Vull treure el meu oncle del Valle de los Caídos, però almenys ja l’he dignificat i l’he posat en la història
Laia Bruguera - barcelona
Fra Lluís Colomer Salada va néixer a Centelles el 1905, va ser ordenat franciscà amb 24 anys i l’orde el va acabar destinant a Alcalà de Xivert, al País Valencià, a fer de vicari. Va ser assassinat el 1936 per la sanguinària Columna de Ferro, milicians d’ideologia anarquista, i dècades després, el seu nebot, l’advocat Ramon Felipó, ha reconstruït la seva biografia. El resultat és Fra
Lluís Colomer Salada, un llibre escrit per “treure l’oncle de l’anonimat” i alhora denunciar el “genocidi sistemàtic del clergat catòlic” que es va produir durant la Guerra Civil. Pel camí, ha tingut sorpreses.
Com va descobrir que el seu oncle està enterrat al Valle de los Caídos?
Investigant, parlant amb arxivers i lligant caps. Pensàvem que estava en una fossa comuna de l’Alcora, però finalment vaig descobrir que, el 1959, van entrar onze cadàvers sense identificar al Valle de los Caídos, entre ells el del meu oncle. L’alcalde franquista d’aquest municipi valencià va enviar-los cap allà en resposta a la petició dels governs civils, que demanaven difunts per engrandir el mausoleu.
La família no va ser informada?
Si el mort tenia nom i cognoms es demanava permís, però, com va passar amb tants difunts, en el cas del meu oncle no, perquè estava en una fossa comuna, sense identificar.
El molesta que estigui al Valle de los Caídos i el franquisme el fes servir per engrossir la llista dels que “van caure en el camí de Déu i la pàtria”?
M’indigna que estigui enterrat al Valle de los Caídos. No és un monument cristià sinó de revenja, i no n’hauria de quedar res, tothom hauria de poder enterrar els seus morts allà on volgués. Però encara m’indigna més que fos assassinat amb 31 anys només pel fet de ser capellà.
Què li va passar?
Quan va esclatar la guerra, els set frares del convent del meu oncle es van amagar en cases particulars fins que els van portar a la presó de Vinaròs i després a la de Castelló.
Allà van topar amb l’assalt de la Columna de Ferro.
Era una suposada unitat anarquista del cantó republicà que liquidava capellans, missaires i gent de dretes. I s’ha de dir que ho va fer amb la passivitat absoluta de les autoritats republicanes.
Què li va passar a fra Lluís Colomer?
Als que tenien delictes de sang, la Columna de Ferro els feia afiliar-se a la milícia. Als altres els liquidaven. Aquella nit van matar 70 persones. Dels set frares que eren amb el meu oncle, amb ell en van executar sis.
Quan es parla de memòria històrica, massa cops s’obliden els milers de religiosos assassinats?
Sempre es parla d’un bàndol i s’ha de parlar de tots. El meu oncle també és en una fossa comuna. El que va passar és molt complex, per això reivindico que s’han de fer biografies de les víctimes de tots els cantons, no fer eslògans. Durant la Guerra Civil, en el sector republicà hi va haver un genocidi sistemàtic del clergat catòlic pel sol fet d’exercir el seu ministeri. En comptes d’anar al front per lluitar contra el feixisme, centenars de sapastres es quedaven a la rereguarda per assassinar capellans i gent de missa, i se n’ha de parlar i reflexionar.
Qui hauria de fer aquesta revisió històrica?
Les famílies han callat molt, han quedat molt tocades. Aquesta feina l’han de fer els historiadors joves. Han de redactar biografies i rescatar tots els assassinats, d’un cantó i de l’altre. Estic totalment en contra de l’ús de la Guerra Civil per temes electoralistes. Superem-ho políticament però estudiem-ho per no repetir errors.
Intentarà treure el seu oncle del mausoleu franquista?
Sí, però voldria parlar amb els franciscans per saber si podem treure tots els assassinats aquell dia. L’eslògan de l’orde és “Pau i bé” i allà no hi ha ni una cosa ni l’altra. És important aquest pas, però ho era sobretot dignificar el meu oncle, i això ho he fet amb aquest llibre. He tret fra Lluís Colomer Salada de l’anonimat i l’he posat en la història, amb això he quedat descansat. La resta ja vindrà.