ANÀLISI
Es busca ‘informateur'
Uri Rosenthal, Jacques Wallage, Herman Tjeen Willink... És possible que al Congrés aquests noms no diguin res a moltes de les 350 senyories, però no és així al Palau de la Zarzuela on habita Felip VI. Perquè Rosenthal, Wallage i Willink són tres dels últims polítics nomenats al seu dia per la reina Beatriu d'Holanda com a informateur, la figura que als Països Baixos és l'encarregada reial de gestionar la forja de coalicions en un indret on les majories absolutes són des de fa dècades una espècie extingida del paisatge polític. En un recent curs a la Universitat Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander, el director del Real Instituto Elcano, Charles Powell, acaba de desvelar que Felip VI està interessat en l'experiència holandesa davant l'atzucac en què l'ha situat el 26 de juny i una Constitució que enlloc no va preveure què succeeix quan el guanyador de les eleccions rebutja acudir a una investidura i opta per apropiar-se del calendari i a esperar dies millors en favor propi.
“La casa reial espanyola ha mostrat interès en aquesta situació, però no per copiar-ho, sinó com un element més, perquè el nostre país viu una situació sense precedents”, va narrar Powell a la UIMP. A diferència de l'Estat espanyol, on els pares de la Constitució van redactar l'article 99 sense preveure que el guanyador d'unes eleccions podia jugar amb el rei declinant el seu oferiment o bé apropiant-se del calendari, en el cas holandès la figura de l'informateur té la virtut d'evitar que el monarca de torn s'exposi a fer política i fulmini la seva neutralitat. És una figura similar a la de l'arbitratge entre empreses que volen evitar-se un litigi judicial costós i el rei holandès de torn té tanta llibertat que, si el seu primer informateur fracassa en l'intent de proposar-li una aliança que no es forja, després pot tornar a designar un nou informateur perquè explori una nova temptativa de coalició, i així successivament fins a l'èxit final. Aquest va ser el cas amb Beatriu d'Holanda el juny del 2010, quan va encarregar la missió a Rosenthal i Wallage i aquests van explorar una temptativa de coalició unint el partit liberal VVD, els liberals d'esquerres del D66, els laboristes del PvdA i els ecologistes de GroenLinks. La reina Beatriu no es va immutar aleshores ni va obrir cap nova ronda de cites com les del seu homòleg espanyol: al juliol va designar l'antic premier Ruud Lubbers i a l'agost va ordenar la missió al cristià Ivo Opstelten per fer el govern estable amb els liberals i la democràcia cristiana.
En un país on és habitual que el partit que guanya les eleccions ho faci amb només 30 dels 150 escons del Parlament, Holanda va trobar en l'informateur la figura que cobreix el buit que ara evidencia l'Espanya en funcions de Rajoy. La brúixola que Felip VI ha d'obeir és l'envellit article 99, que el faculta per “proposar un candidat” a president per acudir a un ple d'investidura, però Rajoy li ha robat ara la lletra i el calendari.