L’Ajuntament de Barcelona és expulsat com a acusació en l’1-O
L’Audiència de Barcelona resol que no té una habilitació legal per fer d’acusació popular
Ho van demanar l’advocacia de l’Estat i la fiscalia
És un acord d’un ple no jurisdiccional que afectarà tota administració
Després d’un any i 10 mesos de liderar la investigació, amb un potent equip d’advocats extern i uns 50 agents i caps policials imputats per les càrregues policials durant el referèndum de l’1-O, l’Audiència de Barcelona ha resolt ara expulsar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació popular en la causa que investiga el jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, amb 298 ferits lleus personats. L’advocacia de l’Estat, amb el suport de la fiscalia, va demanar que es fes fora el consistori perquè no està habilitat legalment per fer d’acusació popular, una figura que la llei permet exercir a persones, entitats i partits (com ara Vox) sense tenir un perjudici directe. Inicialment, el jutge i la secció tercera de l’Audiència van descartar-ho, però ara ha hagut de canviar el seu parer, després que se celebrés un ple no jurisdiccional per unificar criteris, el novembre passat, en què per unanimitat tots els magistrats i magistrades de les onze seccions penals van aprovar la restricció, seguint la jurisprudència del Suprem.
Així, a partir d’ara, amb aquest acord, es pot demanar l’expulsió de qualsevol administració pública personada com a acusació popular en un procés penal, mentre no tingui una habilitació legal, com sí que es té en els casos de violència masclista.
El regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, va qualificar ahir de “molt mala notícia” l’expulsió del consistori, personat des del febrer del 2018, ja que la seva tasca “ha permès un procés de la veritat”, que ara es pot trencar, ja que va sostenir que “el fiscal en aquest cas ha fet més obstrucció que defensa de la legalitat”. L’Ajuntament de Barcelona sempre ha defensat que la Carta Municipal l’habilita per fer aquesta tasca acusatòria. A partir d’ara, en la causa de l’1-O a Barcelona, només quedaran acusacions particulars, com ara la del centre Irídia, en nom de tretze veïns afectats.
Violència i corrupció
L’acord del ple no jurisdiccional de l’Audiència de Barcelona afirma: “La personació com a acusació popular d’una persona juridicopública exigeix una habilitació expressa amb rang de llei que delimiti objectivament i subjectivament l’exercici de l’acció penal, sense que s’accepti una mera connexió entre el delicte i l’exercici de competències atribuïdes a l’ens públic.”
Des de la judicatura, fa temps que es demana al poder legislatiu que modifiqui la llei perquè es prohibeixi la presència de partits polítics en les causes penals com a acusacions populars. Precisament, el magistrat Manuel Marchena, en la sentència del Tribunal Suprem contra els independentistes catalans, insisteix que per evitar la politització d’un procés cal restringir la participació dels partits, i per exemple Vox no podria estar personat i impulsar l’inici de la majoria de causes contra els independentistes catalans, com succeeix actualment.
Les seccions de l’Audiència de Barcelona fan habitualment plens no jurisdiccionals per evitar resolucions contradictòries entre si sobre interpretació de la norma penal, i en el cas de l’acusació popular fan seus els fonaments jurídics de la sentència 149/2013 del Tribunal Suprem. En aquesta resolució, l’alt tribunal expressa la “seva preocupació” davant “la creixent vocació de participació de les persones juridicopúbliques en casos de violència contra la dona i de corrupció urbanística”, tot i no ser ofesos ni perjudicats directes, que en aquests casos sempre es poden personar com a acusació particular (tal com l’Ajuntament barceloní està en la causa dels atemptats del 17-A). En el cas de la violència masclista, el Suprem indica que hi ha “suport legal” perquè les administracions públiques s’hi personin, però no en els casos de corrupció, on les acusacions populars de partits o entitats han mantingut incòmodes investigacions, com ara les últimes sobre el finançament del PP.
El Suprem sosté que “l’interès públic està tutelat per llei” i correspon “en exclusiva al ministeri públic”. I, amb cites de resolucions del Tribunal Constitucional, clou: “L’acció popular està reservada als ciutadans, no a les administracions. L’acusació popular és la concessió a la participació del poble en la justícia; no a la participació de més poders en la justícia.”