“En cinc anys hem reduït l'endeutament vint punts”

Hem tingut una doble dificultat: no estar amb majoria i haver d'utilitzar la geometria variable fent acords amb diferents partits i, en segon lloc, incorporar gent nova que vol desenvolupar els seus projectes estratègics.
Al cap d'un any hem recollit la feina de bases de totes les àrees i estem en disposició de presentar un pla d'actuació municipal amb deu projectes estratègics i quatre eixos de treball: el desenvolupament econòmic, que és clau, el progrés social, una cultura innovadora i un entorn urbà de qualitat, que sempre hem treballat molt bé. En aquest any hem intentat allargar la mà a ERC per fer un pacte de govern, però no ha pogut ser i hem d'agrair-los que ens hagin donat l'estabilitat en el pressupost i hagin garantit la governabilitat.

Sí. És cosa d'ells. Estaríem oberts a un pacte de govern i els ho hem dit moltes vegades i no amb altres formacions que no estan en el mateix full de ruta de Junts pel Sí.

Sí, crec que hi ha una relació de respecte i cordialitat i diria que amb tots tenim una entesa en punts en concret.

Hem de pensar que tots els grups són molt nous i no tenen coneixement del planejament urbanístic anterior, que és complex. L'únic retret que puc fer és que algun dels grups o persones insinuessin males pràctiques, que rebutjo directament. De cap manera. Hem estat sempre rigorosos amb el planejament i, encara més, vam ser el primer ajuntament que va publicar els convenis urbanístics i estem tranquils. Desconec si els contenciós ha anat endavant, perquè resulta que ni ERC l'ha presentat, ni el PSC... i crec que va ser la voluntat de fer-se una foto. Crec que no serà la primera ni la darrera que es faran. Es nota una voluntat d'acorralar l'equip de govern. No hi ha base i no ens distraurà de la nostra feina de tenir una ciutat neta i endreçada i fer una política per a les persones, aplicar una contenció pressupostària on correspongui, fer rebaixes fiscals del 18% de les plusvàlues.... Jo espero que ells facin la seva feina amb honestedat i lleialtat, sense inventar-se coses.

Tenim una situació urbanística complexa. Tenim 48 quilòmetres quadrats i gairebé el 50% del territori és zona forestal,
però hi ha una part molt important que són zones verdes expropiables. I aquestes suposen una llosa per al consistori i per a la ciutadania, ja que en comptes de destinar aquests diners a serveis, els hem de destinar a expropiacions milionàries. Per solucionar-ho, vam abordar una modificació del planejament urbanístic en què miràvem d'arribar a acords amb els propietaris per reconduir la situació. I hem arribat a més de cent acords amb propietaris petits que renuncien al dret d'expropiació.
I ho hem hagut de fer posant sostre en altres zones... És complex i hem mirat de preservar l'interès general i estalviar diners a la ciutadania.

En el ple vam acordar tornar a tramitar la modificació de planejament per classificar el sòl com a no urbanitzable per evitar que un sòl que no és urbà pugui arribar a ser-ho després d'una sèrie de tràmits.És una potestat reglada que té el municipi. I estem en aquesta fase de nou perquè és un procés judicialitzat. El que deia la sentència és que no podíem declarar la zona no urbanitzable referint-nos al fet que té un alt valor biològic i ecològic, sinó que és terreny rústic. En la nova tramitació no posarem aquest annex. Núñez y Navarro ja ens ha presentat un programa d'actuació urbanística que inclou més de 2.800 habitatges i taca tota aquesta façana d'ús ciutadà. No ho podem acceptar, no hi estarem d'acord mai i les nostres vies de negociació són limitades perquè fa molt temps que mantenim la lluita judicial. Si en veiem el final? Jo de moment veig que no s'ha urbanitzat i, si ell tingués tanta raó, potser ja hauria posat alguna màquina a la zona i no n'hi ha cap. Confio que ens en sortirem i és veritat que quan vam tramitar els primers planejaments sempre he explicat que preservar un espai de la urbanització mai és gratis. Per protegir-lo del tot ha de passar a mans públiques i això vol dir que hi ha un esforç de l'administració. La primera memòria econòmica per desclassificar Torre Negra parlava d'uns 4,5 milions d'euros, una xifra que entenc raonable. a nivell de ciutat, però encara no estem aquí. Ara començarem a parlar amb propietaris petits.

Aquest any s'acaba la reversió i hem reclamat el retorn de la titularitat de la pedrera. L'objectiu és disposar d'aquest espai encara que no s'hagi restablert la realitat física alterada i que no s'hagi reblert de terra. Per ser més pràctics acceptem el retorn de com està ara, però sense la possibilitat d'utilització com a abocador, que no ens sembla adequat. El tema políticament el tenim clar i així ho hem manifestat a la conselleria i a l'Agència de Residus. Aquesta ens diu que en aquest moment no necessita espais i crec que no hem de tenir problema per preservar l'espai. D'altra banda sempre ens havia preocupat que dins el perímetre de l'espai natural del parc de Collserola hi hagués un abocador d'aquestes característiques.

Es mantenen converses per trobar-hi una sortida mancomunada, però no cedirem a l'hora de defensar els nostres drets. L'objectiu és arribar a un acord en què la titularitat sigui municipal i que el Bisbat en pugui fer un ús parroquial que mai hem qüestionat.

