«Aquí pràcticament tothom ha sigut alcalde»

Com funciona un ajuntament d'un poble tant petit?

-«Funcionem amb un règim de consell obert, això vol dir que tots els empadronats majors de 18 anys formem l'ajuntament.»

-I de quants membres estem parlant?

-«Al padró actualment som 26 i tres d'aquests són menors per tant el consistori el formem 23 persones.»

-Això comporta molt d'enrenou als plens municipals?

-«Als plens no hi som els 23 censats. Hi som els que vivim al municipi, una dotzena i som aquests els que un dimecres cada tres mesos ens reunim. Tinc la confiança de tots ells i quan s'ha de discutir alguna cosa ja parteixo d'aquí, per tant el que proposo ho estudiem però ja no els hi proposo una cosa que m'hagin de dir que no. Des que sóc alcalde no arribem mai a la votació, gairebé tot està aprovat per unanimitat i és la finalitat que busquem, ni votar a mà alçada ni molt menys secreta. El dia que s'hagin de fer votacions secretes malament rai, vol dir que les coses no van bé. Puc dir-ho ben alt, que som ben avinguts.»

-Com és una campanya electoral municipal?

-«Pràcticament no n'hi ha des del punt de vista de la propaganda electoral, a les últimes eleccions una candidata de fora va fer un llibret anunciant el que feria si ella fos alcalde, això és el màxim que hi ha hagut de campanya. Aquí quan venen eleccions municipals i es fa el Ple, hi anem tots els veïns, es pregunta si hi ha algú que vulgui ser alcalde i es recolza la decisió. I si aquests volem que es presenti algú ja es pot presentar el qui vulgui perquè no sortirà.»

-«És normal que és presenti per alcalde algú de fora?

-«El que passa és que tots els partits tenen més subvencions com més candidatures als municipis aconsegueixin i com que aquí es tant fàcil de fer una candidatura al ser unipersonal ho aprofiten. També per una juguesca hem tingut candidats a alcalde.»

-Com li va sorgir la idea de presentar-se a alcalde?

-«Aquí pràcticament tothom ha sigut d'alcalde, i quan vam veure que es començava a presentar gent de for a vam dir d'anar amb compte, ja que en aquest sentit vam tenir una relliscada, i vam decidir no badar tant, ens vam reunir tots i vam dir que tant per tant ho fos algú d'aquí el poble, així va anar, fins aleshores a mi ningú m'havia demanat per ser alcalde i no n'havia volgut ser mai, però quan van venir a demanar-ho tots els veïns perquè era l'únic que no ho havia sigut, m'hi vaig presentar.»

-I es vota a la persona o al partit que representa?

-«A la persona, tot i que sempre ens presentem avalats per un partit, sinó és així poques coses pots fer. A nosaltres tant ens fa presentar-nos per un com per l'altre, com els hi és igual als que voten. Jo la primera vegada em vaig presentar pel PSC perquè la conjuntura és presentava bona i la segona vegada em vaig presentar per esquerra, perquè des de sempre que n'he sigut votant per tradició i convicció i em sentia més a gust. I es va reflectir a les urnes que no importa el partit.»

-Vostè és de Can Marxandó, la Fonda del Poble. On s'assabenta més de les coses, a l'ajuntament o aquí?

-«A tot arreu, perquè a l'ajuntament tenim unes hores però si la gent no em troba allà ve cap aquí, i no perquè sigui una fonda això ha sigut així amb tots els alcaldes.»

-És compatible?

-«Si, perquè a l'estiu que és quan hi ha més activitat a la Fonda a l'ajuntament n'hi ha molt poca i algun més en concret pràcticament gens i a l'hivern el ritme de les activitat s'inverteix.»

-Com a poble petit els interessa estancar-se?

-«Som el poble més petit de Catalunya amb identitat pròpia i n'estem orgullosos, en el sentit que algun ha de ser però no, no ho hem buscat i una prova que volem créixer és el pla d'urbanisme que hem fet, ja que no en teníem cap i aquest permet edificar, i per tant poder créixer des del punt de vista d'habitatges, així per sobre se'n poden arribar a fer unes vint i vint-i-cinc més.»

-I els noms de les cases forma part d'aquest nou pla?

-«Va ser una iniciativa del poble, des de sempre les cases han tingut el nom, però no hi havia el cartell i ara els dos carrers que tenim desapareixeran en el cadastre i nomes i figurarà el nom de cada casa.»

-Així us coneixeu pel nom de la casa?

-«No aquí ens coneixem tots pel nom, però a for a si, som el nom de la casa a la que pertanyem.»

-Què hi ha a Sant Jaume d'activitat econòmica?

-«Hi ha un restaurant, una Fonda, una residència casa de pagès, una casa de colònies i després hi ha dues cases de pagès que tenen ramaderia i també hi ha algunes professions liberals. Aquest és el resultat de pocs habitants i molts passavolants».

-Què ha de dir de les subvencions?

-«Sinó fos per les subvencions no podríem fer res, a nosaltres ens donen el 90, 95 % dels pressupostos.»

-Com va sorgir que és fes la primera declaració institucional d'entrada en vigor del nou Estatut aquí Sant Jaume de Frontanyà?

-«Quan vam celebrar els 1100 anys de l'església vam convidar al President Maragall, i sempre ens va dir que si tenia un foradet a l'agenda miraria de venir, va anar passant el temps i no va poder ser. Aleshores ens vam anar cartejant i en les respostes ens donava a entendre que efectivament tenia ganes de pujar. Primera per la quantitat de vagades que l'havíem convidat, segona perquè és el poble més petit de Catalunya i tercera perquè potser a vegades val més caure en gràcia que no pas ser graciós. I el que jo he deduït és que quan el President va trobar una excusa per pujar a Sant Jaume ho va lligar i ho va aprofitar. N'estem molt orgullosos i creiem que es va sentir com a casa seva.»

-Sant Jaume tot i ser petit s'ha donat força a conèixer…

-«I tant, entre l'Estatut, la característica de ser el poble més petit de Catalunya en nombre d'habitants i cal dir també amb l'església romànica més gran del Berguedà i ressaltar que és mil·lenària, i no ens podem oblidar dels bolets. Pel que fa a la política tenim una altra particularitat que ha sigut notícia, necessitem una entitat de for a del poble per dur a terme la consulta popular sobiranista, ja que som conscients que nosaltres no la podem proposar.»