l'Iglesias que no duia corbata ni americana.

Si bé la virtualitat del debat d'ahir era que hi ha un 32% d'indecisos en disputa, una de les primeres grans apostes en joc era qui citaria primer Grècia, i Rivera va citar el país on governa Alexis Tsipras al cap de 2 minuts i 50 segons de debat i en el primer torn que li van donar els moderadors Ana Blanco, Vicente Vallés i Pedro Piqueras. La insistència de Rivera, que duia enquadernada la piulada “¡Vamos, Alexis!” teclejada al seu dia per Iglesias, va ser tal que va obligar el seu equip de campanya a revisar si els havia ordenat viatjar a Caracas a contracor, quan en realitat el destí preferit era Atenes. Rivera, però, va satisfer els seus posant en escena la seva “pràctica de faristol”, un exercici que encara que Fernando de Páramo i José Manuel Villegas el presentin com si fos una disciplina olímpica no és més que aconseguir d'una vegada per totes que el teu candidat no es balancegi sobre les sabates com si estigués esperant un autobús que no arriba mai.

A mesura que el debat avançava, però, al líder del PSOE li va supurar la ferida de la no investidura i on abans deia “senyor Rajoy” va passar a dir “per culpa del senyor Iglesias i el senyor Rajoy”. I aleshores el líder de Podem va assajar la seva veu més dolça. “No, l'adversari és Rajoy, Pedro, l'adversari és Rajoy...”, va lamentar Iglesias exagerant que xiuxiuejava com si estigués renyant un infant.

Després d'escoltar en silenci els xiuxiuejos d'Iglesias a Sánchez, el líder del PP exigia un reconeixement que contra ell tots viuen millor. “A vostè, senyor Sánchez, només li agrada qui el vota, per això li agrada Rivera”, va dir-li al líder del PSOE. “Rivera, és liberal? Doncs la Constitució de Cadis va abolir la Inquisició: apliqui-ho!”, va etzibar al de C's. “És que aquests senyors estan tota l'estona parlant de mi!”, va cloure Rajoy com si no entengués aquesta Espanya que no sap debatre sense ell.