L'hora de jugar bé les tres cartes

El sobiranisme català té tres cartes per guanyar la independència: la majoria al Parlament fruit del 27-S, un govern sobiranista fruit de l'acord del gener i sobretot una clara majoria social. I ha arribat el moment de jugar-les i si ho fem bé ningú ens pot prendre el triomf. Només depèn de la nostra capacitat d'encert a l'hora de combinar-les. Aquest és el missatge que va voler transmetre ahir a Girona el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, en la clausura del cicle de conferències Procés Constituent... o el debat de les idees, organitzat per la Fundació Llibreria Les Voltes. Sànchez va insistir que estem davant d'un moment crucial, l'hora de prendre decisions, i que el pròxim any “serà d'alta intensitat política”, però va admetre que no té una bola màgica per saber com acabar el procés. “El que estem fent és tan complicat i innovador que ningú no té un manual d'instruccions”, va afirmar. I va posar com a exemple el fet que no s'havia previst enlloc que la culminació d'una comissió sobre el Procés Constituent ens duria “a un moment de màxima tensió entre el Tribunal Constitucional i el Parlament, que és vista des d'alguns mitjans internacionals com la col·lisió més important amb l'Estat”. Va opinar que “passi el que passi” si els diputats sobiranistes es mantenen ferms “el resultat serà guanyador”, fins i tot si el TC obre vies de sanció i inhabilitació, perquè llavors s'evidenciarà al món “que quan les idees s'expressen democràticament en un Parlament, l'Estat espanyol només sap censurar i prohibir”. Per això veu “enormement important” el que passarà avui al Parlament, com a exemple que “si juguem amb determinació, l'Estat espanyol no pot guanyar-nos”.

Tot i insistir que no s'atrevia a dir “què toca i quan” i que cal confiar en el president i els diputats, va reconèixer que l'ANC ha instat incloure en el full de ruta el referèndum vinculant d'independència perquè consideren que abans d'anar a unes eleccions –en què no es veu la força de l'independentisme (hi ha més independentistes que vots a partits independentistes)– cal haver aglutinat l'independentisme en una votació a favor del sí a la nova república. L'aposta pel referèndum és el punt que més debat va generar. Ja d'entrada, el president de la Fundació Les Voltes, Joan Matamala, havia dit que ell no el veia viable si abans no hi havia una declaració perquè es pogués fer sota la nova legalitat catalana, i en el torn de debat final va suscitar dubtes sobre el cens, els funcionaris, la visió internacional, la formació de meses... Sànchez les va resoldre una a una i va dir que “el més important” per superar-les és “tenir voluntat política que la ruptura democràtica es faci amb un referèndum” i que si no caldrà buscar un altre instrument.

Però igual que exigim responsabilitat als polítics, Sànchez va voler remarcar que cal exigir-la a la ciutadania “per acabar la feina que vam començar”. Va reiterar un cop i un altre que només ho culminarem si ens complementem i “ningú es desentén de les seves responsabilitats”. Aquí va emmarcar-hi el procés constituent –que, “si l'Estat ens deixa”, vol implicar els catalans a partir del setembre en una fase prèvia de participació ciutadana per debatre com ha de ser la futura Constitució– i també el suport si cal a electes perseguits i les accions al carrer. “Només amb una actitud mobilitzadora podrem jugar a fons les cartes de la llibertat i guanyar”, va insistir.