La fiscalia no veu vulneració de drets als presos
Demana al Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat contra la sentència
La fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que rebutgi els incidents de nul·litat presentats per les defenses dels presos polítics, acusats del procés, contra la sentència que els va condemnar a penes d’entre 9 i 13 anys per sedició, en considerar que no s’han vulnerat cap dels seus drets. En el seu escrit, el ministeri públic retreu a algunes defenses que facin servir l’incident de nul·litat per cobrir “un tràmit” per anar al Tribunal Constitucional en empara i fins i tot censura que intentin “construir artificialment una aparença de parcialitat” al tribunal del procés que “serveixi en instàncies diferents per minar la credibilitat i imparcialitat de tribunal”, segons recull Efe.
Aquest últim argument l’esgrimeix la fiscalia en resposta a la defensa de Jordi Cuixart –que considera que no l’ha jutjat un tribunal imparcial–, conscient que el líder d’Òmnium Cultural, com la resta, esgotarà totes les vies i acudirà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després de passar pel Constitucional.
Alguns dels presos polítics van al·legar també que s’havia vulnerat el seu dret de reunió i a la llibertat ideològica i d’expressió, però els fiscals sostenen que “aquests drets no es van vulnerar, ja que no és possible expressió del dret al marge de la llei”.
“No eren drets, eren aixecaments hostils contra les resolucions judicials”, “actuacions delictives d’extraordinària gravetat contra l’ordre públic”, recalquen en un dels escrits.
A favor d’unes penes molt més dures
Partidaris d’haver condemnat a penes més dures per rebel·lió, els fiscals insisteixen en alguns escrits presentats al Suprem que els acusats van vulnerar l’ordre constitucional i no només l’ordre públic, si bé en altres admeten que en l’aplicació de delicte de sedició va existir “pulcritud dogmàtica i respecte al principi de legalitat”.
Assenyalen que la tardor del 2017 a Catalunya “va existir un aixecament multitudinari, generalitzat i projectat de manera estratègica” amb “actes d’aixecament públic i violent, pensats i dissenyats per endavant” per “impedir per la força i fora de les vies legals l¡aplicació de la llei i el compliment de resolucions judicials”.