Torra retreu a ERC la rebaixa de plantejament amb el PSOE
Els insta a fer “honor al compromís que van votar” per defensar el dret a l’autodeterminació al més aviat possible
JxCat diu ara que portarà al pròxim ple la moció que va retirar sobre aquest tema
La sessió de control al govern al Parlament, i concretament al president Quim Torra, que normalment és un compendi de retrets amb l’oposició, va tenir ahir de protagonistes els socis de govern, que, sense crítiques obertes, van posar de manifest cert malestar en les negociacions que els republicans duen a terme amb el PSOE. I es va iniciar quan el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, va fer una reflexió per defensar l’“oportunitat històrica de fer seure Catalunya i l’Estat espanyol en una taula de negociació per abordar el conflicte polític actual” sense perdre de vista els objectius de l’amnistia i l’autodeterminació, la llibertat i la República. Tot i no referir-se directament als socis de JxCat, els va reclamar que partint dels mateixos punts en comú “amb matisos, perquè la pluralitat és això i ens ha fet avançar”, calia saber “sumar-la i no fer-nos tremolar uns als altres amb moviments curtterministes”. Destacant que els socialistes havien reconegut el conflicte i faltava el de la “bilateralitat i les garanties per arribar a una resolució política”, Sabrià va preguntar a Torra si no renunciar a res, negociar d’institució a institució i d’actor a actor polític i fer possible el que semblava impossible era “fer política”. El president de la Generalitat va respondre com a govern per recordar a Sabrià, a tall d’advertiment i retret, que el nucli central que s’havia de portar a una mesa amb el govern espanyol era “el gran acord nacional” que els grups independentistes van aprovar al Parlament per abordar “la llibertat, l’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació en el termini més breu possible”, i hi va afegir que estava segur que tots els grups de la cambra “faran honor a aquest compromís” votat. Torra va recordar que eren els mateixos que estaven recollits en la declaració de la Llotja de Mar i en el manifest de l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya.
Malestar i moció
La subtilesa en els retrets al ple contrastava amb la indignació entre el grup de JxCat que van provocar missatges de dirigents republicans a Twitter com el del diputat a Madrid Gabriel Rufián, molt semblant al de l’exdiputat Joan Tardà, defensant-se de les pintades que havien rebut a la seva seu o dels missatges que els titllaven de botiflers. Rufián afirmava que en menys de 24 hores ERC havia “cedit senadors propis a l’espai convergent perquè obtingui grup al Senat i facilitarà, fins on li sigui possible, la inclusió de Puigdemont i Comín en el grup del qual forma part a Brussel·les”, el grup Verds/ALE. I concloïa el missatge amb un contundent: “Perquè la unitat és alguna cosa més que un cartell o una pintada.” I és que JxCat, com va reconèixer la seva portaveu al Congrés, Laura Borràs, va retirar del ple la moció sobre autodeterminació a canvi de la cessió de senadors, tot i que quan ho va anunciar el diputat Eduard Pujol ho va justificar al·legant que “podria generar elements de complicació en aquests moments de negociacions”. El fet d’esbombar-ho i exposar-los a les crítiques dels seus votants per les contradiccions que suposa el missatge que el dret de l’autodeterminació “és l’eix central sobre el qual pivota aquesta solució política” i el fet de retirar la moció, és el que va molestar JxCat. Per això Borràs va assegurar ahir: “Hem tingut un gest de lleialtat amb el nostre soci però la nostra posició no s’ha mogut ni un mil·límetre”, i va anunciar que la tornarien a registrar divendres perquè es voti en el ple de la setmana que ve.
El diputat de la CUP Carles Riera lamentava que per a JxCat l’autodeterminació era “una mercaderia que es pot comprar i vendre en funció dels interessos de partit i el diàleg per la governabilitat de l’Estat”.
LES FRASES
El Parlament exigeix “l’alliberament immediat” dels presos de l’operació Judes
ò.p.jEl Parlament va aprovar a la tarda la proposta de resolució dels tres grups independentistes que reclama “l’alliberament immediat i l’arxivament de la causa” contra els nou activistes de CDR detinguts el 23 de setembre passat, dels quals set encara són a la presó, en el marc de l’operació Judes, per presumptes delictes de terrorisme, tinença d’explosius i estralls. Així mateix, reclama la investigació de les “possibles situacions de vulneracions de drets fonamentals i de manca de garanties processals” viscudes. Els comuns es van abstenir en els punts que reclamaven l’alliberament per evitar una “ingerència” del poder legislatiu en la justícia, segons la portaveu Susanna Segovia, però en canvi es van unir a la denúncia de les “irregularitats i coaccions” rebudes pels detinguts durant la detenció, i també van votar a favor que entitats internacionals s’involucrin en la investigació de vulneracions de drets, que els detinguts siguin traslladats a presons catalanes mentre no siguin alliberats i que es posi fi al seu règim d’aïllament. A més, van condemnar també la “politització i opacitat” de l’Audiencia Nacional, el tribunal que instrueix la causa. El text aprovat també denuncia la “instrumentalització del delicte de terrorisme” amb finalitats polítiques que practica l’Estat, així com “l’intent de criminalització” del dret a la protesta i l’exercici de la dissidència política dels independentistes. El PSC fins i tot es va abstenir en un punt, el que denuncia i reprova les “filtracions del sumari i la criminalització pública” dels detinguts.
