El camí cap a una democràcia real
·
La Marxa Som ha recorregut tot Catalunya per promoure la democràcia participativa PAÍs · La iniciativa se centra en la construcció d'un sistema polític per al futur estat català
que fan els ciutadans
Els catalans se senten poc escoltats i els manquen espais de participació, mecanismes d'intervenció en els afers públics i informació de qualitat. A aquestes conclusions s'ha arribat gràcies a La Marxa Som, iniciativa de Reinicia Catalunya. Es tracta d'una caminada popular que ha recorregut tot el territori català durant 40 dies per promoure un nou model de democràcia participativa. Un centenar de municipis de més de trenta comarques han acollit assemblees, caminades i espectacles lúdics, entre d'altres. Quatre rutes han creuat tot Catalunya i part de Castelló, les quals confluiran avui a Montserrat, on entre 100 i 200 portaveus comarcals lliuraran les conclusions a dos membres del Parlament. A més, hi haurà Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural; Teresa Forcades, i David Fernàndez.
L'entitat PAS Amics del Camí va organitzar, durant deu anys, una ruta anual pels Països Catalans. L'entitat es va unir a Reinicia Catalunya i va sorgir la idea de combinar el senderisme cultural amb la recollida de les demandes necessàries per a una democràcia més participativa. A més, fa tot just 40 anys de La Marxa de la Llibertat, un conjunt de caminades que l'estiu de 1976 van pretendre reclamar amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia.
Laia Vidal, portaveu de La Marxa Som, explica que encara que la construcció d'un nou estat més democràtic fos la idea central, tots aquells contraris a la independència van poder participar en La Marxa, si així ho desitjaven. “L'objectiu era mobilitzar la societat civil, i, tot i la manca de recursos econòmics, el suport de 170 entitats i ajuntaments han fet de La Marxa un èxit”, assegura Vidal.
Figueres és la ciutat que va mobilitzar més gent, seguida de Lleida, Tarragona, Reus, Cervera i Girona. El Priorat ha estat la gran sorpresa, ja que és una de les comarques amb menys població de Catalunya –no arriba a les 10.000 persones– però va superar les xifres de participació de moltes grans ciutats.“Tothom té clar que els mecanismes de decisió fallen”, assegura la portaveu de La Marxa. Així doncs, la sensació general és d'estar vivint en un sistema obsolet que no respon a les demandes dels catalans.