A favor de Catalunya

Com tants altres catalans, he llegit la carta que el president Mariano Rajoy ha adreçat a tots els ciutadans de Catalunya. I ho he hagut de fer dos cops, sense entendre encara com ens pot tractar amb tanta prepotència i paternalisme.

Només cal llegir el primer paràgraf per copsar quin és el concepte que el president Rajoy té de la política i de la democràcia. “Imagino el cansament de les eleccions, les campanyes, els partits i també de nosaltres, els polítics”, diu. I hi afegeix: “Més, si és possible, a Catalunya.” Cap demòcrata no hauria de sentir-se cansat ni de les eleccions ni dels partits polítics, i qualsevol persona que es dediqui al servei públic ho hauria de reivindicar, ni que sigui per respecte a si mateix, i a la feina que fan les persones que es dediquen a la política.

Però això no és tot: per quin motiu creu el president Rajoy que aquesta situació de suposat cansament es dóna particularment a Catalunya? Aquí no vam haver de repetir eleccions i si ara en l'àmbit de tot l'Estat es vota el 26 de juny és per la incompetència dels grans partits espanyols. Els catalans estimem la democràcia i no tindrem mai mandra d'exercir-la. Tant és així que volem decidir el nostre futur polític mitjançant un referèndum, i si algú està cansat de les eleccions i la democràcia no som pas nosaltres.

Diu també el president Rajoy que Espanya i Europa són molt importants per a Catalunya, i a la inversa, com a gran argument contra la creació d'un estat català. Gran argument! Però pot estar tranquil. No cal que s'hi amoïni. El futur estat català continuarà atorgant una gran importància a Espanya i Europa a causa dels forts vincles culturals, econòmics i socials que ens uneixen a tots els europeus. No volem crear un estat per posar fronteres de cap mena, sinó per decidir per nosaltres mateixos allò que més ens convé fer amb els nostres recursos, sense anar en contra de res ni de ningú, quines polítiques reforcem i com garantim el progrés de les ciutadanes i els ciutadans.

Hi afegeix, com fa habitualment, que ell està disposat al diàleg amb Catalunya. No és veritat. Si fos així estaria disposat a escoltar sense prejudicis i a negociar per trobar una sortida possible a la situació que vivim. No es pot parlar de diàleg quan et negues a seure entorn d'una taula per abordar la qüestió catalana.

Comparteixo únicament el darrer paràgraf de la carta del president Rajoy, on insta els catalans a decidir si volem continuar avançant o decidim fer marxa enrere. Tot i així, segur que tenim perspectives diferents. Entenc que, des del seu punt de vista, continuar avançant vol dir votar-lo a ell. O sigui, l'immobilisme, la nul·la sensibilitat social i territorial. Des d'una òptica catalana, donar quatre anys més al seu govern implica mantenir la política de setge permanent al nostre autogovern, la judicialització de la política, la suspensió i anul·lació de les lleis que emparen els col·lectius més vulnerables de la nostra societat, la repressió de la llengua catalana en el nostre sistema educatiu, la recentralització administrativa i la campanya gens dissimulada de la diplomàcia espanyola en contra dels interessos de Catalunya.

Crec sincerament que per a la majoria de catalans continuar endavant vol dir perseverar en el camí que hem triat entre tots, i que no és cap altre que la construcció d'un estat que treballi a favor de tots nosaltres, de les nostres institucions i dels nostres drets nacionals. Aquestes són les nostres prioritats a l'hora de continuar avançant.