Està molt desfasat. Hem d'anar cap a un sistema de xarxa i cooperació entre ajuntaments. Tot el que sigui àmbits petits ens porta a polítiques reduïdes i crec que té molt sentit plantejar-nos que els dos Vallesos comencin a cooperar com un sistema connectat, com també cooperar a escala transversal amb Rubí i Cerdanyola, tot i tenir colors polítics diferents. Les polítiques econòmiques han d'anar relligades, hem de tenir una mirada conjunta i ajudar-nos. Això es va veure amb Delphi, quan vam abordar la crisi encara no reconduïda del tot. Tots els alcaldes ens hi vam sentir compromesos. Empetitir no ens interessa.

Tothom va treballar perquè fos possible però encara hi ha uns esculls fiscals. La Generalitat també s'ha ben posat les piles des del minut zero. La pressió dels alcaldes ha estat una fotografia més per adonar-nos de la importància de no desindustrialitzar els nostres municipis. Per a Sant Cugat hauria estat fàcil, tenint en compte que el sector residencial torna a funcionar... Però no volem perdre indústria perquè ens afebleix. Sempre hem tingurt la crítica de que Sant Cugat és una ciutat dormitori i podem dir que no és veritat. Tenim una població activa de 40.000 persones enfront a 50.000 llocs de treball creats. Hi ha oportunitats de treball en una ciutat amb oferta cultura, educativa, universitària, de comerç de proximitat...però no tenim interès a créixer residencialment.

Jo el que dic és que una ciutat on la renda mitjana per família és més alta que la de Catalunya, amb un 7% d'atur, una base impositiva sòlida i que pot tenir la capacitat de generar serveis als ciutadans, s'ha de preocupar en primer lloc dels que tenen més necessitats, de l'atenció a les persones. Algú dirà que són molts diners, però el que fem és apostar per les escoles bressol municipals amb servei públic i molt bonificades, apliquem una política que ha d'atendre el cicle de vida de les persones. No fem assistencialisme, sinó polítiques per generar oportunitats des de la infància a la vellesa. Per la família que ha de deixar l'infant a l'escola bressol, es cobreixen el 100% dels ajuts de menjador escolar, ajuts perquè cap nen per qüestions esportives es quedi sense poder fer esport... També tenim un acord amb el servei incorpora de la Caixa per a persones amb necessitats especials i som la ciutat de tot l'Estat espanyol que ha incorporat més persones en un any, més de 260, quan la mitjana és de 60. Nosaltres apostem per la persona i també tenim ofertes diversificades per a les persones grans. Per exemple hem duplicat el servei de teleassistència i atenció domiciliària. Totes les persones de més de 70 anys tenen un seguiment i un protocol especial.

Sí, n'hi ha. Les problemàtiques no són diferents, però el que passa és que nosaltres hem
partit de l'oportunitat que dóna tenir més capacitat de renda d'algunes famílies per redistribuir-la i no hem fet una política de deixadesa. Fem inversió social perquè sabem que així tindrem menys persones en situació de risc. I és clar que tenim dificultats en habitatge, perquè és molt car a Sant Cugat, els
lloguers també, i les famílies amb dificultats de seguida queden expulsades d'aquest circuit del mercat. Aviat traurem les conclusions del pla d'habitatge i podrem veure on hem de desenvolupar polítiques d'habitatge social. De quin tipus? Aquí tenim l'eterna discussió de si ha de ser de venda o de lloguer. Nosaltres hem fet una aposta per un parc de lloguer social. Tenim cinc-cents habitatges i hi ha molt poques ciutats que el tinguin. Sabem que hi hem d'invertir.

Hi ha de tot. Sí que n'hi ha que han marxat, però totes les ciutats expulsen per determinades circumstàncies. No crec que sigui un tema massificat, però sí que hi ha casos puntuals. Nosaltres hem fet una política agressiva d'habitatge amb edificis de protecció a tots els barris. Els anys de crisi, amb solars preparats per a les promocions, no vam tenir crèdit dels bancs encara que complíem tots els indicadors econòmics pertinents i fa quatre anys que no hem pogut desenvolupar les polítiques d'habitatge que teníem preparades. En cinc anys d'alcaldessa hem reduït 20 punts l'endeutament, no hem tingut dèficit cap any i hem incrementat un 57% les partides socials. Hem orientat clarament l'Ajuntament a l'acció i inversió social. Sabem que aquest és un pilar de l'estat del benestar.

El tema de l'oci nocturn per a la gent jove. Nosaltres tenim un model de ciutat per a famílies, molt verda, molt tranquil·la i amb molts parcs. Estem intentat millorar com facilitar espais a la gent jove per a l'oci, que no sempre ha d'estar vinculat a les discoteques sinó a concerts de música en viu o altres activitats. També preocupa el nivell d'ús intensiu de la via pública. Comencem a tenir-ne molt en un mateix espai, a l'entorn del monestir, i això fa que estigui saturat. No volem que es converteixi en un barri de Gràcia. S'ha de combinar el dret al descans amb poder gaudir -lo. Hem de poder esponjar aquest espai al centre i que sigui més pacífic i tranquil.

Personalment he signat al 50% dels 311 municipis i aquesta implicació comporta moltes hores. Són dues tasques que és complementen molt, perquè et permet tenir la visió del teu ajuntament i la general. M'ha corroborat el que ja pensava com a alcaldessa, que els ajuntaments han fet la feina econòmica i tenim consistoris amb endeutaments zero i sanejats i sense dèficit. És a dir, que l'administració local té una gran fortalesa. Sí que m'ha fet veure que el territori és asimètric i que les necessitats en entorns metropolitans és molt diferent a les d'entorns rurals. I s'ha de posar en valor la ruralitat; els seus habitants tenen els mateixos drets en temes d'accessibilitat en camins, de connexió a les xarxes...