“Tots s'aproximen ara a la proposta de referèndum”

Una cosa que ja hem aconseguit ha estat trencar el bipartidisme, s'han acabat les majories absolutes i hi ha possibilitat d'alternatives al poder. Aquests mesos han servit perquè tothom s'adoni que el diàleg és una eina imprescindible. Hi ha hagut diàleg de tots amb tots, també dintre del mateix grup, que és molt plural, i és molt interessant. Hem buscat sumar i buscar les coses que ens uneixin per canviar les coses.

L'aritmètica cantava, efectivament. I, de fet, aquesta majoria s'ha manifestat en moltes lleis de canvi on hem votat junts el PSOE, En Comú Podem, ERC, IU, Bildu i fins i tot amb CDC... Les esquerres sumàvem.

Qui havia de ser el nostre aliat natural, el PSOE, es va presentar condicionat per una aliança amb Ciutadans. Aquest pacte va fer que els socialistes es decantessin amb ells per un model neoliberal que feia impossible l'entesa. També la nostra resposta al debat territorial, que és un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya, és incompatible amb la de Ciutadans, i els vells barons del PSOE, instal·lats en les portes giratòries, impedien un acord per la transparència.

Hi ha dues proves clares que demostren que el compromís és ferm. La primera: si el referèndum només fos un cromo per intercanviar, ara no estaríem fent eleccions. En tota la negociació mai no es va abandonar aquest compromís. I en segon lloc, Podem defensa ara i avui el referèndum en el seu programa a Tomelloso, a Getafe o a Sevilla. El posicionament és clar.

És una altra resposta imaginativa, perquè les forces que aposten per la via unilateral es veuen obligades a anar reformulant la seva proposta. Ara s'aproximen on som nosaltres, al referèndum, el PSC ho defensava fa dos anys, i si passem pel davant, hi tornaran. El problema del RUI és que no garanteix el reconeixement internacional. Seria com tornar a fer un 9-N. Una consulta així està bé com a presa de consciència i genera debat, però si busquem una cosa seriosa i amb reconeixement internacional, hem de fer-ho bé.

Ho hem fet. La segona proposta de llei que vaig presentar va ser l'alliberament del peatge de l'AP-2 entre Montblanc i Lleida. Ho tornarem a presentar. També vam fer, els quatre diputats de Ponent, una proposta conjunta perquè la CHE assumeixi els camins del Baix Segrià. Tots quatre hem tingut present que també som diputats del territori. I des d'En Comú Podem hem revifat una llei del 2007 que no s'havia aplicat sobre el desenvolupament sostenible dels territoris rurals. Cal lluitar contra les posicions dominants d'unes poques empreses sobre el territori. Avui mateix [ahir per al lector] m'entrevisto amb els líders d'Unió de Pagesos per parlar de mesures urgents que caldrà impulsar. Hem d'aconseguir que els territoris rurals no siguin esclaus del monocultiu de quatre empreses sinó que hi hagi diversitat econòmica, petita pagesia, turisme, productors ecològics i nous sectors professionals que ara les comunicacions permeten que s'hi instal·lin i donin vida als pobles.