JxSí i la CUP acorden la desconnexió

Després del desacord de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP pels pressupostos, que ha deixat la legislatura penjant d'un fil, la comissió d'estudi del procés constituent acabava ahir la seva feina al Parlament escenificant la recuperació de la unitat d'acció a la cambra. No és un gest irrellevant tenint en compte que és la primera ocasió en què recupera la unitat parlamentària després del fracàs pressupostari i que, a més, s'esbossa el full de ruta independentista que ambdues formacions hauran de compartir.

Junts pel Sí referma la via unilateral i la CUP renuncia que s'expliciti l'expressió “referèndum unilateral”, si bé els cupaires interpreten que és això mateix el que contempla l'acord sota el redactat de “mecanisme unilateral d'exercici democràtic”. De nou, un equilibri semàntic per fer possible que la comissió es tanqui amb un acord dels dos grups, un equilibri que va acabar encarnant-se en una coma i una i fins després de la votació.

En les conclusions per separat presentades divendres, Junts pel Sí proposava explorar “les vies democràtiques d'unilateralitat” en cas que l'Estat espanyol continuï sense donar-hi una sortida política. La CUP, per la seva banda, ja recollia explícitament el referèndum unilateral d'independència com a acte efectiu de ruptura amb la legalitat espanyola.

En la sessió en què s'havien de votar les conclusions, ahir al matí, els dos grups sorprenien amb la presentació d'un text compartit que substituïa els propis. Els text aprovat d'onze punts recull textualment conclusions de les propostes separades i modifica el redactat d'una de les conclusions de la CUP per tal que s'hi pogués sumar JxSí.

Ambdós grups afirmen que ja no hi ha cap marge d'acció perquè el marc jurídic constitucional espanyol reconegui el dret a decidir del poble català, de manera que l'única via és la desconnexió i l'inici d'un procés constituent. L'anomenat procés constituent tindria tres fases: el debat ciutadà sobre la futura constitució que haurà de començar ara, la desconnexió amb l'Estat que s'hauria de produir dins del termini conegut com dels divuit mesos, i la posterior celebració d'eleccions constituents per triar l'assemblea constituent que haurà de redactar l'hipotètica constitució catalana. Al final, un referèndum hauria de ratificar la constitució.

El procés participatiu previ es vehicularà a través d'un Fòrum Social Constituent (FSC) que estarà format per societat civil i partits polítics. El FSC debatrà i formularà preguntes sobre continguts concrets que resoldran els ciutadans que en vulguin formar part. JxSí i la CUP consideren “vinculant” per a la futura assemblea constituent el resultat del procés participatiu.

Un cop acabat aquest període de consultes a la ciutadania, arriba la fase clau de la ruptura amb la legalitat espanyola. Es manté l'aprovació de les lleis de transitorietat jurídica, hisenda pròpia i seguretat social que es contemplaven en el full de ruta de Junts pel Sí sorgit del 27-S, però ara s'hi afegeix paral·lelament un “mecanisme unilateral d'exercici democràtic” que la CUP interpreta clarament com el referèndum al qual ja donen suport l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el manifest signat inicialment per un centenar de personalitats.

Per Junts pel Sí, aquest “mecanisme unilateral” permet que sigui un referèndum, si bé deixen clar que no és l'única fórmula possible. Cares conegudes del grup parlamentari i de CDC ja han dit que no en són partidaris perquè creuen que la iniciativa hauria de salvar reptes similars al 9-N, com ara el paper dels funcionaris o la possibilitat que, de nou, només hi participin els independentistes, els “indepes convençuts”, que deia ahir el president de Catalunya Sí que Es Pot (CSQP), Lluís Rabell. La formació que lidera Rabell es desmarca de la via unilateral i avisa que ho farà la part de la ciutadania que no vol trencar amb l'Estat. CSQP va votar només dues conclusions de la majoria independentista que reconeixen la legitimitat de Catalunya per iniciar un procés constituent, com també la metodologia del debat. El PP només ha participat de la comissió d'estudi per concloure que ni la mateixa ni les seves conclusions aprovades per la majoria parlamentària són democràtiques, ja que trenquen l'ordenament constitucional.