El planeta ja no pot esperar

Desenes de caps d’estat i de govern s’apleguen des d’ahir a Madrid per mirar de reconduir l’anomenada crisi climàtica i buscar un acord per a la reducció d’emissions i la descarbonització. La 25a Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP25), prevista inicialment a Santiago de Xile i traslladada a la capital espanyola arran dels aldarulls al país sud-americà, va arrencar ahir amb una crida del secretari general de l’ONU, António Guterres, que va advertir que, si no es prenen mesures decidides i urgents, el planeta s’encamina cap a un punt de no retorn.

La cimera, de dues setmanes de durada, es proposa revitalitzar l’Acord de París, del 2015, per revertir el canvi climàtic. La trobada arriba en un moment en què el món ha viscut, molt recentment, devastadors fenòmens meteorològics, com els incendis a l’Àrtic, a l’Amazònia i a Austràlia i huracans tropicals de gran magnitud.

L’ex-primer ministre portuguès Guterres, convertit els darrers temps en un dels principals valedors de la lluita contra les emissions de gasos contaminants, va fer una crida als governs a garantir la salut i la seguretat de tothom. “De debò volem ser recordats com la generació que va amagar el cap sota l’ala, que va fer l’orni mentre el planeta es cremava?”, va dir el secretari general de l’ONU en la sessió inaugural de la cimera.

Guterres va instar els participants en la trobada a afrontar i resoldre una qüestió fonamental inclosa en l’Acord de París: les regles sobre el comerç del carbó, considerades el punt de partida per començar una reducció ràpida des les emissions de gasos contaminants.

El ministre de Medi Ambient polonès, Michal Kurtyka, que va liderar l’anterior ronda de negociacions internacionals sobre el canvi climàtic a la ciutat polonesa de Katowice, el desembre de l’any passat, havia advertit que l’auge de l’activisme juvenil en la lluita contra el canvi climàtic ha fet encara més evident la necessitat de prendre mesures. “Ells [els joves] tenen el coratge de rebel·lar-se i de recordar-nos que vam heretar aquest planeta dels nostres pares”, va emfasitzar.

Les promeses que es van fer en la cimera del 2015 a París no només eren insuficients per revertir l’emergència climàtica, sinó que, a més, no s’han dut a terme. L’Acord de París es va considerar un pacte de mínims per mirar d’evitar conseqüències desastroses del canvi climàtic com ara l’augment del nivell del mar, la sequera, les grans tempestes i altres fenòmens.

Els delegats de la COP25 confien que la cimera serveixi per donar un nou impuls a la cooperació internacional en matèria de medi ambient, que tindrà un bon termòmetre l’any que ve, data en què els governs han de fer públiques mesures concretes per rebaixar l’emissió de gasos que provoquen l’escalfament del planeta.

Tot i les esperances, si més no teòriques, dels estats participants en la reunió de Madrid, l’objectiu de reforçar l’Acord de París ha topat amb un escull molt important: la retirada formal dels Estats Units, ordenada pel president nord-americà, Donald Trump.

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que va intervenir en la inauguració de la cimera en qualitat d’amfitrió, va fer una crida als estats a ser responsables. “Ningú es pot desentendre d’aquest desafiament”, va advertir Sánchez. “No hi ha cap mur prou alt per protegir cap país d’aquest desafiament, per més poderós que sigui”, hi afegia.

En el mateix sentit es va expressar la ministra xilena de Medi Ambient i presidenta de la COP25, Carolina Schmidt. “Hem d’actuar, la població veu que no connectem i necessitem connectar. Això no és un eslògan, és l’exigència moral, social i econòmica per tenir un desenvolupament inclusiu i sostenible en l’àmbit ambiental, social i econòmic”, va manifestar.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va prometre una norma per fer “irreversible la neutralitat climàtica”, mentre que el nou president del Consell Europeu, Charles Michel, va anunciar un pla amb una inversió de mil milions d’euros en deu anys en recerca, innovació i noves tecnologies.