Regne Unit
Inici de la nova legislatura
Torna el fantasma del ‘Brexit’ dur
Johnson recupera l’amenaça d’una sortida sense acord de la UE i els mercats l’avisen del risc
Negociarà la futura relació amb els europeus al mateix temps que amb els EUA, Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà
Boris Johnson ha recuperat el fantasma de la sortida de la Unió Europea (UE) sense acord: ha anunciat que aquest divendres inclourà una esmena a la proposta de llei del seu acord de retirada de la UE per impedir que les negociacions comercials s’allarguin més enllà del 31 de desembre del 2020.
S’espera que l’acord de Johnson es converteixi en llei al gener i que permeti la sortida de la UE el 31 del mes vinent. L’endemà començarà un període de transició d’onze mesos prorrogable a dos anys més. Durant aquest temps, Londres i la UE hauran de negociar un acord de lliure comerç amb “zero impostos i zero quotes” que permeti la lliure circulació de béns (no serveis). Eliminar la pròrroga significa que o bé s’arriba a un acord el 31 de desembre del 2020 o bé es produeix una sortida abrupta.
Amb una majoria de 80 diputats i amb l’oposició laborista i europeista desmantellada, Johnson no tindrà cap problema per aprovar el Brexit que vulgui al Parlament. Creu que, com més clar vegi la UE l’abisme, millor serà l’acord, i que fins ara Brussel·les ha jugat amb la divisió del Brexit al Regne Unit.
S’ha acabat
Ara s’ha acabat. Els votants de Johnson podrien acceptar el Brexit dur, tot i que ahir el Deutsche Bank va avisar que una sortida abrupta portaria el país a una recessió i debilitaria la lliura.
Johnson ja va parlar ahir per telèfon amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per iniciar les converses l’1 de febrer. La seva estratègia és negociar un acord de lliure comerç amb la UE en aquests onze mesos i, alhora, fer-ho amb els EUA, Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà i, més endavant, amb la Xina, l’Índia i altres potències emergents. L’acord del Brexit permet negociar, però no entrarà en vigor cap pacte fins a l’1 de gener del 2021.
El problema és que molts d’aquests acords podrien trigar tres anys a consumar-se i que el pacte amb la UE podria ser incompatible amb el dels EUA en aspectes com ara la reducció dels estàndards de qualitat dels aliments, com s’ha vist en el fracassat acord del TTIP entre la UE i els EUA.
Al febrer, Johnson remodelarà l’estructura de govern eliminant el Ministeri del Brexit i reforçant-ne d’altres com ara el de comerç internacional per enfocar-se en les negociacions. En qualsevol cas, el Regne Unit entra en una era de sofisticats i complexos acords comercials, i no només amb la UE.