Una màquina de ventar titulars a tort i a dret

Els gestos seriosos i continguts i l'inici de la seva intervenció –“els agraeixo el to d'amabilitat, ho dic de debò, els esperava més canins”– podien fer pensar en una comissió pausada. Però el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, de seguida es va anar animant. Abans d'entrar a la comissió, ja s'havia aturat per parlar amb els mitjans.

La sala de la comissió estava una mica menys concorreguda que la que va tractar el cas Pujol, per citar un altre episodi recent d'espiral mediàtic, però en algun moment el to, les maneres supèrbies i desafiadores del responsable d'Antifrau van recordar, paradoxalment, les que havia gastat el fill gran dels Pujol. De Alfonso va passar encara més al contraatac, amb renys a tots els diputats, presentant-se com “l'únic home” que treballava contra la corrupció en aquest país. “Sóc un home digne, recte, honrat i seriós, i aquesta dignitat em fa noble”, va dir. Una màquina de ventar titulars contundents que va arribar a acusar el Parlament de voler un Antifrau “dòcil, permissiu i acovardit” i de voler-ho utilitzar de “cap de turc”. “El que dirimim és si seguim lluitant contra la corrupció”, va dir. Es va passar de frenada en diverses ocasions (com quan va dir que havia avisat la seva dona que un dia l'acusarien de ser “gai, cocaïnòman i borratxo” pel càrrec que ostentava) i en d'altres va tergiversar les paraules dels diputats. “Em molesta que els servidors públics són els que acabin amb el cap tallat”. A la sala de la comissió, Jaume Roures, propietari del grup Mediapro i que controla Público, el diari que ha revelat les converses entre De Alfonso i Fernández Díaz, seguia atònit les no explicacions. A la mitja part, un diputat va bromejar: “Escoltant-lo, em sembla que prefereixo no revocar-lo perquè no torni a fer de magistrat.”