opinió
L’abstenció a la investidura
Pablo Casado i Inés Arrimadas van comprovar ahir oficialment i de primera mà que Sánchez té altres plans per a la investidura. El líder del PP i la líder provisional de Ciutadans aposten per una legislatura curta i traumàtica. Sánchez és el candidat sense de moment haver estat investit. Fet que ara més que mai depèn d’una abstenció d’ERC. Esquerra no es pronunciarà fins que hagi acabat el seu congrés de dissabte i sàpiga dijous el futur judicial d’Oriol Junqueras, que podria fer canviar el curs polític, malgrat que cada dia es fa més difícil creure en les agendes judicials. Es desconeix el detall del preu que pagarà Sánchez per la possible abstenció d’ERC. De moment, ni condicions especials per als presos, ni pacte fiscal, ni possibles acords per a un referèndum d’autodeterminació. L’acord haurà d’ésser material en format peix al cove amb infraestructures i liquiditat. La dificultat dels nous òrgans d’ERC per poder assolir un acord material d’aquestes característiques rau en el fet d’haver d’explicar a la militància i als seus votants que en l’acord de manera immediata no es visualitzarà res. A ERC, li cal l’abstenció de JxCat per poder tirar endavant un acord. Li cal una justificació més global de l’independentisme. La trucada d’aquest matí de Sánchez a Torra està voltada de teatre i no aportarà res positiu. La trucada arriba tard i és massa pròxima a una campanya de repetició electoral en què Sánchez va fer servir d’ase dels cops el president de la Generalitat. Per JxCat, Sánchez és víctima de les seves afirmacions en període electoral com ara quan va assegurar que en cas de ser president el primer que faria seria portar Puigdemont a Espanya perquè el jutgessin. Afirmacions que li van donar vots a Espanya i ara li treuen els dels parlamentaris de JxCat.