Eleccions 26-J
La segona ha de ser la bona
Més de 5,5 milions de catalans poden votar avui per desbloquejar mig any d'una llarga campanya electoral
Es preveu un nou escenari obert pel que fa als pactes però sembla inimaginable haver d'anar a unes terceres eleccions
L'hora de la veritat, ara sembla que sí. Més de cinc milions i mig de catalans estan cridats avui a les urnes –36,5 milions a tot l'Estat– per desbloquejar l'aritmètica parlamentària del 20-D de fa mig any que va impedir la formació de govern per raons tàctiques dels partits. Perquè, aquest cop, els resultats no seran tan diferents dels de fa mig any pel que fa a la suma de majories, segons les enquestes. Això, amb les excepcions dels impactes no recollits per les enquestes del Brexit britànic que els electors hauran digerit en 48 hores i, a Catalunya, de l'escàndol de les gravacions al ministre de l'Interior i candidat, Jorge Fernández Díaz (PP), i al cap d'Antifrau de Catalunya, que han posat a la llum pública una estratègia a l'ombra per torpedinar, amb joc brut, l'independentisme català.
De nou, el PP s'apunta guanyador i Ciutadans quedaria en quart lloc. La novetat demoscòpica és que Podem, aliat ara amb IU, aconsegueix superar el PSOE a diferència del 20-D, i aquest element sol introdueix un grau més d'incertesa a la negociació postelectoral. Previsiblement, la majoria parlamentària del PP i Ciutadans serà més dèbil que la de Podem i el PSOE, i aquesta podria ser una de les diferències clau amb el 20-D gràcies als milions de vots d'IU. A més, el bloc de centreesquerra podria comptar, de nou, amb el paper d'altres forces catalanes, basques i valencianes els governs de les quals volen un altre interlocutor a Madrid. Pablo Iglesias, el líder de Podem, ja ha reconegut que el referèndum català que el PSOE no accepta no serà un obstacle per formar majoria d'esquerres. Un resultat ajustat en escons liles i socialistes ho podria fer possible i és previsible que hi acabi havent entesa si Pedro Sánchez supera Podem. Però si els liles sobrepassen clarament els socialistes i el PSOE ha d'investir Iglesias, hi haurà moltes pressions internes perquè Sánchez deixi governar el PP –un dels seus negociadors després del 20-D i ministrable, Jordi Sevilla, ha admès que s'haurà de deixar governar qui tingui més suport parlamentari i no ha exclòs pas els populars d'aquesta hipòtesi–. De fet, cal recordar que ha estat el mateix Sánchez qui a les jornades econòmiques de Sitges va garantir que, aquest cop, s'evitaran unes terceres eleccions que els ciutadans no admetrien. Repetir unes eleccions amb previsió que els canvis aritmètics beneficiaran el partit propi ja ha passat un cop. Tornar a fer-ho seria tan irresponsable que tothom ho considera descartat.
El futur de Rajoy
Però la incertesa també és molt gran pel costat de la gran coalició si es té en compte que, de les declaracions de la campanya electoral, es desprèn que qui pitjor té les coses és Mariano Rajoy, a qui no vol ningú al capdavant del futur govern –Ciutadans i PSOE li han tancat les portes. Un president espanyol amb menys diputats apareixerà més dèbil que l'endemà del 20-D en una nova negociació. L'estratègia popular de provocar que el PSOE es debiliti en unes segones eleccions pot acabar resultant un error si s'amorteix el sorpasso de Podem als socialistes.
A Catalunya, la principal novetat segons les enquestes és un acostament d'ERC a la previsible victòria d'En Comú Podem, però caldrà veure l'abast de la mobilització del vot útil independentista en relació amb la filtració de les converses entre Fernández Díaz i el cap d'Antifrau a Catalunya i la consegüent activació que s'ha produït d'un gros d'aquest electorat que, habitualment, s'absté a les eleccions espanyoles.
Confiant que la segona serà la bona, més de 5 milions i mig de catalans poden anar a votar avui, 3.345 electors més dels que ho van poder fer fa mig any. Més de 8.000 meses electorals estaran a punt en 2.706 col·legis que obriran portes als 947 municipis del país. Catalunya elegeix 47 dels 370 diputats d'arreu de l'Estat així com setze senadors d'elecció directa. Si bé es trien quatre senadors per demarcació, pel que fa al Congrés és la demarcació de Barcelona la que escull la majoria dels diputats –31 per 6 a Girona i Tarragona, i 4 a Lleida.
