la crònica
Celestina entre nadales
Si Albert Rivera fos Celestina, Fernando de Rojas avui no s'estudiaria ni a les escoles trilingües que anhela Ciutadans, perquè Calixto no hauria visitat Melibea. “Seré clar i directe...”, va arrencar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, en la seva primera rèplica a Mariano Rajoy en el segon dia del debat d'investidura al Congrés. “Nooo!”, van cridar a cappella les veus més impulsives dels 137 diputats del PP per completar els punts suspensius. “El grup socialista votarà no”, els va donar la raó Sánchez. “Com que necessito la seva col·laboració, m'obligo a tractar-lo amb més deferència de l'habitual, així que no abusi! Dir no era suficient: tinc la certesa que ja he entès totes les parts del no”, rebatia l'aspirant i president en funcions. En aquesta auca, però, Rivera va honrar la fe de l'alcavota literària i va desafiar el destí que porta a votar el dia de Nadal: “Encara que no ho pensin, senyors Rajoy i Sánchez, estan més units del que es pensen.”
L'esforç de Rivera per salvar els torrons familiars al preu d'unir a l'altar de la governabilitat dos que es diuen irreconciliables va sobrevolar un dia sense emoció en el marcador, però amb duels elèctrics. Que Rajoy i Sánchez exasperarien l'alcavota més lúcida ho van evidenciar a propòsit de la data de la votació d'ahir, que situa les eventuals terceres eleccions el 25 de desembre. “Em reprotxa la data pel Nadal. Si ho hagués fet una setmana després em reprotxaria que les eleccions serien l'1 de gener i em diria que tindríem campanya per Nadal; si hagués esperat uns dies em diria que el debat es fa quan hi ha eleccions basques i gallegues, i si arribo a esperar més dies em diria «què fa tot un mes sense fer res.» Jo vaig voler parlar amb vostè per fixar la data de la investidura i vostè no va voler”, va relatar Rajoy abonant que la data era un capritx seu.
Qui no dissimulava l'afany de veure derrotat Rajoy era el líder del PSOE, que ja té el consol que quan algú busqui “investidures fallides” a Viquipèdia ja no només apareixerà el seu nom i la data del 2 de març del 2016, sinó el de Mariano Rajoy Brey amb la data d'ahir i del 2 de setembre. Que el rancor és dens entre Sánchez i Rajoy es va comprovar amb la quantitat de frases que cadascú recordava del rival en l'anterior debat. “Va qualificar la investidura meva de bluf llegint la primera accepció del diccionari de la RAE i hi ha una segona accepció per a bluf: acció intimidatòria feta per qui no disposa dels mitjans per fer-la complir”, va dir Sánchez, com si el fracàs compartit fos menys fracàs. “Ha vingut aquí a citar frases meves i li ho agraeixo, m'utilitza com a argument d'autoritat i això ningú ho fa en el món en què vivim...”, va ironitzar Rajoy.
Més que la urgència de tenir un president investit, però, el gran plet entre els líders del PP i del PSOE era com tractarà la posteritat els seus acords firmats amb Ciutadans, i encara més després que el de Sánchez i Rivera del febrer fos ridiculitzat per Rajoy equiparant-lo a l'acord del tron de Castella del 1468 entre Enric IV i la seva germana Isabel. “Vaig parlar del Pacte dels Toros de Guisando perquè Sánchez qualificava el seu acord d'històric. És com si ara recordés les Capitulacions de Santa Fe o el Tractat de Tordesillas”, va dir Rajoy. L'aspirant actual, però, és modest: “No crec que Rivera i jo passem a la història per l'acord. Potser passem a la història per una altra raó, Déu vulgui que bona, senyor Rivera...”
Quan Sánchez es relaxava ja a l'escó havent ratificat el no, va ser el torn del líder de Podem, Pablo Iglesias, que va agitar el PSOE amb una cita del seu fundador, Pablo Iglesias Posse: “Merèixer l'odi dels que enverinen el poble serà una honra.” Com si l'enuig del líder del PSOE no fos evident amb l'opa de Podem al fundador, Iglesias encara li va infligir un nou afront: “Ha mantingut la paraula, entenc que no ha sigut fàcil i per això li dono les gràcies, senyor Sánchez. Però decideixi's!”
Després de descarregar el seu arsenal més sibil·lí amb el PSOE, Iglesias es va guardar els seus dards més esmolats per a Rajoy i Rivera. En el cas del president de C's, Iglesias fins i tot li va dir a la cara que sospitava que no sap qui és Lampedusa i que li facilitaria les metàfores: “Li podria dir que és un titella gatopardià però crec que m'entendrà millor si li dic que és el xiclet de MacGyver del règim, val per a tot!” Iglesias va evocar aleshores una cita de Rivera –”estic disposat a perdre la credibilitat pel bé d'Espanya”– per cloure la mofa: “Rivera ja ha escrit el seu epitafi: «Va perdre la credibilitat per Déu i per Espanya.»” Amb Rajoy no va ser més tou i va denunciar que “el PP va ser fundat per exministres de Franco que imposaven la salutació romana” i ara obeeix l'Íbex 35. “És vostè estupend, a vegades penso que m'agradaria ser com vostè, senyor Iglesias: és l'únic decent, l'únic a qui l'Íbex 35 no pressiona quan la resta tenim una habitació allà. A vostè el voten obrers, botiguers... I a la resta qui ens vota? Rics i despistats?”, li va etzibar Rajoy. “Li he de confessar que m'encanta debatre amb vostè”, es va rendir Iglesias a la ironia.
Tot i que els duels no van fer més que afermar un marcador fix de 170-180 advers a Rajoy, el líder de C's no es resignava a unir PP i PSOE. “Hi ha qui juga a buscar les diferències i a mi m'agrada el joc d'unir els punts”, va alcavotejar Rivera fins al final, com si les nadales en pau depenguessin d'ell.