Núvols en la coalició de Merkel
Les bases de l’SPD trien per presidir el partit un tàndem compromès amb la “revisió” del pacte de govern amb la CDU
El vicecanceller i ministre de Finances cau clarament derrotat pel sector crític
La socialdemocràcia alemanya ha donat una bufetada al continuisme. Les bases del partit (SPD) van optar, en l’elecció per a la nova presidència, per un equip teòricament destinat a perdre: la candidatura dels crítics Norbert Walter-Borjans i Saskia Esken. I va deixar escaldats els candidats de l’oficialisme, el ministre de Finances, Olaf Scholz, i la diputada Klara Geywitz.
El duet de crítics va obtenir un 53% en la consulta convocada entre els 425.000 militants del partit; els seus rivals van quedar en un 45%.
L’equip guanyador s’havia compromès prèviament davant les bases a “revisar” el pacte de coalició subscrit al principi de la legislatura amb els conservadors d’Angela Merkel.
Scholz, defensor de l’austeritat pressupostària amb una intensitat semblant a la de la cancellera, sostenia que calia continuar la feina tal qual fins al 2021, la data marcada per la retirada de Merkel.
Scholz i Geywitz eren una mena de garantia de continuïtat per a la groko, la gran coalició de Merkel. La veu cantant la portava el ministre i vicecanceller, que des de fa setmanes dona per bo el balanç de la coalició ja arribada la meitat de la legislatura.
Cal recordar que el pacte de govern entre l’SPD i els conservadors, signat el 2018 després d’una dura negociació, inclou una clàusula de revisió a mig mandat. Les eleccions generals de la tardor del 2017 havien deixat tots dos grans partits en mínims històrics i obligats a reeditar una coalició que ningú no volia.
Merkel va intentar, primer, lligar una aliança amb Verds i liberals. Aquests últims s’hi van negar i els socialdemòcrates van haver d’acceptar-ho. No fer-ho implicava el perill d’unes noves eleccions que, segurament, haurien acabat amb un nou rècord a la baixa del partit.
El congrés federal de l’SPD de la setmana vinent haurà de ratificar en els seus càrrecs la nova presidència col·legiada. També haurà de consumar una avaluació no només de tràmit de la groko. Walter-Borjans i Esken s’han convertit així en un perill per als amants de la continuïtat.
Fora dels dubtes sobre el futur immediat de la groko, sembla clar que el nou equip presidencial ho té difícil. L’SPD acumula un relleu a la cúpula darrere l’altre –aquest és l’onzè des del 2000–. Cap equip ha aconseguit aturar la caiguda en el nombre d’electors del partit.
L’elecció de la nova presidència la va precipitar la renúncia, el juny passat, d’Andrea Nahles, tot just un any després d’haver-se convertit en la primera dona que va agafar el timó del partit més antic d’Alemanya, amb més de 150 anys d’història.
Cap consol
Que els conservadors de Merkel també s’hagin afeblit no pot consolar els socialdemòcrates. Els sondejos donen ara una intenció de vot al bloc de la cancellera d’un 27%, un percentatge que representa una altra caiguda respecte del 32,9% aconseguit el 2017. Però es manté en la primera posició, seguit dels Verds, amb un 23%. A l’SPD se li reserva, en canvi, la quarta posició, amb un 13%, per darrere de la ultradreta.
L’SPD té la setmana vinent, en el seu congrés, la pròxima confrontació pública amb la seva falta de cohesió interna. Els conservadors de Merkel es creien en una mena de treva. La successora de la cancellera al capdavant del partit, Annegret Kramp-Karrenbauer –coneguda per les sigles AKK–, va salvar el seu primer congrés com a presidenta, fa una setmana, amb menys hostilitats de les prèviament anunciades. El terratrèmol socialdemòcrata ha posat fi a la curta treva.
L’elector no vol canvis
Gemma C. SerraLa nova passió socialdemòcrata per espantar les cúpules –la seva o la de la cancellera Merkel– contrasta amb l’ànim que expressen els electors.
Un 68% volen que la gran coalició continuï fins al final de l’actual legislatura, segons dades d’una enquesta difosa per la televisió pública ZDF. El percentatge puja fins a un 89% entre els conservadors i un 83% entre els votants socialdemòcrates.
Un 70% del total dels enquestats volen que la cancellera continuï en el poder fins al 2021, la data prevista per a les següents eleccions i per a la seva retirada de l’escena política. Només un 27% la prefereixen a fora ara mateix.
Un percentatge, d’altra banda, superior a l’estimació de vot que es dona al partit que fa campanya insistentment amb el lema Merkel muss weg –Merkel se n’ha d’anar–. És a dir, la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que, segons aquesta enquesta, obtindria un 14% dels vots si se celebressin eleccions legislatives anticipades.