Elogi de la rebel·lia en les tardes de Camallera

Les propostes d'estiu a l'Empordà semblen monopolitzades pels festivals que ens volen fer oblidar la dura realitat a què estem sotmesos la resta de l'any, però en aquest sentit a Camallera són rebels: a més de concerts, la programació de Camallera Cançó d'Autor incorpora també debats i xerrades, i ahir l'estrella convidada era Juan Carlos Monedero, politòleg i fundador de Podem. Possiblement hi té a veure que el director d'aquesta iniciativa, Pere Camps, va recordar ahir que ell i Monedero comparteixen una “amistat compromesa” que es va iniciar ja fa anys militant contra la guerra de l'Iraq. Tot i l'atreviment de la proposta per a una tarda d'estiu empordanesa, Monedero va atraure ahir a l'antic cinema de Camallera unes 150 persones que van aguantar amb interès l'hora i mitja de monòleg: les dots d'orador i d'analista de la política espanyola que va exhibir Monedero són inqüestionables. Tampoc poc amagar que és professor de la Universitat Complutense de Madrid i serveix un discurs magistral a un auditori vingut a escoltar-lo, mantenint l'atenció de l'auditori amb una combinació de cultes citacions literàries o polítiques i referències més terrenals a Joc de trons o pel·lícules com Matrix. Descriu la situació política actual amb sentències inapel·lables: “La desvirtuació dels parlaments europeus –entre els quals, el Parlament espanyol– ha arribat al seu punt màxim; els parlaments avui només són una caricatura del que es va guanyar a les barricades”, diu l'orador; els partits, que inicialment eren eines populars al servei del poble, ara només són eines al servei de l'Estat, diu Monedero. Ni Podem se salva de la crítica. Monedero deixa clar que ell es reivindica com a fundador de Podem però no pas com un defensor actual d'aquest partit. “Podem s'ha de definir, no ha tingut temps de fer-ho encara”, diu, parlant de la seva criatura. El que sí que reivindica és l'esperit del 15-M, que va generar “una esquerda en el mur”que ell vol tirar a terra. “Podem es va posar en aquesta esquerda i és una esperança, però ara corre el perill de confondre's amb la paret i convertir-se en un partit més.”

Contra la crisi i el capitalisme que mantenen el poble en la por i la submissió (mitjançant l'Estat, la monarquia, l'Església i els mitjans de comunicació), ell veu cinc respostes: el conservadorisme, la reacció (que veu audaç i creixent amb l'embranzida de l'extrema dreta), el reformisme (que qualifica d'impotent), els revolucionaris (que titlla de nostàlgics) i la rebel·lia, l'opció que ell defensa. Una rebel·lia a la qual apel·la Monedero i que ens ha de fer audaços i heterodoxos en tots els àmbits.

No diu, però, si el procés independentista li sembla audaç o rebel. I per sentir alguna referència al procés que es viu a Catalunya caldrà esperar el torn de precs i preguntes, quan una persona del públic defensa obertament l'independentisme. L'anàlisi de Monedero és que el debat pel dret a decidir i l'independentisme són l'expressió a Catalunya de l'esperit del 15-M, però que “se n'han apropiat unes elits”. Definitivament Monedero és un rebel, perquè fer una xerrada d'una hora i mitja en un poble de l'Empordà i esquivar tan fàcilment el debat sobre l'independentisme és una demostració evident de rebel·lia.

Avui, dimecres, el periodista Sergi Picazo serà l'encarregat de dinamitzar i dirigir la segona conversa a Camallera, que tindrà com a convidats Xavier Domènech (En Comú Podem), Eulàlia Reguant (CUP) i Joan Tardà (ERC).