política
la formació de govern
La cruïlla fatal de Sánchez
Afronta la pitjor decisió que ha hagut de prendre un líder del PSOE: obrir La Moncloa a Rajoy o conduir a terceres eleccions
Abraça el no i ni es planteja posar un preu a l'abstenció
Un sí de Rivera elevaria la pressió
Des que va ser elegit secretari general del PSOE el 13 de juliol del 2014, Pedro Sánchez conviu amb les paradoxes: era el primer líder escollit pel vot directe dels militants (el 49% dels 200.000 afiliats), però, des del primer dia, va sentir al clatell la veu de la consciència dels barons i, ara, dos anys després, vol “liderar l'oposició” quan l'aritmètica l'ha convertit abans en l'àrbitre de tenir un govern sense el qual no hi pot haver una oposició. Quaranta dies després de la repetició electoral del 26 de juny, Sánchez divisa una cruïlla fatal que l'obliga a afrontar el pitjor dilema que ha tingut mai un secretari general del PSOE: obrir la porta de La Moncloa a Mariano Rajoy –de qui va dir que “no és decent”– o conduir a unes terceres eleccions. I amb el drama afegit que juguen en contra seva el “xantatge” del PP i les “pressions de l'Íbex 35” que denuncia Patxi López, però també el cor de veus socialistes de dirigents històrics i barons coetanis.
Sánchez sent la pressió perquè és l'únic que pot elegir entre tres opcions. Si bé Rajoy depèn de l'abstenció del PSOE i Podem depèn d'aliar-se amb el PSOE, el ventall de Sánchez és triple: facilitar el govern de Rajoy, esperar torn i optar a La Moncloa amb Podem i l'independentisme o precipitar les terceres eleccions. Però les veus de Felipe González –“cal deixar formar govern a Rajoy encara que no ho mereixi”–, Alfonso Guerra, Rodríguez Zapatero o Josep Borrell només contemplen renovar Rajoy a La Moncloa i els barons no li permeten ni flirtejar amb Podem. Fins i tot un fidel a Sánchez com Manuel de la Rocha avisava ahir que, “si les circumstàncies canvien”, el PSOE “podria reexaminar el seu no”. I el canvi és que Albert Rivera passi al sí i que PP-C's forgin una majoria de 169 escons (170 amb Coalició Canària) que quedi a 6 de la majoria absoluta. “A veure qui és el guapo que diu no a Rajoy amb 170”, ha avisat ja l'extremeny Guillermo Fernández Vara.
“El PSOE no és la CUP”
Tot i saber que el seu sí pot ser la palanca que mogui el PSOE, C's ho descarta i s'enroca en l'abstenció. “A nosaltres no ens ha vingut cap diputat del PSOE a dir-nos que si passem al sí ells tindrien més fàcil transitar a l'abstenció”, confessa un diputat català de C's que, alhora, augura que el PSOE s'abstindrà. “Per què? Perquè el PSOE no és la CUP”, etziba.
El camí que ha conduït a l'actual cruïlla va partir del silenci que Sánchez es va imposar des de la nit electoral i que van omplir barons com ara Fernández Vara. “No contemplo cap altra cosa que una mínima abstenció del PSOE a última hora”, li dictava el destí al líder 48 hores després. Així que Fernández Vara, president d'Extremadura gràcies al vot de Podem, enviava indirectament a Rajoy el missatge que el PSOE es doblegaria sol i que prescindís d'escoltar Sánchez, ja que l'abstenció socialista arribaria per decantació natural a última hora.
Davant el cor de barons que li dictava el pas, el líder del PSOE va convocar un comitè federal el 9 de juliol i els socialistes van fer una teràpia de grup de set hores de debat. A Ferraz, l'estupor va ser majúscul en l'equip de Sánchez quan Fernández Vara, el que regalava l'abstenció ja des del primer dia, va instar a “recuperar la fraternitat”. “Si no ens respectem entre nosaltres, qui cony ens vindrà a respectar?”, va dir. I l'andalusa Susana Díaz, que evita afirmar en públic que el PSOE s'ha d'abstenir, el màxim que va dir aquell dia és que “la catàstrofe” seria anar a unes terceres eleccions.
D'aquell comitè federal polifònic, Sánchez en va sortir amb un mandat que li permet guanyar temps però que és perversament irrealitzable i que es basa en una triple negativa: no votar Rajoy, no abstenir-se i no a terceres eleccions. Només el català Miquel Iceta es va atrevir a dir a porta tancada que la triple negativa era un engany. “Perdoneu, pot arribar el moment en què tot alhora no pugui ser”, va alertar.
Partint del fet que la posició oficial és un no a Rajoy, el comitè federal ni tan sols s'ha plantejat mai posar un preu a l'abstenció, que podria anar des de vets a ministres com ara Jorge Fernández Díaz fins a derogar tòtems com ara la llei mordassa o la llei Wert. Com si el triple no fos possible, Sánchez va fer un gir de guió més animant l'impossible pacte de PP, C's, el PDC i el PNB –“Que Rajoy pacti amb les dretes”–, sabent que instava Rajoy a fer el que ell i el PSOE es van prohibir a si mateixos en el comitè federal del 28 de desembre. Quaranta dies després, l'avís d'Iceta contra l'autoengany dels tres nos cobra pes i Sánchez ja albira a l'horitzó la fatal cruïlla.
LA FRASE
Susana Díaz medita el salt a Ferraz
El calendari de la investidura condiciona la vida orgànica del PSOE. El compromís de la direcció del PSOE que pilota Pedro Sánchez és convocar el congrés del partit quan a l'Estat espanyol hi hagi un govern en ple funcionament, així que el conclau es podria celebrar a principi del 2017. En aquest context, l'andalusa Susana Díaz, en silenci des de fa dies, medita si és l'hora de l'assalt a la secretaria general.
L'estabilitat de Sánchez només obeeix a la conjuntura puntual de la investidura de Rajoy. Qualsevol dirigent que volgués rellevar Sánchez sap que el primer tràngol que hauria d'assumir seria elegir entre Rajoy o forçar terceres eleccions, i precisament el que rivals interns com Díaz desitgen és que el polític madrileny quedi amortitzat per culpa d'aquesta decisió de pes. La fortalesa de Sánchez és ser el primer líder elegit en primàries pels militants, però, en l'assalt, Díaz contemplaria ser elegida en un congrés fent valer que un de cada cinc afiliats del PSOE és andalús.
