Margallo defensa un encaix “realista” per a Catalunya

El candidat català del PP el 26-J, Jorge Fernández Díaz, en va lloar el “patriotisme, i no el nacionalisme” espanyol. I José Manuel García-Margallo, assegut al costat del ministre de l'Interior en un col·loqui a La Casa del Llibre, no va decebre l'audiència popular en assegurar que “dedicarà tota la vida”, ja sigui dins o fora de la política, a evitar que Catalunya sigui independent. “Perquè no es produeixi el desastre de dinamitar la nació més antiga d'Occident”, va sentenciar. Margallo va defensar la necessitat de trobar una “solució realista” per a l'encaix dels catalans, que podria incloure una millora del sistema de finançament o de les inversions en infraestructures, i va detallar que el seu ministeri va constituir des dels inicis de la legislatura un grup anomenat Montserrat per evitar la secessió buscant “fórmules d'entesa”. Margallo no va escatimar les crítiques a Podem perquè dóna suport al dret a decidir, comparant-lo amb l'aval al dret a l'autodeterminació dels bolxevics.

El també cap de cartell del PP per Alacant va aterrar ahir a Barcelona per fer pinya amb Fernández Díaz i avui serà a Lleida, l'única ciutat catalana en què farà campanya Mariano Rajoy, demà passat. Aquesta és la circumscripció en què els populars preveuen tenir més marge per créixer a les urnes, i el líder dels populars hi centrarà els esforços.

Margallo va explicar que el grup Montserrat s'ha anat reunint tots els divendres i està format per voluntaris i experts en diversos àmbits. “És de geometria variable”, va dir, de manera que segons el tema a tractar hi assistien especialistes sobre finançament, competències o llibertats i drets civils, per exemple. Un dels resultats d'aquest grup va ser el document de conclusions que el ministeri va trametre a les ambaixades i consolats per rebatre els arguments independentistes i defensar la integritat d'Espanya, l'anomenat “relat constitucionalista”.

Margallo va menystenir la importància de la retallada del Tribunal Constitucional a l'Estatut. El seu argument és que la tisorada sobre 14 articles, entre aquests els del poder judicial, “no sembla tan greu”, i va fer una crida a aprendre de la història, incloent-hi la proclamació de l'Estat català de Francesc Macià, el 1931, i l'Estatut retallat de Núria o el final de Lluís Companys, sense precisar que va ser afusellat pel règim franquista.

El ministre d'Exteriors també va comparar la defensa que fa Units Podem del dret a decidir amb la que feien Lenin i Stalin, aquest darrer com a comissari de les nacionalitats, el 1917, en la declaració dels drets dels pobles de Rússia, en què es reconeixia el dret a l'autodeterminació i la secessió. “S'ha de veure el que va passar i com ha acabat allò. Com deia Eugeni d'Ors, les proves, amb gasosa”, va sentenciar. Diu que fora de la llei hi ha “la jungla”.