Política

JOSEP MARIA CANUDAS

ALCALDE DE SÚRIA (CIU)

“Cal marcar unes dates per fer marxar el runam salí”

“El deute de la Generalitat amb el CAP és una espina que en l'equip de govern tenim clavada, ens està costant molt”

“El gran objectiu del mandat és la biblioteca a Cal Pau; si trobem finançament a final del 2018 o 2019 s'ha de començar a fer”

“Confiem que els representants polítics entenguin aquesta xacra que tenim, aquesta ratera”

De futbol, caramelles i política
Canudas és alcalde de Súria des del 2011 i amb dedicació absoluta (l'empresa on treballava va cessar per la crisi). Un any abans el partit li demanava si volia posar-se al capdavant de la llista i ho va acceptar. En accedir a l'alcaldia va deixar la seva vinculació amb la Societat Atlètica de Súria, de la qual era vicepresident esportiu. Com no podia ser d'altra manera a Súria, l'alcalde també havia estat caramellaire. Està casat i té dos fills. Actualment té la presidència rotatòria de la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener.
Ha reeditat el pacte amb ERC i AIS. Quin balanç en fa de l'acord?
En fem una valoració molt positiva. Hem repetit el pacte que ja vam tenir l'anterior mandat. L'única diferè ncia és que el representant d'ERC ha canviat. Estem molt contents i molt satisfets per la voluntat de treballar, l'empenta, les propostes i la dedicació que s'hi està posant.
Quines són les prioritats d'aquest mandat?
A final del mandat passat ja vam avançar que el gran objectiu seria fer la biblioteca a Cal Pau, que vam comprar fa un parell d'anys i que està en una fase relativament avançada perquè la Diputació de Barcelona col·labora amb nosaltres a l'hora de fer alguns projectes. Ja ens ha presentat algunes propostes i ara ja hem de decidir cap on ens volem encarar i com volem que sigui l'edifici. La previsió és, si trobem el finançament a final del 2018 o 2019, començar a fer la biblioteca. Hi ha d'altres projectes com arreglar les piscines municipals, la millora de l'entorn de la vila, la millora del camp de la bota, però són projectes més petits perquè el gran projecte és el de la biblioteca.
Caldrà afrontar els canvis a la mineria que comporta el projecte Phoenix...
Quan es va presentar el projecte Phoenix ens va semblar, a nivell municipal, que havíem de col·laborar-hi, controlant que es faci amb el màxim respecte a les normatives, el medi ambient, i pensant a afavorir la gent de Súria. Passa que també vam veure que era un projecte molt gran i, com a municipi, ens trobaríem una mica perduts. Vam decidir demanar ajuda a la Generalitat, que va decidir engegar el pla director que, si no ho tinc mal entès, al setembre en farà l'aprovació inicial. Creiem que serà una eina molt útil per decidir com volem que sigui la mineria a la comarca.
Com afectarà, a Súria?
A Súria ens afecta per dues raons. Una és la qüestió normativa, i nosaltres estem treballant amb un POUM l'avanç del qual ja tenim fet i, per tant, amb els estudis previs acabats i presentats. Estem a punt de fer l'aprovació inicial, però estem a l'espera que surti el pla director perquè primer hem de veure en què ens afecta. L'altra és en qüestions de feina, i haig de dir que hi ha una col·laboració constant amb l'empresa. Quan necessiten cobrir llocs de treball ens avisen per a la nostra borsa de treball. A més, fa un any vam engegar un curs de grau mitjà de sondejos, en col·laboració amb Ensenyament i amb Iberpotash, precisament pensant en les necessitat d'ocupació futures. Va ser un èxit.
I l'afectació mediambiental?
L'empresa ja ha fet un pla de restauració en què parlen de què s'ha de fer en el futur mediambiental ment. Els llocs de treball a la comarca els tenim garantits. Mediambientalment, a ningú no se li escapa que tenim els runams salins, els dipòsits salins. Hem de pensar què en fem; la planta de sal que està a punt de posar-se en marxa, més una segona prevista, i esperem que una tercera, ens ajudaria a anar reduint l'aportació al dipòsit i, més endavant, anar-ne reduint el volum. I esperem veure com va desapareixent, tot i que som conscients que això serà llarg termini. D'aquí a cinc o deu anys no ho veurem, però sí que ens agradaria que d'una manera o altra ens confirmessin si serà d'aquí a trenta o quaranta anys, però cal marcar dates perquè això marxi d'aquí.
Pot tenir un vessant turístic?
Hem de fer algun tipus de lloc on s'expliqui el que ha representat la mineria a la comarca. Creiem que hauria de ser a Súria, perquè és on es va descobrir i hi ha unes instal·lacions on fer-ho, de les quals s'havia parlat fa temps. Però és una feina que hem d'anar fent a poc a poc, perquè l'activitat és molt vigent.
