Vox reclama la nul·litat de la sentència de l’1-O per no condemnar per rebel·lió i organització criminal
El partit ultradretà considera que la resolució del Tribunal Suprem vulnera els articles 14 i 24 de la Constitució
Lamenta que la decisió dels magistrats no recull “fets fàctics posats de manifest” per l’acusació popular, exercida per aquesta formació
El partit d’ultradreta Vox ha interposat un incident excepcional de nul·litat d’actuacions davant del Tribunal Suprem (TS)en contra de la sentència que va condemnar els líders socials i polítics independentistes a penes de fins a 13 anys de presó per un delicte de sedició per l’1-O.
Vox, que va exercir d’acusació popular al judici, demana que s’anul·li la decisió dels jutges del Suprem perquè no van atendre la seva petició i la de la Fiscalia de condemnar Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Quim Forn, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per rebel·lió i organització criminal.
La formació d’extrema dreta considera que la sentència vulnera els articles 14 i 24 de la Constitució Espanyola.
A parer de Vox, el text dels magistrats “no recull fets fàctics posats de manifest per la formació”, com ara l’acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat del govern de Catalunya, o una resolució del Parlament aprovada el 23 de gener del 2013 sobre la sobirania i el dret a decidir del poble català declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional.
Vox també denuncia que la sentència no recull les, a parer seu, “nombroses proves sobre violència exercitada contra els agents de l’autoritat” que el partit va detallar durant el judici.
En aquest sentit, subratlla que a la sentència el tribunal “declara l’existència de violència i la qualifica com a instrumental”, fet que, per a la formació d’ultradreta, “suposa un mitjà per eludir la consideració” dels fets provats “com a integrants del tipus delictiu de rebel·lió”.
Segons el seu judici, el tribunal ha “oblidat la intenció acreditada dels condemnats de subvertir l’ordre constitucional” i la circumstància que si no van aconseguir el seu objectiu “va ser perquè van ser frustrats, en cap cas perquè en desistissin”.