“Algunes famílies s'han apoderat de l'Estat”

L'octubre del 2015, poques setmanes abans de les darreres eleccions generals, Pere Macias va anunciar que deixava l'activitat política. Ens trobem al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Fa de professor i d'enginyer. “Entre els encàrrecs que tinc ara, n'hi ha un que és una mica més noticiable, que és la coordinació de la unió del tramvia de Barcelona”, recorda.

El 2004, poc després que CiU perdés el govern de la Generalitat, va anar de portaveu al Senat. Va ser quan es van aprovar els nous estatuts i ell va formar part de la comissió que va debatre la norma catalana.

D'aquella etapa conserva un document manuscrit de Rubalcaba on hi figura el traspàs de l'aeroport de Girona. “Es va fer un acord entre Rubalcaba i Francesc Homs, que era el negociador de CiU, on deia que els aeroports de Girona, Lleida, Tarragona i Reus es traspassarien, i que amb el de Barcelona es faria un consorci.” Homs li va donar el paper manuscrit i li va dir que hi havia el compromís del PSOE d'aprovar-ho al Senat, “però els socialistes ja s'havien fet enrere i no ho van complir”.

El 2008 es presenta de número 2 a la candidatura de CiU a Madrid, amb Duran i Lleida com a cap de llista. Recorda que van tenir un paper clau en la legislatura. El famós maig del 2010. “Espanya –explica– és a punt de ser rescatada i es van poder tirar endavant les mesures per evitar-ho gràcies a la nostra abstenció.”

Ara que el PP defensa la gran coalició i parla de responsabilitat i patriotisme, Macias retreu als populars que en aquell moment “preferien que Espanya i els espanyols patissin molt a canvi de derrotar Zapatero”.

El 2011Rajoy aconsegueix majoria absoluta. “No va voler escoltar mai, no va voler dialogar mai.” Macias recorda, entre d'altres, l'anomenada llei mordassa. “La legislatura va ser absolutament nefasta des de tots els punts de vista i va demostrar que les conviccions democràtiques del PP són molt febles.”

A la part final de la legislatura hi ha el trencament de CiU. Per a ell i el grup no va ser un moment agradable, però deixa clar: “A Unió li va semblar que no podia seguir amb el procés, i per a nosaltres aquest era un tema fonamental.”

Parlant del procés sobiranista, creu que algun dia els llibres d'història reflectiran“l'error brutal del PP d'utilitzar Catalunya i l'Estatut per anar contra Zapatero, cosa que possiblement acabarà provocant la independència de Catalunya”. No entén que Rajoy no hagi volgut reconèixer mai aquest error, “cosa que sí que han fet en conversa de passadís el 99% de membres del seu partit”.

Li pregunto per les noves eleccions generals. “Ja hi ha gent seriosa que parla de terceres eleccions, això demostra la crisi profunda de la política espanyola, i jo, de moment, no li veig el final.” I afegeix: “No em va sorprendre que hi haguessin noves eleccions, perquè els conec.”

“El problema d'Espanya –diu– és que no hi ha hagut cap revolució que hagi triomfat i continua l'antic règim de privilegis d'unes determinades oligarquies; hi ha molt poca gent, molt poques famílies que s'han apoderat de l'Estat, i això costa molt de trencar.”

Considera que, tot i tenir èxits importants, la transició no va eliminar “aquesta mena de cuirassa que és molt agressiva contra les ànsies de Catalunya de ser ella mateixa i que alhora no deixa desenvolupar les coses amb normalitat a l'Estat, i els que més ho pateixen són els ciutadans espanyols”.