Els arxius municipals, custodis de l’1-0 al territori
Els arxius de les comarques gironines continuen la campanya ‘Arxivem el moment’, que va començar fa dos anys per testimoniar el procés
Dels documents recollits destaquen el seu valor com a prova i que es fa amb criteris objectius
El 13 de novembre, el dia que Tsunami Democràtic tallava per segon dia l’AP-7 al terme de Salt, l’arxiu municipal va fer la següent piulada a Twitter: “38 fotografies, 16 vídeos, 77 tuits de tots els signes polítics. Això és el que hem recollit fins ara sobre els fets de Salt d’avui.” Ho acompanyava amb l’etiqueta #arxivemelmoment. L’arxiu de Salt és un dels arxius municipals de les comarques gironines que es van adherir el 2017 a la campanya de l’Associació d ’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD) amb l’objectiu de conscienciar la ciutadania de la necessitat de conservar els materials analògics i digitals generats durant el procés.
38 fotografies
— Arxiu Municipal Salt (@ArxiuSalt) November 13, 2019
16 vídeos
77 tuits de tots els signes polítics
Això és el que hem recollit fins ara sobre els fets de #Salt d'avui.
Seguim.#arxivemelmoment
En aquests dos anys posteriors al referèndum, hi ha hagut molts esdeveniments per documentar el procés català, mitjançant el recull d’imatges instantànies i en vídeos, les quals volen ser testimoni social del moment històric: manifestacions multitudinàries, concentracions de protesta a les places del poble, talls de carreteres i aturades de país. Així, l’ Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany té inventariat el material següent en funció de determinades dates: de l’1-0 a Banyoles, una foto i vuit vídeos; d’Esponellà, quatre fotos i sis vídeos, i una foto de Palol de Revardit. Enguany, de la commemoració de l’1-0 ha recollit 23 fotos i 7 vídeos. En total, incloent altres “dies històrics”, tenen 38 fotos i 25 vídeos d’aquests dos anys. La directora, Núria Batllem, destaca que ja s’ha fet una tria del material en bones condicions. Tot prové de particulars que han portat el material a l’arxiu. Batllem recorda que el 2017 hi havia molts dubtes i inseguretat sobre el que passaria: “La gent venia amb por de cedir-nos fotos i vídeos.” Remarca que la funció de l’arxiu és “custodiar-ho, preservar-ho per al futur perquè pugui servir com a prova, sigui en un judici o per a la realització d’un documental”. L’arxiu del Pla de l’Estany es va afegir a la campanya perquè, segons explica la seva directora, és “fonamental”. També valora la feina dels arxius: “No hi som només per preservar el passat, sinó també per preservar el present; treballem amb burocràcia medieval però també burocràcia de l’administració actual.”
L’arxivera comarcal assenyala la importància de transmetre a la ciutadania la idea de “preservar el present, el que ara es genera” per a un futur ús com a prova de la història. I remarca la seva funció de custòdia objectiva: “No estem prenent partit, només estem recollint una fotografia, un vídeo que reflecteix un fet, un esdeveniment que en el futur serà històric.”
Les xarxes socials
Quant a les xarxes socials, Núria Batllem recorda que hi ha molta informació que no és veraç: “Com a arxivers, el que fem és assegurar-nos d’aquelles dades, deixar constància que tot sigui verídic.” Assenyala que el fet de compartir vídeos i fotos a les xarxes amb voluntat de preservació no és garantia de res. No només per la baixa resolució, sinó perquè aquestes xarxes són empreses privades.
L’arxiver de Salt, Frederic Mayol, coincideix amb els criteris objectius de la seva tasca en la recollida de material de contingut polític. Mayol assenyala que es va afegir a la campanya per preservar la memòria local, ja que considera que els arxius hi són per preservar la història i la “que s’està creant”. En aquest punt, la col·laboració ciutadana ha estat important “en qualitat però no en quantitat”. Sobre els fets a Salt dels dies 12 i 13 de novembre, Mayol explica que gràcies a l’ajuda de l’associació d’arxivers catalans va aconseguir recollir molt més material que el piulat a Twitter: més de 108.000 documents i més de 3.000 imatges només dels dos dies. Cal ara, però, valorar i avaluar tot el material recollit.
