Crítiques al PSC pel model plurilingüe que ha de debatre

En els darrers dies s’han multiplicat les crítiques al PSC en anar-se coneixent el contingut del document marc del seu 14è congrés, que celebraran els dies 13, 14 i 15 de desembre a Barcelona, i que ja va avançar El Punt Avui el 16 de novembre passat, en el qual proposen un model educatiu plurilingüe que reforci el castellà i l’anglès als centres que es consideri necessari, eliminant qualsevol referència a la immersió lingüística. La resposta a la xarxa a la proposta d’adaptar les hores lectives en català, castellà i anglès a l’entorn de cada escola, encara que no és definitiva perquè s’hi poden presentar esmenes, ha aixecat polseguera. Persones vinculades a JxCat, ERC, la CUP i els comuns acusen els socialistes de voler trencar el model de consens d’èxit a Catalunya des de la seva implantació el 1984 i d’intentar una maniobra per atreure votants de Ciutadans.

Aquesta doble crítica quedava recollida en la piulada de l’exsocialista, ara líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, que també va ser conseller d’Educació de la Generalitat durant el govern tripartit que presidia José Montilla: “El PSC abandona l’últim vestigi de catalanisme progressista. Adopta el programa de Ciutadans renunciant al model educatiu que vam aixecar junts fa prop de quaranta anys amb el català com a llengua vehicular.”

Els socialistes consideren trencat el pacte de convivència per culpa de “la instrumentalització” que n’han fet “els nacionalismes”, entenen que n’han fet un ús partidista a l’escola i que l’independentisme “ha associat el català a la seva causa”, diu el text del document marc.

La regidora republicana a Barcelona Elisenda Alamany deia que “assenyalar que el principal problema és «la instrumentalització dels nacionalismes» és desconeixement brutal de la realitat dels centres”. I mentre que la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, piulava: “Diem hola a una societat plurilingüe que preservi el català i que garanteixi sense complexos un bon domini del català i castellà i de l’anglès respectant el criteri pedagògic i adaptant cada projecte lingüístic de centre al seu entorn”, el diputat republicà José Rodríguez preguntava: “Quina diferència hi ha amb el model d’immersió actual? Més enllà de blanquejar el vostre gir al mateix discurs que Cs. A més perjudicant els pocs ascensors socials que hi ha on el domini del català és clau per accedir a una feina per als fills de les classes populars”. El també exsocialista, ara a Moviment d’Esquerres, Manel Nadal, li replicava, demanant “un debat seriós”, que “si el PSC diu que es manté la immersió lingüística però amb adaptacions per a escoles és el que proposava Bargalló”, l’actual conseller d’Educació.

Gemma Geis, de JxCat, qüestionava si el PSC votarà com Cs en temes d’immersió lingüística, exclamant que “sempre es pot anar a pitjor i això n’és una clara mostra”. En l’òrbita dels comuns el diputat al Parlament Lucas Ferro recordava que “l’escola pública catalana és una victòria del catalanisme popular. Dels qui no volien dos països en un. Ni escoles de segona. Dels qui no volien que aprendre català fos privilegi de ningú”, i el regidor de Guanyem, a Girona, vinculat a la CUP, Lluc Salellas, lamentava que “en temps de negociació de drets semblava que el consens en defensa del català era l’únic fil que mantenia unit el PSC amb la resta del catalanisme”.