El debat referma posicions i manté l'enigma dels pactes
Tots els partits proclamen el seu candidat vencedor del combat, però el model encotillat va fer que cap líder destaqués en excés
El PP qualifica de “zombi, penell i Heidi amb cueta” els rivals
El PP està convençut que Mariano Rajoy va guanyar el debat a quatre perquè davant seu tenia un “zombi (Pedro Sánchez), un penell (Albert Rivera) i una Heidi amb cueta (Pablo Iglesias)”. La seva principal virtut és que el líder conservador era l'únic amb posat de presidenciable, mentre que la resta d'aspirants a La Moncloa conformaven el no res. Una vegada més, l'autor d'aquestes feridores descripcions és el portaveu parlamentari Rafael Hernando, un polític que no es caracteritza, precisament, per la seva diplomàcia a l'hora de desqualificar els rivals. Però, en tot cas, condensava el sentir d'ahir dels populars: Rajoy va saber imposar-se davant “el soroll”. La qüestió, però, és que aquest mateix optimisme se succeïa entre la resta de candidats. Això sí, el socialista Pedro Sánchez és l'únic que ahir no va sortir a mostrar la seva satisfacció de bon matí, com sí que ho van fer els altres contrincants. El format massa rígid del debat, si més no, va propiciar que la cita tingués més de monòleg que de duel, i és per això que les quatre formacions es vantaven del fet que el seu líder havia estat capaç de col·locar els missatges al seu electorat sense necessitat de cridar en excés i, sobretot, sense que cap adversari pogués brillar de manera gaire destacada quan s'acarnissava amb el contrari. Altra cosa, però, és que –sobretot pel que fa al PSOE i a Ciutadans– l'electorat continua sense saber del cert què farà el candidat amb els seus vots quan arribi el moment de pactar.
Sánchez, hermètic
La política d'acords davant un Congrés que s'augura tan fraccionat o més que l'actual era la principal incògnita en un debat en què l'espectador sabia des dels primers compassos quines propostes li vendrien. I, després de la cita nocturna, continuarà sent el gran interrogant. Sánchez, si més no, es nega que l'obliguin a escollir abans d'hora entre fer president Rajoy o Iglesias. Si es compleixen els mals auguris, ja hi haurà temps a partir del 27-J de buscar una sortida que li eviti entregar el seu cap en safata als barons. Ara per ara, assegura que el bo que té la teoria del sorpasso és que està despertant un votant que el 20-D es va quedar a casa. “S'està activant la reserva emocional del PSOE per impedir-ho”, assegurava ahir a la tarda el candidat en una conversa informal amb periodistes.
Sens dubte, la percepció general és que Sánchez, de tots, és el que menys va destacar, ni tan sols en els moments àgils del debat, quan els candidats se les havien per la corrupció. Rivera, en canvi, va ser capaç de dominar els nervis que sí que va exhibir en el debat previ al 20-D i va ser el que va obrir foc contra Rajoy pels papers de Bárcenas mentre reiterava que no donaran suport a un govern del PP si l'actual president no fa un pas enrere. Pel seu equip, el líder taronja va aconseguir el seu objectiu: trencar la imatge d'etern candidat crossa del partit amb possibilitats de formar govern i presentar-se “com la veritable alternativa del centredreta espanyol”. I, a diferència de Sánchez, per intentar combatre l'esquema PP-Podem al qual convidava el debat, és el que va sortir amb més virulència contra els “extrems” entre els quals C's assegura que hi va haver un pacte “de no agressió”.
Iglesias, “dulcificat”
El dirigent morat va fer tot el contrari al paper més agressiu que va adjudicar-se ara fa cinc sis mesos i va ser el més conservador –a l'hora de jugar a l'atac– de tots quatre. Iglesias, doncs, va suportar estoicament els cops que li arribaven de totes bandes mentre oferia una imatge de moderació inèdita i que, en tot cas, no va passar per alt als rivals. De la “Heidi amb cueta” del PP a l'intent frustrat de “dulcificar” la imatge que li atribuïa el PSOE, el cert és que el líder de Podem es vantava, precisament, d'haver allunyat el fantasma de la por no havent generat crispació i col·locant totes les propostes que volia transmetre, també les dels pactes, amb el benentès que insistia que no preveuen cap més soci que el PSOE.