LES FRASES
Contradiccions en l’ús dels documents com a proves
No tots els arxius es van afegir a la iniciativa. És el cas de l’arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols. El seu responsable, Marc Auladell, assenyala diversos motius: “Davant la incertesa del moment vam creure que el recull de dades potser hauria servit per a usos contraris a la finalitat de la recollida”, explica, tot i que recorda que l’objectiu era documentar per al futur esdeveniments de gran transcendència històrica al municipi. “També és cert que la concentració de tot aquest material en un únic lloc podria haver facilitat la seva utilització, per exemple, per a finalitats repressives, ajudant a identificar persones que participaven en els fets o que havien proporcionat el material”, explica l’arxiver. Hi afegeix la necessitat de preservar el material amb uns paràmetres mínims de qualitat tècnica. Com va passar en altres localitats, l’associació de fotògrafs amateurs de Sant Feliu de Guíxols, amb llarga experiència i amb equips professionals, van cobrir l’1-0. L’arxiver explica que aquests fotògrafs ho van fer des d’una doble realitat: la de “fedetari” i la de “protagonista”, “cosa que possibilita una visió dels fets des d’una perspectiva molt enriquidora”. L’arxiver de Sant Feliu de Guíxols explica que la política d’ingressos és contactar amb els fotògrafs locals perquè cedeixin els seus fons. “Aquesta opció respon a criteris arxivístics de no disgregar les imatges per criteris temàtics o cronològics, de manera que amb el conjunt del fons documental es pugui conèixer i contextualitzar millor l’obra del fotògraf.”
Nova campanya amb la repressió policial del 18-0
G. Busquets Ros
“Una de les mostres més potents de la força professional col·lectiva que demostra que els nostres arxivers i arxiveres són una força motriu imparable ha estat la campanya Arxivem el moment.” L’associació d’arxivers va publicar-ho en el seu butlletí en l’editorial titulat “Els arxius que volem”. També recollia diverses experiències d’arxius adherits a la campanya, entre els quals el de Begur , Lloret de Mar , Salt , Olot i Girona .
L’arxivera de Begur, Núria Casellas, destacava que no havien tingut gaire resposta. De l’1-0 van recollir un centenar d’imatges i 3 vídeos. En canvi, des de Lloret de Mar, Joaquim Daban remarcava la resposta “espectacular” dels veïns en la recollida de documentació. “Els arxius hem donat resposta a una inquietud ciutadana i hem estimulat la seva participació en la configuració de la memòria col·lectiva”, assenyalava. Anna Bonfill, de l’Arxiu Municipal d’Olot i Arxiu Comarcal de la Garrotxa, remarcava les complicitats amb entitats culturals i associacions locals en la gestió de la campanya. Lluís-Esteve Casellas, de l’Arxiu Municipal de Girona, va destacar el web que es va obrir perquè la ciutadania enviés material gràfic amb l’objectiu d’adjuntar-se a la querella que l’alcaldessa Marta Madrenas havia anunciat que presentaria l’Ajuntament com a acusació particular en relació amb les càrregues de l’1-0. “S’assegurava així la confiança i autenticitat dels documents”, explica Casellas sobre el procediment d’enviar el material. La web es manté activa (http://www2.girona.cat/ca/1oct ) per a l’inici d’una nova campanya en relació amb la repressió policial de la setmana posterior al 18-0. L’objectiu és fer arribar vídeos i imatges d’actuacions policials desproporcionades durant els incidents que s’utilitzaran per defensar la preservació de drets fonamentals en els processos judicials que les persones afectades vulguin emprendre.