La senyera de Patxot com a símbol de la història del país

“Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”, així és com va definir el president Carles Puigdemont l'acte de recepció de la senyera a l'exili del mecenes Rafael Patxot. Ahir la plaça del mercat de Sant Feliu de Guíxols es va fer petita per un acte que, lògicament, havia congregat la població guixolenca que volia ser partícip de l'homenatge de la vila a un dels seus però, també, per la solemnitat que van donar a l'acte tant l'Ajuntament com les màximes autoritats del país, el president Puigdemont, i Carme Forcadell, presidenta del Parlament. L'humanista Rafael Patxot havia instal·lat aquesta senyera al capdamunt de casa seva, el 1896. Fugint de les persecucions –primer dels anarquistes i després dels franquistes, que en tots dos casos van requisar el seu habitatge– es va exiliar a Suïssa, des d'on va intentar, amb una emotiva carta al president Irla, recuperar la seva senyera. Només la va recuperar 15 anys més tard, en el seu exili a Ginebra, on va morir el 1964. La senyera ara ha tornat de l'exili, ha estat restaurada i s'exhibirà a la sala de plens de Sant Feliu de Guíxols.

“No és una senyera qualsevol, és molt més, és la nostra història, la nostra llengua esquinçada, malmesa però que no desapareix” va dir la presidenta del Parlament. Amb el símbol de la senyera, Forcadell va lligar passat i present: lluites contra el feixisme d'ahir i d'avui, i homenatges als refugiats d'ahir i d'avui. Prèviament, l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, també havia deixat clar que ahir es reparava un greuge i es tancaven ferides que no s'haurien d'haver obert mai.

Carregat de simbolismes, l'acte de recuperació d'aquesta senyera també va ser un homenatge a tres ganxons il·lustres als quals es van referir i que van reivindicar tots els edils que van prendre la paraula: Rafael Patxot, Gaziel i Josep Irla. Cinquanta anys després d'aquella carta de Patxot al president Irla, ahir el president Puigdemont també va voler fer un reconeixement a tres homes “d'aquella generació que ens va salvar la nació, esfilagarsada i esquinçada, però salvada”. I Puigdemont ho va fer des de la seva generació, “la generació nostra que està a punt d'aconseguir un país lliure, independent i decent”, va concloure.