Han començat a col·laborar amb Cardona i Solsona en la promoció turística, és un primer pas per entrar a l'Agència de Desenvolupament?
Criem que la col·laboració entre municipis és important. A Súria tenim l'experiència amb la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener, a través del qual tenim diversos serveis mancomunats. Hi va haver un moment que vam girar la vista cap a munt, en vistes amb col·laborar amb Cardona. Vam veure que tenien molt desenvolupada l'Agència de Desenvolupament Local. En un primer moment va sortir el paquet de visites guiades als tres centres històrics, que val la pena visitar. Com a primer pas i a partir d'aquí sortiran més propostes segurament.
Què aportarà el POUM?
Sobretot, reordenar i limitar creixement, que és es obvi que haurem de fer-ho. Les normes preveuen un creixement fins a 14.000 persones quan ara som 5.900. La població ha anat decreixent. No tenia sentit mantenir una normativa pensant en 13.000 habitants sinó mirar de ser més realistes i treballar en l'horitzó dels 7.500 o 8.500 habitants. Hem de reajustar el sòl urbà pensant en aquest creixement, no més enllà. A part, hem endreçat i posat sobre paper les zones industrials, tot i que Súria té l'espai que té. Llavors en el sol urbanitzable ens hem trobat que Súria té unes normes molt restrictives quant a activitats que s'hi poden desenvolupar. Mirarem d'eliminar alguns d'aquests entrebancs i afavorir la implantació de negocis.
La Generalitat encara no els ha pagat el CAP...
És una espina que tenim clavada en l'equip de govern i jo personalment com a alcalde, perquè creia que la negociació amb la Generalitat seria mes fàcil. Pensem que és lògic que ens ho han de pagar però ens està costant molt. Està previst als pressupostos del 2015, i no vam cobrar. Ara amb pressupostos prorrogats, tampoc. La setmana passada ens vam reunir amb el conseller Comín, i ens va donar garantia que s'estudiaria. Em té neguitós perquè em costa d'entendre que no ens ho paguin. Són cap a 1,8 milions. Vam haver de demanar un crèdit que estem pagant.
Els comporta problemes econòmics a l'ajuntament?
Sobretot per a la liquiditat. Tenim un crèdit que hem d'anar tornant. Ens comporta neguit perquè com que volem fer unes inversions necessitem cash per no haver d'anar als bancs a demanar crèdits. En l'anterior mandat vam fer un esforç de contenció bastant fort. L'ajuntament estava al 75% d'endeutament i ara estem per sota el 40%. Si cobréssim els diners del CAP alleugeriria molt la càrrega de crèdits de l'ajuntment.
Què cal fer, amb la C-55/C-16?
Com a Ajuntament, estem al costat del Consell Comarcal, que ha decidit entomar-ho. Creiem que cal anar cap a l'alliberament total dels patges de la C-16 i el desdoblament de la C-55. Confiem que els representants polítics entenguin aquesta xacra que tenim, aquesta ratera. Realment és més segura perquè no hi pot haver avançaments i perquè la velocitat mitjana ha baixat però és una solució provisional, no pot ser definitiva.
És un dels ajuntaments investigats per donar suport a la declaració del 9N. Què en pensa d'aquestes investigacions?
Estem sent investigats sí. Vam aportar els documents i no en sabem res més. Entenc que és una pèrdua de temps, és més una acció política que no pas efectiva. Estem vivint un moment en què el poble de Catalunya ha manifestat la seva voluntat d'avançar cap a un procés d'independència i des del govern espanyol no s'ha volgut agafar de manera política, sinó que es vol judicialitzar. Crec que parlant la gent ens hem d'entendre, i si hi hagués voluntat d'arribat a bon port la trobaríem. El govern espanyol el que ha de fer és seure amb una taula amb voluntat d'entendre's per posar-se d'acord amb el govern català per veure com ho podem solucionar. Hi ha més de 2 milions de persones que surten al carrer cada 11 de setembre per dir el que volen, hi ha una majoria independentista al Parlament, i s'ha de seguir la voluntat del poble. Costa entendre la judicialització del govern espanyol, però és el joc que haurem de jugar.
Quin paper han de tenir els ajuntaments en el procés?
Els ajuntaments hem d'estar al costat del nostre parlament en aquelles decisions que preguin, com a recolzament. Però a lavegada la part local hem de saber explicar a la gent què està passant realment al país. Perquè és un moment crucial, hem de saber cap on hem d'anar. Tinc total confiança que això arribarà a bon port.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia