El govern vol fora un jutge del TC en les causes de Catalunya

El govern català no vol que el magistrat del Tribunal Constitucional (TC) Andrés Ollero Tassara prengui part en els recursos que estan en tramitació i que han de determinar la inconstitucionalitat del Codi Tributari de Catalunya, l’Agència Catalana de Protecció Social i la llei de comerç, serveis i fires, ni que tampoc participi en els conflictes de competències presentats per la Generalitat contra el reglament d’adopció internacional i el pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. L’executiu va acordar ahir demanar la seva recusació en les causes obertes relacionades amb Catalunya arran de l’argumentació que el magistrat va realitzar del vot particular en la sentència del recurs d’inconstitucionalitat del 22 de novembre contra el llibre sisè del Codi Civil de Catalunya i que el Tribunal Constitucional va acabar avalant. Segons va explicar ahir la portaveu Meritxell Budó, l’argumentació, “més enllà de constituir una opinió personal, té un sentit de desqualificació ofensiva i revela una animadversió manifesta” ja sigui contra el govern, contra Catalunya o contra els catalans”. La consellera de Presidència va posar d’exemple que, en un moment determinat de la seva argumentació, Ollero utilitza la paraula “supremacistes” quan es dirigeix a l’executiu català, i hi afegeix que “se senten humiliats si se’ls tracta com si fossin iguals als altres”. Per això el govern català considera que la contundència d’Ollero “vulnera el principi d’imparcialitat” pel qual s’ha de regir un membre del Tribunal Constitucional (TC) i té “un interès personal” en les causes relacionades amb el govern.

La portaveu també va voler deixar clar que no hi ha fissures en les demandes de diàleg amb l’Estat espanyol entre els socis de govern després dels darrers episodis en què el vicepresident Pere Aragonès (ERC) va afirmar en una entrevista que no calia que, en les negociacions, hi fos el president Quim Torra si tampoc hi era Pedro Sánchez. Per Budó, la posició de tot el govern és que la primera trobada “hauria d’estar encapçalada pels dos presidents”. Encara que posteriorment, les negociacions, les entomessin altres membres dels executius. I va reiterar que calia “reemprendre un diàleg sincer i de tu a tu”. La consellera de Presidència va defugir valorar les reunions que les formacions com ara JxCat, a què pertany, facin amb el PSOE per investir Sánchez, ja que forma part de la dinàmica i l’autonomia dels partits, però sí que va “lamentar” que en la jornada constituent de les Corts espanyoles i, concretament en la formalització de la nova mesa, “no s’hagi fet un cordó sanitari a la formació d’ultradreta Vox”.

Sobre si ja hi havia data per a la tercera trobada de la taula de diàleg entre els partits catalans anunciada el 19 de novembre després de la reunió de l’executiu català, Budó va explicar que s’estava acabant de consensuar el dia amb la resta de formacions que hi vulguin participar, però que probablement es faria durant la primera quinzena del mes de desembre. Un altre front que està intentant desencallar el govern català és el del pressupost. Segons Budó ara s’està en la fase de “recollir sensibilitats perquè tothom se senti còmode” en la proposta dels comptes per poder-los presentar públicament abans de finals d’any i poder iniciar els tràmits parlamentaris per aprovar-los durant el gener. Fonts del Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda ja van explicar a El Punt Avui fa uns dies que no preveien que els comptes es poguessin aprovar abans del mes de març.