El PSC assumeix com a pla B una llei d'autodeterminació

Després que els seus dirigents ja hagin suggerit la idea en els últims mesos, el PSC ha posat en negre sobre blanc la ponència política que posarà a votació en el congrés del novembre que culminarà el procés de renovació del primer secretari i l'ideari del partit, i, si el text és ratificat, assumirà la proposta d'un referèndum pactat a Catalunya, sempre, això sí, que el país hagi rebutjat abans el seu pla A, una reforma federal de la Constitució.

Així ho recull l'esborrany que el partit va fer públic ahir –previ al consell nacional que demà activarà la convocatòria del XIII congrés per al primer cap de setmana de novembre– que aposta com a primera opció per un “pacte bilateral” entre Catalunya i la resta de l'Estat que sigui referendat pel poble català i espanyol. És a dir, una reforma de la carta magna de la qual ja assenyalen les línies bàsiques: que reconegui el caràcter nacional, els drets històrics i la singularitat de l'autogovern de Catalunya; que li atorgui prou recursos per mitjà d'un sistema de finançament basat en la solidaritat, l'ordinalitat i la gestió compartida (trets similars als recollits en l'Estatut tombat pel TC); l'assumpció per part de les autoritats espanyoles de la unitat i la protecció de la llengua catalana, i la possibilitat de federació entre comunitats –parla d'“associació voluntària”– amb vista al que anomenen “euroregió de la Mediterrània occidental”. És a dir, els Països Catalans.

En cas de fracàs, en forma de rebuig a la reforma en la votació a Catalunya, “aleshores sí”, els socialistes proposarien “altres instruments democràtics” per poder “verificar” el suport a una eventual secessió, en forma, per exemple, d'una llei de la claredat com la canadenca, una norma estatal, que es va aprovar després dels dos referèndums fracassats al Quebec i d'una sentència de la cort federal que reconeixia el seu dret a l'autodeterminació, amb certs condicionants, que avui regula el procediment que hauria de seguir la convocatòria d'un nou referèndum, i l'eventual negociació de la secessió. En tot cas, arribat aquest punt, el PSC està convençut que, davant d'una consulta que hauria implicat “un nou clima d'entesa” entre Catalunya i Espanya, i en què es podria aprofundir en els efectes positius i negatius de la independència, el resultat seria, “ben probablement, un no a la secessió”. Però “cal començar per posar a referèndum
la possible renovació del pacte constitucional del 1978”, conclou el text.

En la introducció inicial, de fet, el PSC admet, a més de la crisi del mateix projecte socialista, la de l'Estat autonòmic, de la qual culpa la sentència de l'Estatut, “l'escamoteig” de les nacionalitats constitucionals, la falta d'inversió estatal i d'equitat en el sistema de finançament i els “despropòsits” del govern del PP. Tot plegat, constata, ha aixecat un “vast moviment d'afirmació nacional i de refús de l'actual model de relació” amb l'Estat, del qual diu explícitament que s'aprofita un rival polític, ja que “ha estat parasitat per l'operació de refundació de CDC, mitjançant la impostura independentista”.